EL JARDí DE SALVADOR ESCAMILLA

Salvador Escamilla ja es present als carrers de Sarrià. Des del passat dijous dia 12, l'espai enjardinat de la cruïlla Hort de la Vila amb Mare de Déu de Núria porta el seu nom. És un més dels homenatges que ha propiciat la gent de Sarrià des de que en el ja llunyà 1997 una comissió de veïns li va lliurar una placa de reconeixement en el curs del sopar de la Festa de la Primavera. El novembre de 2008 una nova comissió de veïns va organitzar una vetllada de recordança de la seva figura, pocs mesos després del seu traspàs. Ara el districte de Sarrià – Sant Gervasi posa el seu nom a aquest espai recollint la iniciativa i petició, un cop més, d'alguns veïns.

Nascut el 1931, estudià a l'escola Dolors Monserdà i a la Salle, però va fer les seves primeres passes com actor i cantant al teatre del Centre Parroquial de Sarrià. Per començar, L'Estel de Natzaret, els pastorets que es fan a Sarrià, escola d'iniciació de molts actors. Per continuar, les representacions dels anomenats cursos de catecisme. I finalment integrant-se de ple al Quadre Escènic, el grup que durant molts anys va ser protagonista principal de l'activitat teatral del Centre. Allí participà en tota mena d'obres i de papers, des de l'humil “paje” de la sarsuela “El Rey que Rabió”, l'any 1944, fins al “Lisandro” de “El Sueño de una Noche de Verano”, de Shakespeare, el 1954. Tota una trajectòria d'aprenentatge! Paral·lelament cantava a l'Orfeó Sarrianenc i ens consta que el director, Mn Àngels Obiols, decidí que en fos solista.

De Sant Miquel, a l'Estel, i de Lisandro a El Sueño de una Noche de Verano

Els estudis al Institut del Teatre permeteren la seva professionalització i a partir d'aquell moment les seves actuacions -tant teatrals com musicals- es produïren cada cop més en altres escenaris. Després va venir la ràdio, els programes musicals, la Nova Cançó i els seus cantants, amb Joan Manel Serrat com a principal amic. I també el cinema i el mític programa Radioscope. Tota una trajectòria professional reeixida de defensa i promoció de la llengua catalana en unes circumstàncies difícils. Aquesta tasca li va valer la concessió de la Creu de Sant Jordi el 1994.

A la ràdio, amb Joan Manuel Serrat

La lluita i els èxits no li van fer oblidar mai Sarrià, el Centre i el seu teatre. Segons els espais que deixaven els seus compromisos, mantingué el contacte amb la gent i el barri. Les festes de la Mare de Déu del Roser -la Festa Major de Sarrià- eren una bona ocasió per participar, per exemple, en el Concurs de Fumadors de Puros del Centre, que guanyà l'any 1961. Els 75 anys de l'Estel a Sarrià van ser un bo motiu per a tornar a interpretar el paper de Naïm, el fill pròdig, el 1981. O participant en la recuperació del Rosari Pastoril -una peça musical entranyable que es canta el dia de Sant Vicenç- com a cantaire de la coral, el 1994. La darrera vegada que vingué al Centre fou, un cop més, per intervenir en l'Estel de Natzaret amb motiu del centenari de l'obra a Sarrià, el 2007. Li restava poc més d'un any de vida.

Dalt de tot i a la dreta de la fotografia, cantant el Rosari Pastoril de 1994

Així com Salvador Escamilla mai oblidà Sarrià, els sarrianencs tampoc mai han oblidat Salvador Escamilla, no només per orgull d'origen sinó que, sobretot, perquè era un home bo. Així el defineixen els que el van conèixer. Bo, humil i de tracte afable. Atent i sempre disposat a ajudar. Un bon paio, com va dir algú. Per això els homenatges populars de 1997 i 2008, abans esmentats, i la petició d'un espai públic que el recordi permanentment. La inauguració dels Jardins Salvador Escamilla donen acompliment a aquest anhel. Res millor que un espai enjardinat per recordar un artista. Tinguem-ne cura per a que sempre sigui digne de la seva memòria.

S’inauguren els Jardins de Salvador Escamilla, a Sarrià - BTVNOTÍCIES.cat