SANTA CREU D'OLORDA CELEBRA LA SEVA FESTA AMB UN LLEUGER FONS DE REIVINDICACIÓ

Santa Creu d'Olorda és una parròquia sense pastor. Segueix essent parròquia, però no té rector. I, per tant, cap tipus de vida comunitària. Per això, d'uns anys ençà les parròquies de l'entorn s'han confabulat per fer reviure, com a mínim, la celebració de la seva festa, l'Exaltació de la Santa Creu. Porta la veu cantant la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Molins de Rei, la més propera. Però també participen Sant Bartomeu de la Quadra i Sant Vicenç de Sarrià, la més llunyana però la parròquia on està adscrita.

Al llarg d'aquests anys la festa ha anat creixent i ha aconseguit un petit nucli de fidels que omplen l'església. El grup està prou consolidat com perquè aquest any fos presidit per un bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, però la mort d'un prevere i l'obligació que tenen els bisbes de presidir els seus funerals han impossibilitat, a darrera hora, la seva presència. Mn. Manuel Valls, rector de Sarrià, ha presidit finalment l'eucaristia.

Abans d'acabar, Mn Xavier Aymerich, rector de Sant Miquel Arcàngel. ha pres la paraula per exposar la situació: Santa Creu d'Olorda està deixada de la ma de Déu i es degrada perquè no hi ha qui se'n cuidi. I explica que, davant la manca d'un pastor, els de Molins de Rei se senten cridats a pujar per cuidar-se'n: reparar desperfectes, canviar les bombetes foses, netejar-la i preparar-la per la celebració de la seva festa anyal. 

Molins de Rei sent com a pròpia Santa Creu d'Olorda. Des del segle XII va formar part del seu terme fins que l'any 1820 es va constituir en municipi independent. El nou municipi va durar poc i el 1916 es va dissoldre. La major part del terme va tornar a Molins de Rei, però una petita part va ser assignada a Sant Feliu de Llobregat i l'església a Sarrià, en aquell moment encara independent. Quan el 1921 Sarrià fou annexionat a Barcelona, Santa Creu d'Olorda s'hi integrà. I encara hi és.

Molins de Rei sempre ha volgut recuperar Santa Creu d'Olorda, però no ha aconseguit tirar endavant cap dels processos que ha endegat. El 2014 l'ajuntament va presentar una nova reclamació que, de moment, segueix pendent de resolució, i és dins aquest context que cal entendre el lament del Mn. Aymerich. Si Barcelona -que queda lluny- no te cura de Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei -que està prop- ho pot fer. El problema és que una triple barrera separa els dos móns: la municipal, l'eclesiàstica (Sarrià és bisbat de Barcelona i Molins de Rei de Sant Feliu) i comarcal (Barcelonès i Baix Llobregat). I els darrers cent anys d'història, tal i com no s'han estat de recordar des del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.

Acabada la missa, la festa ha continuat amb una ballada de sardanes gràcies a la música en llauna de l'Agrupació Folklòrica Molins de Rei. Tothom es va poder integrar en les rotllanes i formar anelles on, com tothom sap, ningú té una posició que destaqui i tots son u. Sense diferències.

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer