Arrel de la xerrada del Sr. Jordi Bonet a la Casa Orlandai, el passat 17 de gener uns quants sarrianencs vam gaudir d’una visita privilegiada del temple de Gaudí, organitzada per l’Associació de Veïns de Sarrià i amb la participació del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Privilegiada en molts aspectes: pels guies, per les zones a les quals vam tenir accés, les vistes de Barcelona i naturalment, la companyia.
Amb el casc de seguretat ben col·locat, vam escoltar la primera explicació històrica de la Sagrada Família del senyor Jordi Bonet, arquitecte director actual del projecte. Tot i que l’any 1936 els plànols de Gaudí es van perdre degut a un incendi, el Sr. Bonet remarca que la construcció ha continuat respectant la voluntat del mestre gràcies a les pautes de la Geometria, una ciència tan exacta que permet seguir construint el que Gaudí volia, sense la seva presència.
Ja abans d’entrar, a la façana de la Passió, podem observar els primers símbols matemàtics: les formes parabòliques de les columnes de l’entrada i, a l’esquerra, una taula quadrada de nombres que dóna sempre el mateix resultat (33, l’edat de Crist en morir a la creu) tant si sumes fileres, columnes o diagonals.
Un cop dins ens deixem impressionar per la dansa de llum que creen els vitralls, i les característiques geomètriques són encara més evidents. Les columnes comencen amb una base poligonal (un quadrat, per exemple) i a mesura que guanyen alçada, els vèrtexs es van duplicant per aconseguir una superfície cada vegada més suau fins convertir-se en un final circular. De fet, tot el temple és una dedicació a la Natura (columnes amb forma d’arbre, formes d’onades, ...), i com bé sabem, la Natura i la Geometria acostumen a passejar agafades de la mà.
Ha sigut una aventura poder pujar amb la companyia de l’arquitecte Jordi Faulí usant els ascensors dels paletes i les bastides fins el sostre del temple, a més de 70 metres d’altura. Les vistes de la ciutat (i del nostre barri en la llunyania) eren espectaculars, i la nostra situació en l’espai, única: quan es desmuntin les bastides, per poder fer el mateix recorregut que hem fet nosaltres, hauríem d’aprendre a volar!
La Sagrada Família, a més de ser una obra d’art que pot deixar mut a més d’un, és un fàcil i recomanable apropament al món de les matemàtiques, i a les seves infinites aplicacions. Ara sols falta esperar que no es compleixin les conseqüències terribles que pronostiquen els arquitectes degut al pas de l’AVE per no perdre aquest emblema barceloní. I que puguem retrobar-nos de nou en moltes altres sortides sarrianenques.
Amb el casc de seguretat ben col·locat, vam escoltar la primera explicació històrica de la Sagrada Família del senyor Jordi Bonet, arquitecte director actual del projecte. Tot i que l’any 1936 els plànols de Gaudí es van perdre degut a un incendi, el Sr. Bonet remarca que la construcció ha continuat respectant la voluntat del mestre gràcies a les pautes de la Geometria, una ciència tan exacta que permet seguir construint el que Gaudí volia, sense la seva presència.
Ja abans d’entrar, a la façana de la Passió, podem observar els primers símbols matemàtics: les formes parabòliques de les columnes de l’entrada i, a l’esquerra, una taula quadrada de nombres que dóna sempre el mateix resultat (33, l’edat de Crist en morir a la creu) tant si sumes fileres, columnes o diagonals.
Un cop dins ens deixem impressionar per la dansa de llum que creen els vitralls, i les característiques geomètriques són encara més evidents. Les columnes comencen amb una base poligonal (un quadrat, per exemple) i a mesura que guanyen alçada, els vèrtexs es van duplicant per aconseguir una superfície cada vegada més suau fins convertir-se en un final circular. De fet, tot el temple és una dedicació a la Natura (columnes amb forma d’arbre, formes d’onades, ...), i com bé sabem, la Natura i la Geometria acostumen a passejar agafades de la mà.
Ha sigut una aventura poder pujar amb la companyia de l’arquitecte Jordi Faulí usant els ascensors dels paletes i les bastides fins el sostre del temple, a més de 70 metres d’altura. Les vistes de la ciutat (i del nostre barri en la llunyania) eren espectaculars, i la nostra situació en l’espai, única: quan es desmuntin les bastides, per poder fer el mateix recorregut que hem fet nosaltres, hauríem d’aprendre a volar!
La Sagrada Família, a més de ser una obra d’art que pot deixar mut a més d’un, és un fàcil i recomanable apropament al món de les matemàtiques, i a les seves infinites aplicacions. Ara sols falta esperar que no es compleixin les conseqüències terribles que pronostiquen els arquitectes degut al pas de l’AVE per no perdre aquest emblema barceloní. I que puguem retrobar-nos de nou en moltes altres sortides sarrianenques.
Maria Cusó i Bruna Julià
Esplai Sant Vicenç del Centre Parroquial de Sarrià.
És fantàstic, però...on ho vau anunciar? No en sabiem res!
ResponEliminaLa visita a la Sagrada Família la vam muntar amb la Taula d'Entitats de Sarrià i se'n feia càrrec la Casa Orlandai. Per tant, ho anunciaven ells.
ResponEliminaIntentarem mantenir-vos més informats de les activitats que fem conjuntament amb altres entitats de Sarrià.