Les entitats de la TES van fer una trobada per reflexionar sobre la importància de les associacions de segon i tercer nivell per a les entitats que en formen part.
Els convidats i ponents que van exposar la seva experiència van ser:
- Núria Font, vicepresidenta dels Lluïsos d’Horta, membre de la coordinadora d’entitats d’Horta i vicepresidenta de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
- Jordi Gras, president de l’Orfeó Martinenc, membre de la coordinadora d’entitats de Sant Marti i membre del Consell de Ciutat
- Joan Manuel Parisi, gerent del Secretariat d’Entitats Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i tresorer de la Junta del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB)
- David Guàrdia, antic vicepresident del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i de la coordinadora d'entitats XAC, representant de les entitats de Catalunya a la comissió parlamentària sobre la llei de foment de l'associacionisme.
Les seves intervencions van obrir un debat intens sobre les dificultats de les entitats per ser interlocutors en les dferents administracions i la imperiosa necessitat d'unir esforços i crear sinèrgies a través d'entitats de segon nivell (federacions territorials i funcionals) i de tercer nivell. En aquest sentit es va destacar la importància del CAB (Consell d'Associacions de Barcelona).
La quarta edició del Programa JovEmprèn ha finalitzat amb èxit de participació. Més de quatre-cents joves, provinents de sis centres educatius del Districte Sarrià-Sant Gervasi, n'han rebut formació. El Programa JovEmprèn, organitzat amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i CoworkinGràcia, vol donar a conèixer entre els joves de Sarrià el món de l’emprenedoria i oferir-los la possibilitat de desenvolupar, de manera tutorada, el propi Pla d’Empresa o Iniciativa Social, en format de concurs. Es poden presentar en equips d’entre tres i cinc persones.
Més de dos-cents joves s’han inscrit al concurs d’emprenedoria i la cinquantena d’equips participants han pogut rebre assessorament personalitzat. Han arribat fins la fase final del concurs (que inclou la defensa en públic dels projectes nominats) un total de quaranta equips competint en tres categories: Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. La Gala de Lliurament de Premis ha tingut lloc al Teatre de Sarrià. El jurat ha estat format:
- pel senyor Jordi Blanch i Huguet, subdirector General d'Ordenació de la Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
- pel senyor Xavier Dumont Peruga, responsable de Serveis d'Emprenedoria de Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona.
- per la senyora Antonella Severo, innovadora en digital media i gerent de projectes amb llarga trajectòria internacional.
El primer premi de cada categoria està valorat en 600€ en material informàtic, musical o editorial a repartir entre els membres de l’equip i inclou el carnet de soci del Centre i TEatre de Sarrià, entitat organitzadora, valorat en 60€, durant un any i per cadascú dels membres de l’equip.
El segon premi de cada categoria està valorat en 450€ en material informàtic, musical o editorial a repartir entre els membres de l’equip i inclou dues entrades a escollir de la Temporada 16-17 al Teatre de Sarrià per cadascun dels membres de l’equip.
Enguany s’han repartit també tres accèssits (Lleure juvenil, Joventut i associacionisme i Compromís social) valorats en 200€ cadascun en material informàtic, musical o editorial a repartir entre els membres de cada equip.
La Gala de Lliurament dels Premis JovEmprèn ha tingut lloc el 21 de desembre al Teatre de Sarrià i ha comptat amb la presència de la senyora Marta Vilalta, Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que ha lliurat els primers premis als equips guanyadors de cada categoria i ha adreçat unes paraules als joves participants. El missatge ha arribat directe i contundent a la platea del Teatre: “els joves no sou el futur, sou el present” i JovEmprèn se suma a la reivindicació i proposa continuar aprenent emprenent!
El triangle inclusiu és un programa de formació, creació i impuls d’un grup de dinamització cultural amb la finalitat d’oferir eines contra l’exclusió social. El grup està format per alumnes de secundària i usuaris i responsables d’entitats socials del barri que treballen per ajudar a persones en situació vulnerable. Tots junts realitzem una activitat de teatre d’intervenció social per fomentar la reflexió, la motivació, la participació, l’esperit crític i la millora de les habilitats socials.
Es tracta d'emprar les arts escèniques com a mitjà d'integració social i d'educació en valors, fomentar la col·laboració d'un grup d'alumnes de secundària amb entitats socials del barri a fi que, participant en una activitat de teatre d'intervenció social, practiquin la reflexió, la motivació, la participació, l'esperit crític i la millora de les habilitats socials i facilitar l’espai de trobada de persones diverses que fomenti el debat i l’enriquiment mutu, compartint idees i coneixements. És un projecte d’aprenentatge-servei (APS).
El triangle el formen joves estudiants de secundària, persones sense sostre del Centre Assís i de Sant Joan de Déu i el Teatre de Sarrià. Junts van crear una peça de teatre-fòrum inèdita, On són els nostres beneficis?, que van portar a l'ecenari del Teatre de Sarrià el passat 21 de desembre. El debat provocat per les situacions representades va ser molt enriquidor, amb participacio intensa d'un públic què proposava alternatives de comportament, representant-les dalt l'escenari. Les tres parts van resultar molt beneficiades.
El 14 de desembre 2016 va tenir lloc a les Reials Drassanes de Barcelona l’acte del lliurament dels Premis Ateneus que anualment atorga la Federació d'Ateneus de Catalunya. Aquest certament, iniciat l’any 1989, reconeix cada any la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.
En la seva vint-i-sisena edició, el certamen impulsat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) dóna visibilitat al moviment associatiu en una nit de gala. Els guardons s’adrecen a totes les entitats sense ànim de lucre que presenten propostes de projectes de qualitat en alguna de les categories proposades. L’entitat premiada rep un reconeixement i una dotació econòmica que promou la continuïtat i/o innovació en els seus projectes.
Les modalitats dels premis d’aquest any en que ha participat el Centre han estat els següents:
- PREMI ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: del correu electrònic a la Newsletter
- PREMI A LA CREATIVITAT ARTÍSTICA: El II cicle Dones i Compositores
- PREMI A LA CAPACITAT D’INNOVACIÓ Un estiu de conte, taller de teatre infantil d'arts escèniques
- PREMI AL FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ: Creació del cor jove de l'Orfeó Sarrianenc
- PREMI A LA INTEGRACIÓ SOCIAL: El Triangle Inclusiu
- PREMI JOVE PROPOSA!: Tertúlies de l’Ultrason, l’Àgora Jove de Sarrià
El Centre va ser guardonat amb el segon premi de les categories Integració social i Jove, proposa! Va ser l'única entitat en rebre dos premis i això dóna raó de la intensa activitat creativa que desenvolupem. Cal felicitar-se'n i seguir aquest camí.
El passat 13 de desembre el Centre va acollir una de les sessions que s'estan fent per tot Catalunya del procés participatiu Construïm un nou país amb valors.
Construïm és un procés d’anàlisi i reflexió del civisme a Catalunya
amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Pretén
construir el futur a través de la introducció d’iniciatives i canvis en
les polítiques del Govern que fomentin el civisme, generant oportunitats
i confiança mútua en les relacions, tant públiques com privades, i
entre la ciutadania.
Construïm té com a primera fase un procés de participació per donar
veu a la ciutadania sobre els hàbits i comportaments positius que
inspiren la convivència a Catalunya. Així es podrà fer una fotografia
actual que permetrà visualitzar col·lectivament com ens relacionem i
quin futur volem compartir. Posteriorment es complementarà amb una
enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de
Catalunya.
Com que es tracta d’un procés transversal que té en compte la riquesa
i la diversitat social i territorial de Catalunya, s’han organitzat
sessions de treball arreu del territori, aprofundint així en els
mecanismes de democràcia participativa.
El Palau de la Generalitat ha estat aquest diumenge
l'escenari de la inauguració oficial de la temporada de pastorets 2016-2017. El conseller de
Cultura Santi Vila ha presidit la representació d'una obra musical inspirada en els Pastorets de Folch i Torres, que enguany compleixen 100 anys, a càrrec del grup de Els Pastorets de Súria, que celebra el 90 aniversari.
La representació s'ha realitzat en format itinerant en diversos espais del Palau. La primera escena ha tingut
lloc al pati Gòtic, on Folch i Torres rep la visita de dues dames que li
demanen que refaci el text. Enfeinat i concentrat assegut als seu
escriptori, comença a imaginar les diferents escenes que es van
materialitzant davant el públic. La presència dels pastorets, l'ensurt
que s'enduen amb l'arribada dels dimonis o com aquests fugen quan fa
acte de presència l'àngel han estat algunes de les escenes que s'han
vist. Al Pati dels Tarongers, en canvi, s'han representat les
celebracions pel casori de Josep i Maria i s'ha ballat una sardana. La
funció ha acabat de manera solemne al Saló Sant Jordi.
Malgrat el protagonisme de l'obra de Folch i Torres, L'Estel de Natzaret també hi està representat per una sarrianenca, Jana Fabregó, que en l'escena final ha fet l'ofrena de Benjamí a la Mare de Déu amb els versos: "I tu, Senyora, accepta aquesta ofrena que et fa el meu cor senzill per regalar-te. Bresques de dolça mel són les que et porto per endolcir del teu fillet els llavis. Dona-les-hi, Senyora, de part meva." Vegeu el reportatge.
Si voleu gaudir de l'obra sencera podeu venir a veure L'Estel de Natzaret al Teatre de Sarrià els dies 17 i 18 de desembre i 7, 8, 14 i 15 de gener de 2017, a les 17,30h.
Rita o el llibret més políticament incorrecte de la història
Quan hom pensa que ja ho ha vist tot pel que fa a llibrets operístics, apareixen els Amics de l’Òpera de Sarrià i programen Rita
de Gaetano Donizetti, possiblement l’òpera amb el llibret més
políticament incorrecte de la història de la música. Bàsicament i
resumint: en un passat, Rita, que regenta un hostal, es va casar amb
Gasparo, que la maltractava físicament, però aquest s’embarcà i morí a
alta mar; aleshores ella es casà amb Beppe i decidí que en comptes que
l’atonyinés, seria ella qui el maltractaria, així que pega al seu marit
actual. Però Gasparo reapareix casualment perquè no és mort. Ella torna
amb el primer marit malgrat els maltractaments i Beppe es queda feliç
alliberat de la dona, però quan Gasparo aconsegueix el contracte
matrimonial per tal d’anul·lar-lo, abandona Rita i aquesta torna als
braços de Beppe, però deixant la violència física a banda. No sense
acabar amb la tradicional moralitat de les òperes buffe de Donizetti. Tot això lògicament tractat amb una gran lleugeresa i comicitat que a ulls actuals no deixa de sobtar.
Qui signa aquestes línies desconeix totalment quines eren les
intencions del compositor, si denunciar el tema del maltractament
domèstic –sembla que sí– o si simplement es tractava amb naturalitat i
lleugeresa un tema contemporani a l’època, de la mateixa manera que
tractà el tema dels matrimonis entre persones de diferents edats a Don Pasquale,
on, per cert, també s’insinua una certa violència de la no gens afable
Norina cap al vell garrepa. En tot cas, Donizetti no pogué veure
l’estrena de l’òpera, ja que Rita ou le mari battu (en francès)
s’estrenà el 1860 a l’Opéra Comique de París, ni més ni menys que dotze
anys després de la mort del compositor. I tampoc no consta com va ser
rebuda ni tampoc si el nom de la protagonista és una referència a santa
Rita de Càssia, que no tingué un matrimoni precisament feliç…
¿I com es pot posar en escena aquest argument avui dia? Doncs els
Amics de l’Òpera de Sarrià, amb direcció d’Eugenia Corbacho, se’n surten
prou bé, ja que traslladen l’acció al plató d’una sitcom de
factura almodovariana amb tocs força vulgars i amb els conseqüents
aplaudiments i rialles enllaunades. Contribuí a l’èxit, sens dubte, la
bona disposició actoral del trio protagonista. La soprano Maria Casado,
com a Rita, exhibí una coloratura neta i adequada sempre en el
rol, de principi a fi. Per la seva banda, el tenor Beñat Egiarte ha fet
seu el paper de Beppe, tot mostrant un color vocal sempre bonic i un bon
domini tècnic que quedà demostrat en la seva gran ària, en què canta la
seva felicitat en deslliurar-se de Rita, tot traient-se la camisa i
exhibint una samarreta on es llegia “Keep calm & party hard”
i provocant el riure del públic. També Jorge Tello estigué adequadíssim
com a Gasparo, tant musicalment com dramàticament, encarnant un
fanfarró testosterònic que alliçona tothom.
Desconcertava una mica que el diàleg –actualitzat– fos en català i
les àries en italià, però de ben segur que fou una decisió presa per
treure ferro al desconcertant llibret i també s’agraí que Raúl Giménez
aparegués a mitja obra com si s’aturés la funció per aclarir, digué, que
el que estàvem veient era una denúncia de Donizetti contra els
maltractaments… Per la seva banda, Asunto Nese dirigí amb tremp una
Orquesta Barcelona Concertante que sona especialment bé en aquest petit
teatre del barri de Sarrià, on els Amics ens tenen acostumats a
redescobrir la bona òpera de cambra i que, de cop, quan sembla que tenim
el repertori més o menys controlat, ens adonem que encara ens queda
molt per descobrir sobre els llibrets operístics –de bons i de dolents!
Ho dic sincerament, no puc entendre ni
tan sols acceptar, com els encoratjadors, incansables i admirables
Amics de l’Òpera de Sarrià han programat Rita de Gaetano
Donizetti. Hi ha un munt d’obres del mateix Donizetti i de les
mateixes característiques musicals i vocals que aquesta Rita, així
com les famoses farses rossinianes i altres òperes de petit format
que es podrien haver programat al Teatre de Sarrià evitant la
vergonya aliena d’escenificar una òpera d’argument indigne, que
fins i tot ha obligat a justificar allò que és injustificable amb
una intervenció que no salva en cap cas el despropòsit d’enaltir
la violència de gènere, perquè jo encara és l’hora que trobi la
més mínima crítica contra la violència a les dones durant la
representació, ni cap crítica demolidora al final. No hi ha el més
mínim càstig o escarni contra Gasparo un personatge que canta com
aquell Imam que va escandalitzar al món fa pocs mesos, dient que a
la dona se l’ha de pegar però mai fins a la mort. Així, com ho
heu llegit.
Escoltar una sentència d’aquesta mena amb l’agradable, que no
genial, música de Donizetti m’he sentit
incòmode i a disgust. No entenc com s’ha programat, no entenc que
l’hagi dirigit una dona, Eugenia Corbacho i no
entenc com els cantants no han posat el crit al cel. Hi ha una frase
feta que em serveix per definir-ho amb exactitud “Amb les coses de
menjar no s’hi juga”.
No vaig saber veure cap mena de crítica ni el llibret original de
Gustave Vaëz, ni en l’adaptació que Corbacho
ha fet. La sortida de Raúl Giménez abans de
l’ària de Gasparo, intentant fer creure que el que acabarem
escoltant és una crítica, és encara més dolorosa.
No em vaig divertir gens, no podia. Els personatges són grollers
i utilitzen la violència per dominar les relacions de parella. Com
entendre-ho com una farsa o com una òpera buffa?. De cap manera. Nio
exegero, ni en faig un gra massa, insisiteixo amb les coses de menjar
no s’hi juga.
La partitura és senzilla i amable, necessita de tres únics
personatges: Rita (soprano) Beppe (tenor) i Gasparo (baríton), un
quart que feia de criat ha desaparegut. A Sarrià han comptat amb una
orquestra, la Orquesta Barcelona Concertante, una
formació de 20 músics (7 violins, 2 violes, 2 violoncels i 1
contrabaix, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 1 fagot i 1
trompa, sota l’excel·lent direcció de Assunto Nese.
Rita va anar a càrrec de la soprano Maria Casado,
Beppe del tenor Beñat Egiarte (s’albira una
carrera al darrera del jove tenor) i el baríton Jorge Tello
es va fer càrrec del desagradable i xulesc rol de Gasparo. Tots tres
suficients en una partitura que exigeix molt més al tenor que als
altres dos rols, però que tampoc sembla res insalvable.
La posada vol ser un joc escènic interessant en mig de la
gravació d’una sèrie televisada amb un públic a l’estudi que
ha de seguir les ordres que reben d’uns cartell llimosos que diuen
que hem d’aplaudir, riure o callar i que pretenen que el públic de
la sala faci el mateix, però el joc no va funcionar, suposo que tots
estàvem petrificats davant del joc de violència que Rita i Gasparo
utilitzaven en el seu matrimoni.
Estic desconcertat. Entendria que els AAOS haguessin programat
aquesta òpera si hagués tingut un interès musical indiscutible,
però canviant el text, adaptant-lo, així, tal i com ens el van
servir em sembla més que prescindible, intolerable.
Fa molts anys vaig veure Rita al petit auditori de Radio Nacional,
al Passeig de Gràcia cantonada Plaça de Catalunya, organitzada per
el Club Polimnia, els temps deuen haver canviat molt i la meva
memòria deu ser molt fràgil. Recordo que Manel Esteve, el pare de
la nissaga, aleshores un jove baríton, la va protagonitzar i si no
recordo malament Rita era Maria Antonia Martin Regueiro, no recordo
el tenor. No em vaig escandalitzar com ara o aleshores la violència
de gènere ens feia gràcia o és que la cosa no va ser tan evident
com ara.
Estic segur que els Amics de l’Òpera de Sarrià en un futur
tindran més encert en triar noves produccions, perquè ni
musicalment l’obra mereix una representació, havent tants tresors
amagats i teatralment no cal insistir-hi, mereix tota la més
enèrgica repulsa.
La temporada dels Amics de l’Òpera de Sarrià s’inicià
amb Rita, una òpera protagonitzada per
Maria Casado, Beñat Egiarte i Jorge Tello que mostra el Donizetti
més social en denúncia de la violència en contra de les dones. Les
representacions tingueren lloc dissabte 12 i diumenge 13 de novembre.
El plantejament d’Eugenia Corbacho, directora
d’escena i dramatúrgia, és original. El full informatiu ens
advertia que estàvem assistint a “l’enregistrament de la sèrie
televisiva Rita, o El marit maltractat”.
D’aquesta manera, abans que s’aixequés el teló, una gran
pantalla presentava el cast (cantants, directora d’escena, director
musical i preparador vocal) i anunciava, a mode de sèrie americana
dels anys 80, “Amics de l’Òpera de Sarrià presents…Rita”.
Suposem que la intenció de la directora era aconseguir que l’òpera
fos més popular, traduint els recitatius al català i afegint gags
que pretenien connectar amb el públic d’una manera directa. La
idea era bona, però el resultat va ser un xic pobre a nivell
dramàtic, ja que van sorgir una sèrie de tòpics i estratègies no
gaire reeixides (com cantar “Libre como el sol cuando amanece yo
soy libre”, entre d’altres incrusions). Per la temàtica i
l’estil musical, aquesta és ja, en si, una òpera molt agraïda
per al públic a la qual no cal afegir gaires elements per captar
l’atenció de qui l’està vivenciant.
L’escenografia era senzilla, en un estil kitsch amb
colors estridents, però resultava eficaç amb molt pocs elements:
una taula, dues cadires i un moble a mode de bar. Ens havien de fer
sentir com si ens trobéssim en una fonda, situada a mig camí entre
Gènova i Torí. La propietària és Rita (Maria Casado), la titànica
i abusiva esposa del tímid Beppe (Beñat Egiarte), un home afeminat
que engalta les pallisses de la seva dona sense protestar. Tot canvia
quan Gasparo (Jorge Tello), primer marit de Rita, suposadament mort
ofegat, arriba a l’hostal per casualitat i descobreix que la seva
esposa, a qui considerava morta en un incendi, està viva i casada
amb un altre home. Ell vol aconseguir els papers del matrimoni per
trencar-lo definitivament, per això intentarà seduir la seva
ex-dona, però aquesta es nega a entregar-li els documents. Arriba un
moment en què cap dels dos homes vol quedar-se amb ella, i és
llavors quan la noia explica que tracta al seu marit d’aquesta
manera perquè Gasparo li pegava i considerava que així es podia
salvar de la possible violència de l’innocent Beppe. La crítica
al masclisme més vergonyant es mostra quan Gasparo conversa amb
Beppo i el convenç que la manera de tractar les dones és a cops, i
s’ha de reconèixer que el llibret de Gustav Vaëz és directe i
incisiu. Fins i tot incomoda, encara que Donizetti ho tracta amb
gràcia i converteix un tema tan seriós en una opéra comique.
El pobre esperit, Beppo, intenta comportar-se com el mascle que se
suposa que ha de ser, però Rita és forta i el manté a ratlla.
Finalment, ella promet tractar-lo bé i li declara el seu amor, metre
l’altre marxa satisfet amb els papers del matrimoni.
Musicalment, l’obra no és cap meravella si la comparem amb
altres òperes belcantistes. Els registres són molt assequibles per
a qualsevol cantant qualificat i les melodies són belles, però no
per emmudir. Vaig trobar especialment pobra l’obertura, potser
perquè era poc incisiva. Tanmateix, l’Orquestra Barcelona
Concertante va fer un molt bon paper amb Assunto
Nesse a la direcció. És una formació que s’està
consolidant i el format d’òpera de cambra és ideal per al seu
creixement.
Quant a les veus, Maria Casado, una soprano de
timbre agradable, va defensar la partitura amb solvència, dirigint
bé les frases i arribant sobradament als aguts, encara que es feia
palès que no és una cantant amb un domini natural de la coloratura.
Tot i així, va ser una Rita desinvolta a l’escenari, convincent i
amb matisos. El seu segon marit, Bebbo, estava interpretat pel ja
consolidat tenor Beñat Egiarte, que, escènicament
va estar impecable: graciós, entregat i segur de si mateix. La seva
veu clara, ben projectada, amable i versàtil va lluir a l’escenari.
Jorge Tello (Gasparo) també va fer molt bon paper
de mascle fatxenda. I la seva veu penetrant, encara que de vegades
deixava anar una mica d’aire, va donar solidesa al conjunt. Les
tres veus es van empastar molt bé i van demostrar gran
professionalitat. Un altre èxit dels Amics de l’Òpera de Sarrià.
CRÓNICA DE ÓPERA
Fresca e hilarante 'Rita' de Donizetti
El montaje de la ópera cómica abre con una
buena acogida la temporada del Teatre de Sarrià
'Rita o el marido maltratado', una de las obras
menos conocidas y más cortas del prolífico Gaetano
Donizetti, ha abierto este fin de semana la tercera
temporada de Amics de l’Òpera de Sarrià. La
iniciativa de ofrecer una propuesta complementaria a la del Liceu en
el coquetón teatro a la italiana del barrio de la zona alta
barcelonesa se está consolidando. Ópera de cámara de
proximidad a la medida del espacio y público fiel que el
pasado curso dio respaldo con un 85% de ocupación a las producciones
programadas. Una de ellas, 'Il conte di Marsico', coproducida con el
rossiniano Festival de Wilbad (Alemania) se representó allí el
pasado verano.
El montaje de Eugenia Corbacho, con dirección
musical de Asunto Nesse al frente de la Orquesta Barcelona
Concertante, sitúa la acción en el rodaje de un culebrón
televisivo con el mismo título de la obra. La incorporación de
risas grabadas respalda esta idea. La trama se desarrolla en el
hostal propiedad de Rita. Ella vive feliz con su segundo marido, al
que somete al mismo maltrato psicológico e incluso físico que
sufrió con su primer cónyuge, supuestamente desaparecido, Cuando
este reaparece, buscando certificar la muerte de su mujer para
activar un nuevo matrimonio en Canadá, se desencadenan las
situaciones más hilarantes de la disparatada tragicomedia con final
feliz en la que el autor de 'L’elisir d’amore' juega con
temas como la guerra de sexos y las relaciones tóxicas de
pareja.
BUEN TRABAJO DE LOS INTÉRPRETES
Durante una hora el público no para de reír. El buen trabajo de
los intérpretes, perfectamente preparados para sus roles canoros por
el director artístico del teatro, Raúl Giménez,
mantiene el tono de esta comedia de enredo con partes habladas. El
tenor lírico ligero vasco afincado en Catalunya Beñat
Egiarte (el humillado Beppe) muestra un canto
equilibrado y de limpios agudos, muy evidentes en el aria 'Allegro io
son'. La soprano María Casado exhibió seguridad y
buen timbre para servir la comicidad de la dominante Rita, y el
barítono peruano Jorge Tello evidenció que su
papel de primer cónyuge y personaje problemático por su idea del
matrimonio y del trato a las mujeres le iba como anillo al dedo
tanto en su faceta actoral como vocal.
Este divertimento, con buen respaldo orquestal, define la línea a
seguir por el teatro: producciones propias en pequeño formato con
obras cortas pero de calidad que sirven de plataforma para los nuevos
talentos artísticos. 'El Comte d’Ory', en versión concierto,
e 'Il signore Bruschino', representada, ambas de Rossini, serán
las grandes apuestas de este año junto a conciertos como 'Love has
no borders by Marina Viotta', interpretado por la propia artista, y
el 'Stabat mater' de Pergolesi, además de sesiones divulgativas
y otros actos. Sarrià ha empezado con buen pie.
Comèdia àgil i divertida
La Vanguardia (Català)
ROGER ALIER
Rita, o el marit apallissat
Autor:
Gaetano Donizetti, sobre llibret de Gustave Vaëz. Intèrprets: Beñat
Egiarte (Beppe, el marit apallissat), Maria Casado (Rita, hostalera) i
Jorge Tello (Gasparo, primer marit de Rita). Orquestra Barcelona
Concertante. Director: Assunto Nese. Director artístic: Raúl Giménez.
Direcció escènica; Eugènia Corbacho. Producció: Amics de l’Òpera de
Sarrià. Lloc i data: Teatre de l’Òpera de Sarrià (12/XI/2016)
El Teatre
de Sarrià ha inaugurat la tercera temporada d’òpera de cambra amb una
àgil i divertida producció d’Eugènia Corbacho sobre una òpera que
Gaetano Donizetti no va estrenar en vida, sinó que va començar a
circular el 1860 en francès i que el tenor Egiarte ja ha cantat en
diversos teatres (a Cornellà, al Cercle del Liceu i, fins i tot, a
Split, a Croàcia), però que ara ha realitzat sota la direcció escènica
d’Eugènia Corbacho i amb la soprano Maria Casado i el baríton Jorge
Téllez, amb els quals forma un equip àgil i divertit.
La
producció modernitza una mica l’òpera (en un moment els intèrprets es
fan una selfie amb un telèfon mòbil), però la gràcia de l’obra es manté
íntegrament, i a més a més és un curiós al·legat, en ple segle XIX, en
contra de la violència masclista, que acaba amb la invocació de la Rita:
“Pace e concordia”.
Tots tres intèrprets
van estar a l’altura de la divertida comèdia i van cantar amb molt bons
efectes vocals (el tenor Egiarte va lluir uns aguts impecables (dos i
algun re sobreaguts) i una vocalitat brillant i sòlida; Maria Casado
també va interpretar brillantment el seu paper de coqueta capriciosa, i
Jorge Tello va fer una creació del primer marit de la Rita, una mena de
fatxenda agressiu i primari.
L’excel·lent
prestació de l’Orquestra de Cambra Concertante, dirigida per Assunto
Nese, va contribuir fortament a la qualitat més que notable de
l’espectacle; totes les àries, duos i trios van ser aplaudits pel
públic, que va sortir del teatre enormement content.
Aquesta iniciativa pretén dinamitzar la gestió de les sales teatrals d’ateneus del país, treballar en xarxa i establir aliances per a la producció i programació coordinada d’espectacles als ateneus i casals. La voluntat és, d’una banda, afavorir el treball en comú que requereix la cultura popular i de base associativa, i de l’altra, equilibrar el mapa d’oferta territorial de qualitat.
La XTAC ofereix suport a les entitats programadores, facilitant acompanyament i formació als programadors, avantatges i descomptes econòmics en espectacles i en proveïdors, estudiant la possibilitat de formar part d’una plataforma de venda d’entrades compartida, promovent un intercanvi permanent entre els teatres que en formen part, generant sinèrgies entre els espais i promovent aliances amb projectes professionals i amateurs.
Actualment, formen part 27 entitats, amb un total de 30 sales de teatre, que suposen 10.015 butaques, repartides en 23 municipis catalans. Amb aquestes xifres, ha esdevingut la xarxa més gran de teatres de Catalunya. No obstant, la FAC segueix treballant per a que s’incorporin més ateneus que disposin de teatres.
La primera activitat conjunta serà l'homenatge a Montserrat Roig en un recital que girarà pels teatres de la XTAC “Roig”,recital d’homenatge a Montserrat Roig, amb la direcció de Mònica Lucchetti, coincidint amb els 25 anys de la mort de l’escriptora, periodista i feminista compromesa. Al Teatre de Sarrià es representarà el proper 2 de desembre a les 21h.
Un grup de joves del Centre engega aquesta nova experiència. La presenten com "Un espai de diàleg lliure, obert a tothom i en especial als joves, en un dels locals més emblemàtics del barri. Cada mes posem un tema diferent sobre la taula, i durant dues hores compartim preguntes, pensaments i reflexions."
Els protagonistes es constitueixen en Àgora Jove de Sarrià. L'àgora, la plaça principal de les antigues poblacions gregues, era l'espai on els seus habitants es trobaven i debatien sobre les qüestions més profundes de política i religió, l'espai on va néixer la filosofia. Tota una declaració d'intencions.
L'àgora moderna d'aquests joves sarrianencs serà el Bar CP, l'interior o la terrassa, segons el temps. Això ens acosta a la tradició catalana de les tertúlies a l'entorn d'una taula tot fent un mos. Els assistents que vulguin sopar tindran descompte en demanar entrepans i beguda.
D'aquestes tertúlies en diuen de l'ultrason. El nom fa referència a les Cròniques de l'ultrason, darrera obra del poeta JV Foix, apareguda l'any 1985, on reviu el passat, els orígens, la joventut, i en un flaix back poètic reprèn i conclou temes i qüestions plantejades en escrits anteriors. L'Àgora Jove de Sarrià estarà atenta al ressò que desvetllin els seus debats -que comptaran amb un presentador - moderador/a- i els recollirà en el seu bloc tertuliesdelultrason.wordpress.com. Estigueu atents a la remor dels ultrasons!
