Dissabte passat l'Esplai Sant Vicenç va tenir un dia dolç gràcies a l'activitat que tenien programada: el concurs de pastissos. Llegiu com ho van viure.
Hola família!
Hi ha moments on, tot i que no saps ben bé per què, passa.
Succeeix quan el teu equip de futbol aixeca la copa després d'haver suat
sang i fang als noranta minuts angoixosos d'una final disputada.
Succeeix quan rememores dies passats i et "baralles" per si el col·legi X
és millor que el col·legi Y perquè -què dimonis!- era el teu: els teus amics, les teves anècdotes, les teves cicatrius. És allò que succeeix quan sents els colors, i és allò que va succeïr un cop més aquest dissabte al Centre Parroquial durant el Dia dels Pastissos.
Gràcies a la inestimable tasca de CoParty -una forta abraçada per
a ells des del blog!-, la sala es trobava engalanada i la taula buida
respirava impaciència. Tot estava a punt. Les rialles es sentien al pis
de dalt; vau començar a baixar tots. Es respirava il·lusió, i llavors va
succeïr. "Blanc i groc són els meus colors", diu l'himne de
l'Esplai, i deu n'hi dó si té raó! El blanc i el groc que fan tant de
goig al nostre foulard es trobava per tot arreu als pastissos: foulards de sucre glassé de totes les mides
i tamanys, blanc i groc en forma d'ingredients o blanc i groc en forma
d'inspiració, a estendards en miniatura i a dibuixos del Vicentet.
Tanta qualitat s'ho va posar molt difícil al jurat, però després de
molta del·liberació es van votar els premis. El més original -espectacular la idea del test de pastís d'Oreo-,
el més xocolater, el més esplaiero, el més guau... fins i tot el més
celíac! La lluita va ser encarnissada i emocionant, i això que encara
quedava la millor part! Diuen que no pots jutgat un llibre per la
portada, així que no ho vam fer: un cop provats, des d'aquí us podem tornar a dir que estaven tots boníssims. Si l'esperit de l'Esplai es continua vivint amb aquesta dolçor i aquesta energia que vau demostrar a les vostres creacions, ens queda molt de blanc i groc per viure!
Moltes gràcies a tots els Masterchefs i una abraçada, família! Fins dissabte vinent!
PD: Potser vau trobar a faltar els Seniors... però no estaven
fent campana, sinò preparant-se per l'activitat de la nit: com que són
els més grans, van decidir que monitors i nens es quedarien a passar la
nit al CP per a fer pinya. Algun cop us heu imaginat com seria jugar a banderes per tot el CP? Pregunteu-los a ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada