EL TEATRE DE SARRIÀ ESTRENA UNA ÒPERA

Actualitat, Òpera

Estrena d’‘El màgic elixir’ d’Alberto García Demestres, amb direcció escènica de Joan Font

Dissabte, 28 de novembre, s’estrena al Teatre de Sarrià (Barcelona), corresponent a la segona temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona –que organitzen els Amics de l’Òpera de Sarrià (AOS)– una nova obra d’Alberto García Demestres, El màgic elixir, un espectacle basat en una de les òperes més conegudes del repertori com és L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti. El muntatge compta amb l’adaptació i direcció escènica de Joan Font, fundador de Comediants; els textos, en català, també són de Garcia Demestres. La direcció artística i la preparació musical han estat a càrrec del tenor Raúl Giménez, director artístic del cicle Òpera de Cambra de Barcelona, que va qualificar l’obra com “una òpera pensada amb extraordinària modernitat” i va manifestar “el plaer i l’honor de comptar amb García Demestres i Joan Font” aquesta temporada, cosa que suposa “un salt endavant” per a l’AOS. Darrere aquest projecte també hi ha la col·laboració i la direcció musical de l’Acadèmia Concertante, dirigida per Assunto Nese. L’òpera inclou una part instrumental de piano i percussió.

El màgic elixir és la història d’una companyia d’òpera formada per set joves: dos músics i cinc cantants, que participen en les Festes de Primavera representant L’elisir d’amore. Mentre assagen i van muntant l’òpera, apareixen les relacions personals, els jocs d’interpretació, els moments divertits i surrealistes… Finalment, l’elixir màgic farà efecte, tot creant un cant a l’amor i a la primavera. “He volgut portar al món real els personatges de L’elisir d’amore i també aclarir passatges de l’obra de Donizetti que sovint passen desapercebuts.” Així mateix, el compositor afegeix que “he volgut abraçar el Demestres més genuí amb Donizetti, a qui estimo profundament”. Per la seva banda, l’entusiasme de Joan Font amb aquest muntatge queda palès quan constata la naturalesa del projecte: “S’ha fet amb pocs mitjans, però amb molta il·lusió, i això mereix el triple de respecte”, a la qual cosa cal afegir un repartiment amb cantants joves i experimentats. “M’agradaria que això no morís aquí, tenim l’obligació de fer-lo durar”, diu el dramaturg. Aquest és un espectacle pensat per a tots els públics i del qual s’oferiran sessions per a les escoles (cicles mitjà i superior de Primària i primer cicle de Secundària).

En el repartiment vocal figuren les sopranos Serena Sáenz i Neus Roig, per al paper de Diana-Adina; les sopranos Maria Casado i Jessica Luis González, per al paper d’Anna-Giannetta; el tenor Marc Sala, per al paper de Romeo-Nemorino; els barítons Jorge Tello i Joan Garcia Gomà, en el paper de Roc-Belcore; i el baix buffo Joan Sebastià Colomer, en el paper de Marc-Dulcamara. La part instrumental serà a càrrec de Viviana Salisi i Françoise Ferrand, al piano, i de Borja Manzano, a la percussió.

L’estrena és dissabte, 28 de novembre (20 h) i se’n faran tres funcions més, una diumenge (29 de novembre, 12.30 h) i els dies 12 i 13 de desembre (dissabte, 18 h; diumenge, 12.30 h, respectivament). També se’n faran tres sessions per a escolars els dies 1, 2 i 3 de desembre.

Reportatge fotogràfic de l'acte de presentació

SARRIÀ CAMINA! DE TEIÀ A SANT MATEU

Trenta-tres caminaires i dos gossos han desafiat el vent i han fet la intensa pujada de Teià a l'ermita de Sant Mateu.  

Reportatge fotogràfic sencer!

LA HISTÒRIA DE LA MARTINA I EL ROBERT AMB UN FINAL PER CANVIAR

Una excel·lent interpretació d’Àngels Torrens i Pere Font, amb un bon text d’Albert Casas,ha estat el tret de sortida del diàleg que han fet els espectadors en acabar la representació. S’ha analitzat les causes i conseqüències de la violència de gènere, les implicacions i les responsabilitats dels dos sexes i dos espectadors han sortir a l’escenari amb cadascun dels artistes per aconseguir un altre final.

Una emotiva i original proposta per commemorar el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere que es celebrarà el proper 25 de novembre.

LES SARDANES DEL MES DE NOVEMBRE

La darrera ballada de l'any. El darrer homenatge a Enric Morera en el 150è aniversari del seu naixement. Per això vam acabar amb La Santa Espina.

Les sardanes no tornaran a la plaça de Sarrià fins el 14 de febrer de 2016.

El reportatge fotogràfic sencer

EL TEATRE DE SARRIÀ, LES PERSONES DE DIVERSES CAPACITATS I UN VISITANT IL·LUSTRE

La Fundació TEAS (Taller Escola d'Arts Sumptuàries) és una entitat que acull persones amb algun tipus de discapacitat mental, o com ells diuen, persones de diverses capacitats, per a la seva inserció en un taller ocupacional on realitzen activitats que contribueixen al benestar i millora de la seva qualitat de vida. La naturalesa d'aquestes activitats és l'expressió artística i inclou feines relacionades amb el món de la pintura, l'esmalt, la ceràmica, la cuina (gastronomia), la música, la creació digital i la narrativa. El darrer projecte ha estat la realització de l'obra de teatre ¿Todos somos Juan?

L'obra és la història d'una persona de les característiques dels usuaris de TEAS, en la que el protagonista explica en primera persona els diferents moments de la seva vida. El procés d'adonar-se i assumir la seva singularitat esdevé el fil conductor. L'obra s'estructura en l'alternança de dues sèries d'escenes. La primera, la narració de la història de Juan per un narrador fora d'escenari -en realitat una veu-en-off gravada pels usuaris de TEAS- il·lustrada per la projecció de dibuixos i fotografies seus. La segona, l'actuació en directe de diversos grups d'usuaris. Entre una i altra escena, la pantalla de projecció que cobria tota la boca de l'escenari pujava i baixava com aquella joguina anomenada yo-yo.

L'espectacle finalitzava quan un dels monitors convidava tothom a manifestar l'alegria de Juan de la manera que sempre expressen aquesta emoció la gent de TEAS: ballant. Els actors -part des de l'escenari, part barrejat amb el públic, a platea- i el propi públic es fonien en un final que celebrava tot el que el protagonista de l'obra havia aconseguit. Perquè Todos somos Juan.

L'obra s'ha representat dues vegades al Teatre de Sarrià. La primera el 23 d'octubre per als parents i amics dels usuaris de TEAS. La segona el proppassat 6 de novembre. En aquesta ocasió el públic estava format per alumnes d'escoles especials i altres entitats que treballen amb disminuïts psíquics, és a dir persones d'altres capacitats. Qui millor podia estar interessat en ¿Todos somos Juan? sinó les persones que viuen la mateixa situació que Juan? Qui millor podia entendre les seves reflexions, goigs i anhels sinó aquells que segurament han tingut els mateixos pensaments i les mateixes sensacions? L'esclat d'alegria del ball final va ser especialment intens en aquesta segona representació.

Entre el públic del segon dia no només hi havia alumnes d'escoles especials i gent d'entitats dedicades a persones de diferents capacitats. També van assistir amics i coneguts d'aquest àmbit i persones que es troben en situacions similars. Entre aquestes volem destacar la presència del president Pasqual Maragall. Es prou conegut que el president està afectat pel síndrome d'Alzheimer i que la fundació que porta el seu nom promou la investigació sobre la prevenció d'aquesta malaltia. El que desconeixíem és que, sense fer soroll, amb la seva presència doni suport a iniciatives com la de la Fundació TEAS i que comparteixi experiències com l'obra ¿Todos somos Juan? No sabem quina impressió li va causar ni quina opinió li va merèixer. Però podem destacar que va compartir l'alegria d'en Juan ballant en l'esclat final de l'espectacle. I que semblava feliç.

Ens alegrem que el president Maragall assistís a la representació de la gent de TEAS (en la fotografia abraça la responsable del muntatge) i que conegués el Centre i el Teatre de Sarrià on, ens consta, no havia estat mai. I, com a tots els que venen per primer cop, li demanem que aquesta visita no sigui última.

El reportatge fotogràfic sencer

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA D'ÒPERA

El passat dissabte 31 d'octubre va tenir lloc la inauguració de la Temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona, al Teatre Sarrià. El digital Núvol en publica la crònica.

Gala Amics de l'Òpera de Sarrià

Aina Vega Rofes. Barcelona.  2.11.2015

Els Amics de l’Òpera de Sarrià van estrenar temporada amb una gala inaugural que comptava amb veus com Sara Blanch, Serena Saenz, Sara Bañeras, Antonio Corianò, Manel Esteve, Jorge Tello, Raúl Baglietto i Marc Sala, director executiu dels Amics, acompanyats al piano per Josep Buforn i Viviana Salisi. El repertori recuperava àries de la temporada passada i avançava temes de la que s’enceta.

Dissabte es va inaugurar la “Temporada de cambra” de l’associació dels Amics de l’Òpera de Sarrià, que compta amb el suport de l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià i el Teatre de Sarrià. L’equipament va acollir la gala inaugural d’una temporada molt atractiva per a tots els públics, amb títols com El Màgic elixir, La Cambiale di matrimonio, Il conte di Marsico i Il barbiere di Siviglia. El repertori abraçava àries d’òperes de la temporada passada i avançava melodies de la present temporada. El concert es va acabar amb tots els cantants a l’escenari, entonant el que Albert Guinovart havia compost com a “himne dels Amics”.

El recital va estar integrat per onze àries, la primera de les quals va ser cantada per la jove Serena Saenz, un diamant en brut de la lírica catalana que va cantar “Mein Herr Marquis”, de Die Fledermaus, de J. Strauss. És una soprano amb uns aguts lleugers que encara té molt recorregut per endavant per assegurar la zona mitjana. Cal destacar la seva desimboltura a l’escena.

“La calumnia”, d’Il barbiere di Siviglia de Rossini, va ser defensada amb dignitat pel baríton Raúl Baglietto, tot i que li va faltar una mica de potència. La soprano Sara Bañeras, per la seva banda, va cantar una ària de Le Cinesi (M. García) amb frasejos molt ben explicats i imprimint el dramatisme que requeria l’obra. La veu estava ben col·locada, fins i tot en el sobreagut del final de l’ària.

Justament els aguts del tenor Antonio Corianò van ser el punt fort de “Ah la paterna mano”, del Macbeth de Verdi. En la seva segona actuació, a “Ch’ella mi creda”, de La fanciulla del West, de Puccini, va transmetre molta emoció amb el fraseig i les dinàmiques. La participació del baríton Jorge Tello va tenir lloc amb una ària de Il signor Bruschino, de Rossini que va defensar molt bé, malgrat tenir un timbre una mica tou. L’actitud escènica, malgrat tot, va ser excel·lent.

Va ser especialment emotiva l’actuació del tenor Marc Sala, perquè va interpretar “Una furtiva llàgrima” del Màgic Elixir de García Demestres, present en l’acte. És l’única ària de tota l’òpera de cambra de nova creació que és fidel a l’obra en què s’inspira, L’elisir d’amore. Cantada en català, amb la preciosa dicció de Marc Sala i el seu timbre rodó, va ser un dels moments més bells de la vetllada.El Màgic Elixir és un espectacle familiar que es podrà veure al Teatre de Sarrià aquests mesos de novembre i desembre.

Manel Esteve va lluir-se amb l’ària de La cambiale di matrimonio, de Rossini. Va demostrar maduresa i domini tècnic, amb el seu timbre rugós. Va ser una actuació molt convincent. Però l’estrella de la nit va ser Sara Blanch, una soprano exhuberant. Magnífica en la coloratura, amb uns aguts consolidats, va cantar una ària de L’occasione fa il ladro, també de Rossini i, més tard, “Quel guardo il cavaliere”, deDon Pasquale de Donizetti. Aquesta ària plena de subtileses va estar semi-escenificada, i va convèncer al públic. Els seus trinats i vibrats van ser de qualitat, i la seva potència va eclipsar l’escenari. Cal remarcar la joventut de la soprano, fet que ens fa pensar que encara ens esperen moltes sorpreses positives. La gala, precisament, es va cloure amb un duo de La Serva Padrona, que va ser interpretat per Esteve i Blanch, una versió rodona, convincent i emotiva de la peça de Pergolesi.

Finalment, cal destacar el paper dels pianistes Josep Buforn i Viviana Salisi, que no es van limitar a acompanyar els cantants, sinó que van fer molt bona música.

Volem felicitar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sarrià per la iniciativa de fer una gala de qualitat i per tenir la valentia de tirar endavant una temporada estable d’òpera de cambra a Barcelona, que complementa les més consolidades.

EL CENTRE JA TÉ LA SEVA LLUMINETA DE NADAL

Ja la tenim a punt al bar del Centre! Hi voleu participar? No sabeu què és? És una rifa popular que consisteix en una aposta sobre 1000 números, que estan distribuïts sobre diversos fulls de paper, penjats a la vidriera del bar. Trieu el número que més us agradi (cada participació val 2€), poseu el nom a la casella i si coincideix amb les tres últimes xifres de la Grossa de Cap d’Any, guanyeu 500€ i una panera amb productes del país. 

Una part de la recaptació es destinarà a les obres del Teatre de Sarrià.

Tot i que les lluminetes eren molt populars, no hi ha referència de quan se'n van fer les primeres, però sí sabem que antigament s’organitzaven a les parròquies, confraries i associacions. Era costum posar la imatge d’un Sant o una Mare de Deu a cada casella. Es penjava en un lloc ben visible i s’hi mantenia una llàntia o una llum petita encesa al davant, és a dir: una llumineta. 

Se'n feien a tot Catalunya però sobretot al Vallès, Osona i el Bages.

Actualment se’n continuen fent en bars i associacions i una part del premi es destina a finalitats benèfiques.

Teniu temps de fer la vostra juguesca fins el dia del sorteig. Animeu-vos i col·laboreu a pagar les obres del Teatre!

LA CASTANYADA!

L'Esplai Sant Vicenç celebra la castanyada!

MÀGIA A SARRIÀ!

L'ESBART SARRIÀ A OLESA DE BONESVALLS

Acomplerts i païts els 60 anys, l'Esbart Sarrià continua amb el conreant i difonent les nostres danses arreu on el criden. Aquest cop ha estat a Olesa de Bonesvalls, en la XXIX edició de la Festa d'Homenatge a la Gent Gran. 

Després del dinar de germanor al magnífic Centre Cívic, la ballada de l'Esbart tancava la diada. Lluïnt les seves millors  gales l'Esbart va interpretar el Parado de Valldemossa.

El ball pla del Rossinyol

El ball pla de Linyà

Danses de Vilanova

La disfressada

El ball pla de Vilromà

Per la de l'U

La salutació final de tots els dansaires, un a reveure. Perquè l'Esbart Sarrià segueix dansant!

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer