UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 30 de maig del 2016

DOCS BARCELONA - EL DOCUMENTAL DEL MES: K2 TOCANT EL CEL

Avui, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià es podrà veure la darrera projecció del documental K2. Tocant el cel. Us oferim el comentari que n'ha fet Josefina R.
Situem l'acció: el K2, conegut com “la muntanya salvatge” per la dificultat del seu ascens, el segon vuit-mil en nombre d'alpinistes accidentats. Altitud de 8.611 metres, situat entre Pakistan i la regió del Caixmir. L'alpinista Fosco Maraini el descriu com “tot roca, gel, tormenta i abisme”. Expedició de l'any 1.986 en la que nou grups de tot el món es troben als peus del K2 per a la gran escalada.
Enfront d'això, quatre fills de quatre alpinistes que van participar en aquella fita a la recerca de respostes sobre el per què de l'atracció que van sentir els seus pares. Què els va portar a afrontar aquell repte audaç? Potser el "i encara més difícil”? Per a què serveix l'alpinisme? Consisteix en formar part d'una breu llista de privilegiats “triomfadors”? Un dels fills confessa que par a ell no té sentit fer una cosa que no beneficia a ningú ans, tot el contrari, que et porta a abandonar-ho tot per enfrontar-te a una carrera d'obstacles que irremeiablement et porta a la tragèdia… És cert que el muntanyisme atrau i que, a mesura que progressa una ascensió i es superen tots els reptes, et sents gratificat. Però atenció! que, com en moltes situacions de la vida, cal mesurar el que t'hi jugues i calibrar les teves pròpies limitacions. Els escenaris d'alta muntanya, com el K2, poden trastornar la ment. Un dels alpinistes explica que van a la recerca d'un somni, que arribar al cim és com tocar el cel amb les mans i assolir l`eternitat. I que aquest instant ho val tot.
Intueixo que per a qui sent aquesta atracció tant potent, val la pena córrer tota mena de riscs. Fondre's amb l'entorn, les roques, el vent, el fred extrem, l'alçada, la solitud, el silenci i la ppia petitesa -tot alhora- és únic! La trampa és, em sembla, pensar que es tracta d'un èxit. Hi ha molts factors en joc i no tot està a les nostres mans. Hi ha la sort, l'instant. I no oblidem que tot succeeix en un entorn que no està fet per a l'home, en el que l'alçada, la falta d'oxigen i el fred extrem forçosament el cervell se'n resenteix. No seria més rendible que aquest gran esperit de sacrifici, disciplina i superació es dirigis cap a altres móns en que no només es procurés l'enriquiment d'un mateix?


Les forces de la Natura són potents i s'escapen de les nostres mans. Enfront d'elles l'home ha de conèixer i admetre els seus límits i que no pot assolir i dominar-ho tot. Des de l'antiguitat els éssers humans han dirigit la seva mirada al cel. En les primeres civilitzacions, com les de Mesopotamia o la dels Maies, van construir zigurats o piràmides com a espais cap a les alçades per contactar amb la divinitat. També han existit les muntanyes sagrades, molt venerades, com tots sabem.

Les grans muntanyes seguiran existint, majestuoses i temptadores, i seguiran engolint somnis i reptes malgrat la preparació física i tècnica que tinguem els homes, i qui no vulgui acceptar-ho camina cap a la tragèdia. Això és realment el que ens fa viure aquest documental.

Josefina R.

diumenge, 29 de maig del 2016

SEGONA RESPRESENTACIÓ DE IL BARBIERE DI SIVIGLIA, DE GIOVANI PASIELLO

Dissabte 28 de maig de 2016
Amb un canvi de darrera hora: el paper de Figaro ha estat interpretat pel tenor Jorge Tello. Magnífic, com la resta del repartiment.






Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

DESCOBRINT JUJOL PER SANT JOAN DESPÍ

Josep Maria Jujol (1879-1949) fou un arquitecte modernista col·laborador de Gaudí que desenvolupà la seva obra pel Camp de Tarragona i per Sant Joan Despí, ciutat de la que fou arquitecte municipal. Guiats per en Carles, Sarrià veu món ha fet l'itinerari Jujol de les principals construccions i intervencions que es conserven d'ell en aquesta població del Baix Llobregat.

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

divendres, 27 de maig del 2016

OCAB - Memory, del musical 'Cats' (Andrew Lloyd Webber)





El passat diumenge 22 de maig l'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona va fer un concert al Teatre de Sarrià, precisament en el dia que la seva fundadora i directora durant molts, Pepita Perelló, deixava aquest món. Moment trist i emotiu que l'OCAB va voler compartir amb el públic interpretant, fora de programa, "Memory" del musical "Cats" d'Andrew Lloyd Webber. Homenatge merescut i record emocionant.

dimarts, 24 de maig del 2016

L'ESBART SARRIÀ A LA FESTA DE LES CULTURES

La segona actuació de l'Esbart. La Festa de les Cultures és una trobada que, amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural, per al Diàleg i el Desenvolupament, declarat per l’ONU, celebren  les diverses comunitats culturals que viuen a casa nostra. La cultura catalana hi ha estat representada, entre altres, per les formacions de veterans i infantil de l'Esbart Sarrià.
Vegeu el reportatge fotogràfic sencer.




L'ESBART SARRIÀ A LA RESIDÈNCIA ELISA

7 de maig de 2016

A l'Esbart Sarrià se li ha girat feina amb un final de curs farcit d'actuacions. La rimera, a la residència Elisa. Vegeu el reportatge fotogràfic sencer.


dilluns, 23 de maig del 2016

LA VIIIa PUJADA DE SARRIÀ A MONTSERRAT A PEU

Divendres 20 de maig de 2016 i dissabte 21
Una trentena de caminaires han fet els més de 50 Km que separen Sarrià del santuari de Montserrat. Aquest any hem estrenat itinerari, que ha agradat molt. L'equip de suport, que ha acompanyat els partiCipants tota la nit, els ha rebut al darrer control amb la clàssica coca de Montserrat amb xocolata.
Vegeu el reportatge fotogràfic sencer.

dimarts, 17 de maig del 2016

IL BARBIERE DI SIVIGLIA, DE G. PAISIELLO

15 de maig de 2016: Programació de l'Òpera en ruta al Teatre de Sarrià

Primera representació de Il barbiere di Siviglia, de G. Paisiello, pels Amics de l'Òpera de Sarrià. El precedent de l'òpera de Rossini. Vegeu el reportatge fotogràfic.

 

BESTIOLARI

13 de maig de 2016: Programació de l'Òpera en ruta al Teatre de Sarrià

Bestiolari, d’Albert Guinovart, interpretat pel Cor Vivaldi i el pianista Josep Buforn, amb la col·laboració del mag Christian Cooker. Vegeu el reportatge fotogràfic.




CHIP AND HIS DOG

13 de maig de 2016: Programació de l'Òpera en ruta al Teatre de Sarrià

El Cor Vivaldi interpreta Chip & his dog (Quim i el seu gos), una òpera de Gian Carlo Menotti. Vegeu el reportatge fotogràfic.

2n CICLE DE MÚSICA DONES I COMOSITORES


El passat diumenge 8 de maig, a la capella de l'Esperança va tenir lloc el concert Música sacra en femení  a càrrec de Mireia Latorre (soprano), Peter Krivda (viola da gamba) i David Malet (orgue), amb un programa de composicions dels segles XVI al XX. El concert era l'inici del II cicle de música Dones i Compositores, organitzat pel Teatre de Sarrià i el districte Sarrià-Sant Gervasi amb l'objectiu de fer visible el talent femení en el món de la música i conèixer l’aportació musical de compositores de totes les èpoques, catalanes i europees, com exemple del paper que han tingut les dones en la història i el progrés de la humanitat.

 

El cicle durarà fins el mes de novembre amb el següent programa: 

 
 

EXCURSIÓ DE L'ESPLAI

L'Eslai Sant Vicenç ha realitzat l'excursió del Tercer Trimestre i n'ha fet la següent crònica.



No fa tant de temps, la paraula encara atemoria els comerciants que se'n feien a la mar cap a les Índies per fer fortuna, encara omplia de por els cors dels pobres desgraciats que veien flamejar la calavera amb les tíbies creuades. No fa tant de temps la paraula pirata era alguna cosa més que un record i una llegenda: fins a aquell temps vam viatjar aquest passat cap de setmana.
Els nens i nenes de l'Esplai creien que estaven pujant a un autocar aquell matí plujós de dissabte, però era un galió. Va bufar el vent, va inflar les veles i tots junts vam salpar cap a l'illa de la Ruca. Un cop allà, en Jack Sparrow...
- Jack? Echo en falta un capitán en esa frase...
- Oh, senyor Sparrow, hi és aquí... Bé, com anàvem dient, Jack Sp...
- Capitán.
El capità Jack Sparrow, sí, ens va rebre i ens va explicar com els soldats de la corona d'Anglaterra han pres la base de Tortuga i aquella nova illa de la Ruca hauria de servir com a nou refugi. Van ser dos dies d'emocions i perills -els anglesos, liderats pel Comodoro Norrington, van arribar a l'illa buscant gresca-, però finalment tot es va sol·lucionar -malgrat que potser hi va haver alguna petita baralla amb espases pel mig. Quan tot va finalitzar, tota la tripulació vam posar rumb de tornada cap a la civilització deixant enrere aquelles terres plagades de perills amb l'oceà a la mirada i una cançó al cor.
(Ens ho vam passar molt bé a l'excursió, moltes gràcies a tots i una abraçada molt forta, família!)

PD: Clar que hi ha fotos de l'excursió, però volíem que us llegíssiu el post sencer abans d'arribar :) Les teniu totes aquí: FOTOS

SORTIDA AL SANTUARI DE QUERALT


El passat 7 de maig, la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i el Centre van organitzar una sortida al Santuari de Queralt en l'any en que es compleix el centenari de la coronació de la imatge la Mare de Déu. El dia no acompanyà gaire -molts núvols que no van permetre contemplar les magnífiques vistes- però la pluja va respectar en gran part l'expedició.


Després d'un plàcid viatge, arribada al primer objectiu: el monestir de l'Adoració Perpètua, de Berga. Allà es conserva la custòdia del Corpus de Berga, anomenada de la Patum perquè està decorada amb els personatges d'aquesta festa. 



Feta la visita, pujada al santuari de Queralt on es conserva la imatge de la Mare de Déu. Ens hi va rebre el seu rector, que ens va fer una breu explicació del lloc i ens acompanyà fins a l'església, on celebrarem l'eucaristia.





En acabar, l'Orfeó Sarrianec feu un petit concert que va incloure la sardana La Oreneta de Queralt que fa referència a l'ocell que la imatge de la Mare de Déu té a les seves mans. Va ser la primera vegada que l'Orfeó interpretava aquesta peça, incorporada al seu repertori amb motiu del traspàs del seu autor -Manuel Oltra- el mes de setembre.


Després de visitar l'entorn del santuari i de dinar-hi, va ser l'hora de la visita de la ciutat de Berga. El seu casc antic, amb la plaça de Sant Pere on es celebra la Patum, el museu de la ciutat i la Casa de la Patum, on es conserven les figures i altres elements de la festa. En acabar les visites, el retorn a Sarrià. Amb tot el bagatge adquirit, però, no vam tornar sols. Una part de Queralt i de Berga va venir amb nosaltres.





GRAN ÊXIT DE ¡TODOS SE BURLAN DE MI!

El cap de setmana del 30 d'abril i l'1 de maig el Teatre de Sarrià va oferir l'espectacle !Todos se burlan de mí! Luis de Briceño y la entrada del sarao español, una producció de WorkinGOpera i La Sonorosa sobre la introducció de la guitarra espanyola a la França del segle XVII. Un espectacle de música antiga construït sobre la recerca musicològica, la recreació artística i la construcció d'un relat que donava forma i sentit escènic a la música interpretada.


Això ha estat possible per l’actuació dels músics – actors. Estem parlant d’intèrprets joves que provenen majoritàriament del món de la música antiga. El baríton Sebastián León va tenir una actuació molt reeixida, mostrant una bona solvència tant pel que fa als aspectes del cant com als de l’actuació. També va destacar amb força la ballarina Anna Romaní, que animava el sarau amb les castanyoles i interactuava amb el públic. El cortejo instrumental es tancava amb Pavel Amílcar Ayala (violí), Stanislav Germain (llaüt i guitarra), Xavier Soler (guitarres), Belisana Ruíz (tiorba i guitarra) i Edwin García (guitarres i direcció). Tots ells van tenir un actuació divertida perfectament coordinada per una direcció escènica impecable. Un elogi a part mereix l’Anaïs Oliveras, una excel·lent cantant amb sòlides dots interpretatives que sens dubte està cridada a tenir un paper important en l’escena musical catalana. Dotada d’una veu molt equilibrada en tot el seu registre, destaca igualment per les seves qualitats expressives i tècniques, allunyada dels tòpics vocals a què se’ns ha acostumat les darreres dècades en la interpretació de la música antiga.


L'espectacle te encara un altre valor i és que es tracta d'una producció finançada a través d'un projecte Verkami. Els promotors han aconseguit moure la voluntat dels amants de la música antiga i  aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant. Per això desitgem que tingui un recorregut ben llarg i que es representi força en altres indrets. S'ho mereix.