L'ORFEO DE MONTEVERDI

Divendres 24 d'abril l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va oferir la representació del primer gran clàssic de la història de l'òpera, L'Orfeo, de Claudio Monteverdi. La fanfarria del Duc de Mantua, el toc de trompetes que anunciava la presència del duc en un acte, ha sonat per primer cop al Teatre de Sarrià. 

Comença l'obra. La Música ens explica la història d'Orfeu, fill del déu Apol·lo i la musa Cal·líope, considerada la més important de les nou muses per conrear l'art més importants pels grecs: l'èpica i l'eloqüència

Enmig de  les danses de pastors i ninfes apareixerà Orfeu per narrar el seu enamorament i esposalles amb la ninfa Eurídice.

Orfeu s'explaia cantant a la natura que l'envolta. Però la seva alegria es trencarà amb l'anunci de la Missatgera: una serp ha mossegat Eurídice i la ninfa és morta.

Acompanyat per Esperança, Orfeu baixa als inferns amb la intenció de rescatar Eurídice. Però en arribar a la llacuna Estígia i llegir el vers de La Divina Comèdia, de Dant, "abandoneu tota esperança els que entreu aquí", desisteix. Orfeu continua sol, adorm Caronte amb el seu cant i li pren la barca per travessar la llacuna i entrar als inferns. Allí, el seu cant emocionarà Prosèrpina, muller d'Hades, déus dels morts i del món subterrani, que acabarà convencent els seu marit per a que alliberi Eurídice.

Hades, commogut també pel cant d'Orfeu, acceptarà alliberar Eurídice amb la condició que Orfeu no la miri durant el viatge de retorn. Però la impaciència dels esposos no suportarà aquesta espera i Orfeu es girarà per mirar la seva esposa, que quedarà condemnada al Regne dels Morts.

Orfeu retorna sol als seus boscos estimats per on vagarà ple de dolor i tristesa. I el seu pare Apol·lo baixarà de l'Olimp per endur-se'l al cel, des d'on podrà contemplar eternament la faç d'Eurídice en les estrelles.

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer