A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia,
entre el sol, núvols i vents,
que no ets encara al millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall
Burriac, al fons, guardant el pas del Maresme al Vallès
La primera edificació existent fou una església dedicada a Sant Vicenç, com la de Sarrià, que donà nom al castell -castell de Sant Vicenç- i a la família dels seus senyors. Després es construí la torre de l'homenatge i al seu voltant la resta d'estances.
El castell assolí la màxima esplendor al segle XV i va ser habitat fins el XVIII. L'església de Sant Vicenç conservà el culte fins el XIX.
Es reprèn la marxa
Arribem al Turó de l'Infern, un lloc maleït perquè és on s'aixecaven les forques dels condemnats a mort. Els forats a les roques indiquen el lloc on es clavaven
El Montcabrer, el darrer turó, beneït amb la presència d'una creu per protegir de les ànimes del condemnat executats en el proper Turó de l'Infern i d'altres mals esperits que rondaven per la zona.
Tornada al punt d'origen
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada