UN CENTRE SOLIDARI

dimecres, 10 de juny del 2015

TORNEN ELS XIPIS!


Amb una platea ben plena, Els Xipis ens han transportat als anys 70. Hem gaudit d'un concert emotiu amb el magnífic acompanyament de la guitarra de Joan Eloi Vila. No ha estat fàcil trobar els membres del grup, que feia més de quaranta anys que no es veien, que no sabien ni els cognoms els uns dels altres. A poc a poc, ara per internet, ara perquè aquell coneix a un parent de l'altre, finalment s'han trobat els nou membres de l'època Concèntric (la discogràfica que editava només en català), tot i que un d'ells, l'Antoni, no ha pogut assistir al concert.

L'altra tasca difícil ha estat trobar els autèntics Xipis, els creadors del grup, els que van concebre la idea que els nens cantessin per a nens en català, en una època adversa. Hem comptat amb la presència de l'Enric Frigola fent de presentador i de la Laura Almerich i la Montserrat Angulo, que ens han dirigit unes paraules plenes d'emoció. 




Els membres de La Dolça Petxina, el grup d'havaneres sarrianenc, han fet un gir camaleònic per escalfar l'ambient amb tres cançons infantils interpretades amb molt bon gust. Uns teloners de luxe!




L'entrada d'Els Xipis a l'escenari ha estat rebuda amb una gran ovació per un públic entusiasta per retrobar aquells nens... crescudets després de més de quaranta anys. Uns vells amics, vaja. Cap paraula de presentació, per a què? Molt millor presentar-se amb la cançó que els va donar el nom!



Si senyor! Xepi, xepi, xip xip!

A partir d'aquí, el públic ha anat celebrant cadascuna de les cançons que un xipi presentava mentre es projectaven imatges al·lusives, al fons de l'escenari. En algun cas els ha il·luminat la llum del seu estel particular, l'Estrella errant.



El moment més emotiu ha arribat amb la cançó que Lluís Llach va composar expressament per als Xipis i que ell mai ha interpretat: El padrí s'adorm. Quants anys feia que no se sentia en directe!



La dimensió sorpresa del recital ha estat l'aparició del nen Ricard Bonfill, de l'esbart infantil i el grup de teatre La Bambolina Negra, per acompanyar la cançó Rin, rin amb la seva pandereta. 




Lluís Llach no va ser l'únic que va composar per als Xipis. Laura Almerich va musicar un text de Josep Maria Espinàs i el resultat va ser La cançó del pim, pam, pum. Si van començar cantant xepi,xepi,xip, xip van acabar amb embarbussaments i taca, teca, tica, tum.




Una altra! Una altra! Una altra! ha cridat el públic al final. I s'ha tornat al principi per xipellejar de nou la cançó d'inici i convidar el públic a patates xepi xepi xip xip. En sortir del teatre, la conversa i les felicitacions s'han allargat amb animació. Ha estat un concert ben reeixit. El darrer concert?






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada