Passada l'emoció del concert el públic va poder viure la proximitat dels Mèlt. Somriures, abraçades, felicitacions... Tot eren gestos de complicitat. Es van posar el públic a la butxaca. El moment va ser màgic i calia retenir-lo per al record. Una samarreta signada era una bona idea, però millor fer-se la foto amb ells. I s'hi van posar amb molt de gust.
El públic va quedar content. I el Quartet Mèlt també. Havien omplert el teatre sense deixar una butaca lliure. De fet, feia dies que les localitats estaven exhaurides. Tot un motiu de celebració.
Molta gent es va quedar en llista d'espera d'alguna cancelació. Però no van tenir sort i demanaven si hi hauria un segon concert. Serà possible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada