La remodelació de Teatre de Sarrià ha arribat a la seva fi. Així ho anunciava Montserrat Morera, la presidenta del Centre, en iniciar la festa de reobertura d'aquest equipament, rodejada dels membres de la Junta i de les personalitats convidades a l'acte. Un acte dedicat a les persones que amb el seu suport econòmic ha fet possible la remodelació i, especialment, a tots aquells que han participat en la campanya Apadrina una butaca. Les noves butaques ja lluïen les plaques amb els noms dels seus padrins, disposades a rebre'ls.
Tres coses a manifestar: l'alegria d'haver aconseguit finalitzar l'obra, el sentiment d'agraïment degut a tantes persones i entitats que hi han donat suport, i el repte que ara comença de gestionar el teatre.
Mossèn Manuel Valls, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià , va manifestar el modus operandi del titular de l'edifici: modèstia en l'actuació però fermesa en la presència per fer possible que el Teatre de Sarrià sigui un punt de trobada de persones i entitats de sensibilitats diferents, amb respecte i consideració.
Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural va donar l'enhorabona i va esperonar a convertir el Teatre de Sarrià en un centre de referència en la creació de cultura popular.
I Joan Puigdollers, regidor del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, va fer al·lusió a la fe que havia fet possible el miracle de transformar un vell i fred teatre en l'esplèndida realitat que estrenàvem. Fa quatre anys -comentava- calia molta fer per creure que un canvi així fos possible. Si la fe ha mogut muntanyes -afegia- que no serà capaç de fer en el futur?
L'alegria i la satisfacció general flotaven en l'aire. Per això va ser un xoc la presentació de l'espectacle programat, el recital - concert "El Nadal que no vam tornar a casa", sobre el Nadal de 1939, primer després de la Guerra Civil. Quim Torra, director del Centre Cultural el Born i autor de la selecció dels textos, va transportar-nos de l'alegria de l'estrena d'un teatre feliçment recuperat a la tristesa i foscor d'uns vençuts que encaraven al repte de començar de nou. Només l'evocació del Nadal obria un raig de llum en la narració d'Albert Benzekry, emocionalment continguda fins el punt de semblar adusta i fins i tot, severa.
En contraposició, el tenor Jordi Cortada, lluïa un magnífic somriure. El seu repertori de cançó popular catalana hi ajudava. Però per si no quedava clara la seva actitud radiant, fora de programa va interpretar l'Evocació al Pirineu, de la sarsuela Cançó d'Amor i de Guerra, que va provocar l'entusiasme del públic.
Els vençuts de 1939 no van tornar a casa el Nadal de 1939, però els sarrianencs aquest Nadal tornaran al seu teatre per veure-hi l'Estel de Natzaret. Serà el retorn definitiu després d'un viatge de quatre d'anys d'obres que deixa aquest equipament a punt per afrontar una gran temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada