SARRIÀ VEU MÓN! DESPRÉS DEL PARLAMENT, EL PALAU DE LA GENERALITAT

Dissabte 25 d'abril vam visitar el Palau de la Generalitat.

La galeria gòtica

La capella de Sant Jordi, originàriament a la planta baixa i traslladada pedra per pedra al primer pis.

El pati dels tarongers

La sala Torres Garcia

De nou al pati dels tarongers

El saló Sant Jordi

La sortida

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

L'ORFEO DE MONTEVERDI

Divendres 24 d'abril l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va oferir la representació del primer gran clàssic de la història de l'òpera, L'Orfeo, de Claudio Monteverdi. La fanfarria del Duc de Mantua, el toc de trompetes que anunciava la presència del duc en un acte, ha sonat per primer cop al Teatre de Sarrià. 

Comença l'obra. La Música ens explica la història d'Orfeu, fill del déu Apol·lo i la musa Cal·líope, considerada la més important de les nou muses per conrear l'art més importants pels grecs: l'èpica i l'eloqüència

Enmig de  les danses de pastors i ninfes apareixerà Orfeu per narrar el seu enamorament i esposalles amb la ninfa Eurídice.

Orfeu s'explaia cantant a la natura que l'envolta. Però la seva alegria es trencarà amb l'anunci de la Missatgera: una serp ha mossegat Eurídice i la ninfa és morta.

Acompanyat per Esperança, Orfeu baixa als inferns amb la intenció de rescatar Eurídice. Però en arribar a la llacuna Estígia i llegir el vers de La Divina Comèdia, de Dant, "abandoneu tota esperança els que entreu aquí", desisteix. Orfeu continua sol, adorm Caronte amb el seu cant i li pren la barca per travessar la llacuna i entrar als inferns. Allí, el seu cant emocionarà Prosèrpina, muller d'Hades, déus dels morts i del món subterrani, que acabarà convencent els seu marit per a que alliberi Eurídice.

Hades, commogut també pel cant d'Orfeu, acceptarà alliberar Eurídice amb la condició que Orfeu no la miri durant el viatge de retorn. Però la impaciència dels esposos no suportarà aquesta espera i Orfeu es girarà per mirar la seva esposa, que quedarà condemnada al Regne dels Morts.

Orfeu retorna sol als seus boscos estimats per on vagarà ple de dolor i tristesa. I el seu pare Apol·lo baixarà de l'Olimp per endur-se'l al cel, des d'on podrà contemplar eternament la faç d'Eurídice en les estrelles.

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

SOMIANT EN COCODRILS

Després de passar pel Teatre de Sarrià, demà s'estrena Somiant en cocodrils al Teatre la Seca - Espai Brossa. Recordem la representació al nostre escenari i desitgem molta sort als nostres amics en la nova etapa. Ah! Us la recomanem!

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

MÀGIA SOLIDÀRIA

Divendres 17 d'abril es va realitzar l'espectacle Màgia solidària a benefici de l'Hospital de Nens de Barcelona. La màgia, quan és solidària és més màgica.

RESPOSTA A UN ARTICLE DE LA VANGUARDIA

L'entitat que gestiona el Teatre de Sarrià, l'Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, ha volgut donar resposta a l'article aparegut a La Vanguardia enviant la carta que reproduïm a la direcció del diari. També s'ha enviat una versió reduïda de l'escrit per a que es pugui reproduir dins la secció de Cartes dels lectors. Esperem veure-la publicada en breu.

DUES REPRESENTACIONS DE L'ÒPERA LA CINESE I UN ARTICLE PER A LA POLÈMICA

Aquest cap de setmana s’ha recuperat una petita gran òpera, joia oblidada d’un autor també oblidat. Dues representacions que han merescut elogis de la crítica.

El teatre i tots els que estem implicats en el projecte d’omplir-lo d’activitat, però, no n’hem sortit tan ben parats. Un article aparegut a La Vanguardia mostra un gran desconeixement de la vida i activitats del Centre i el Teatre de Sarrià.

CULTURA

Amb l'ús operístic del teatre de Sarrià i l'aterratge de Mas i Mas al Cercle Artístic, Barcelona recupera antics escenaris per a la cambra

Vells teatres amb futur

EDICIÓ IMPRESA  CULTURA | 11/04/2015 - 00:00h

MARICEL CHAVARRÍA

La història es remunta al 1919, quan l'arquitecte Jacint Torner va aixecar un teatre al carrer Major de Sarrià, tot i que els precedents arriben a finals del XIX, en representar-se obres de teatre al que era l'Acadèmia Josefina, fundada pel rector de la parròquia de Sant Vicenç. La primera d'aquestes obres va serEl mestre de minyons , de Josep Feliu i Codina. Parlem del teatre de Sarrià, que ha revivat des que un grapat de professionals de l'òpera li van posar l'ull a sobre i van moure fils per a la seva rehabilitació. D'allotjar uns pastorets esporàdics i algun recital, el lloc, recentment reformat i gestionat ara per Amics de l'Òpera de Sarrià, ha passat a ser l'escenari de la nova temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona.

Assunto Nese, director de l'Acadèmia Concertant, i el seu soci Raúl Giménez, que ha assumit la direcció artística d'Amics de l'Òpera de Sarrià, són els impulsors d'a­questa idea, juntament amb el tenor Marc Sala, productor executiu. "Tenint gent de nivell a l'Acadèmia és magnífic disposar d'un teatre per desenvolupar la nostra activitat", apunta Nese, d'origen napolità. "Es tractava de crear un cicle amb opereta de petit format, farsa i òpera bufa... i la veritat és que la inauguració ha estat un èxit. Ens van arribar felicitacions internacionals. Fins i tot Cecilia Bartoli va enviar un vídeo".

Després d'haver programat al febrer L'occasione fa il ladro, avui i demà (20h i 18h, respectivament) té lloc la representació de Le cinesi , del tenor rossinià i compositor Manuel García, el que va ser pare de les dives Pauline Viardot i Maria Malibran. La peça, escrita per als seus alumnes -es va trobar ara a la Biblioteca de París-, compta amb quatre veus solistes i piano, i situa la trama a les estances destinades a les dones d'una cort xinesa, a la qual torna el germà d'una d'elles després d'un viatge per Europa. Meravellat, el noi els explica les llibertats de què gaudeixen allà les dones.

Després d'un càsting realitzat a Barcelona, Viena i Berlín, són Sara Bañera, Silvia Aurea de Stefano, Ana Victoria Pitts i César Arrieta els qui canten sota la direcció musical de Raúl Giménez i la direcció escènica de Jochen Schönleber. Aquest darrer no és cap altre que el responsable del Festival Rossini in Wildbad, a Alemanya, amb el que Amics de l'Òpera de Sarrià coprodueix. El muntatge, una cosa senzilla, viatjarà allà al juliol. I com a tancament del cicle a Barcelona, el 16 i 17 de maig es representarà La serva padrona de Pergolesi.

"La idea és portar aquests muntatges on sigui. Ja hem tingut trucades d'altres associacions de ciutats a qui interessen les nostres produccions, com Igualada o Amics de l'Òpera de Girona", explica Nese. Les produccions es financen amb patrocini de l'Acadèmia Concertant i petits mecenes. I ajudes en espècies. El Liceu, diu, els ha deixat el vestuari per a Le cinesi. "Estem en converses amb el Gran Teatre, una de les idees és que una producció es pugui veure al Foyer".

Aquesta simultaneïtat, en canvi, no sembla entrar en els plans del Liceu, que veuen el de Sarrià com un escenari adequat per desenvolupar nous talents.

JESUCRISTO SUPERSTAR, per FREDERIC BOU