FINAL DE CURS DEL CENTRE JOVE

El Taller de Teatre Infantil representa El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry.
 

Gala de danses de l'Esbart infantil i juvenil

 

SOPAR FI DE TEMPORADA DEL CP SARRIÀ - SECCIÓ DE FUTBOL

S'han acabat entrenaments i partits i és l'hora de celebrar triomfs, recordar derrotes i premiar l'esforç de la temporada. Això és el que ha fet el nostre club de futbol en un gran sopar de germanor dels vint-i-tres equips d'enguany amb les famílies dels jugadors.

Cal un gran espai per a una trobada de tanta gent. I una cuina de grans dimensions per a preparar sopar per a tots. I moltes copes i trofeus per a tants premiats.

 

El gegantó Pitu presideix,

el presentadors obren l'acte

 i mossèn David beneïx la taula.

Sopar, conversa i l'hora dels discursos: Pitu, Pitu!

Finalment, l'hora dels jugadors, acompanyats pels seus entrenadors.

Premis a la regularitat i màxim golejador.

TORNEN ELS XIPIS!

Amb una platea ben plena, Els Xipis ens han transportat als anys 70. Hem gaudit d'un concert emotiu amb el magnífic acompanyament de la guitarra de Joan Eloi Vila. No ha estat fàcil trobar els membres del grup, que feia més de quaranta anys que no es veien, que no sabien ni els cognoms els uns dels altres. A poc a poc, ara per internet, ara perquè aquell coneix a un parent de l'altre, finalment s'han trobat els nou membres de l'època Concèntric (la discogràfica que editava només en català), tot i que un d'ells, l'Antoni, no ha pogut assistir al concert.

L'altra tasca difícil ha estat trobar els autèntics Xipis, els creadors del grup, els que van concebre la idea que els nens cantessin per a nens en català, en una època adversa. Hem comptat amb la presència de l'Enric Frigola fent de presentador i de la Laura Almerich i la Montserrat Angulo, que ens han dirigit unes paraules plenes d'emoció. 

Els membres de La Dolça Petxina, el grup d'havaneres sarrianenc, han fet un gir camaleònic per escalfar l'ambient amb tres cançons infantils interpretades amb molt bon gust. Uns teloners de luxe!

L'entrada d'Els Xipis a l'escenari ha estat rebuda amb una gran ovació per un públic entusiasta per retrobar aquells nens... crescudets després de més de quaranta anys. Uns vells amics, vaja. Cap paraula de presentació, per a què? Molt millor presentar-se amb la cançó que els va donar el nom!

Si senyor! Xepi, xepi, xip xip!

A partir d'aquí, el públic ha anat celebrant cadascuna de les cançons que un xipi presentava mentre es projectaven imatges al·lusives, al fons de l'escenari. En algun cas els ha il·luminat la llum del seu estel particular, l'Estrella errant.

El moment més emotiu ha arribat amb la cançó que Lluís Llach va composar expressament per als Xipis i que ell mai ha interpretat: El padrí s'adorm. Quants anys feia que no se sentia en directe!

La dimensió sorpresa del recital ha estat l'aparició del nen Ricard Bonfill, de l'esbart infantil i el grup de teatre La Bambolina Negra, per acompanyar la cançó Rin, rin amb la seva pandereta. 

Lluís Llach no va ser l'únic que va composar per als Xipis. Laura Almerich va musicar un text de Josep Maria Espinàs i el resultat va ser La cançó del pim, pam, pum. Si van començar cantant xepi,xepi,xip, xip van acabar amb embarbussaments i taca, teca, tica, tum.

Una altra! Una altra! Una altra! ha cridat el públic al final. I s'ha tornat al principi per xipellejar de nou la cançó d'inici i convidar el públic a patates xepi xepi xip xip. En sortir del teatre, la conversa i les felicitacions s'han allargat amb animació. Ha estat un concert ben reeixit. El darrer concert?

Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

EL DIA DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL

El passat 4 de juny va celebrar-se aquesta diada instituïda el 27 de maig de 2014 pel Govern de la Generalitat per rememorar el 4 de juny de 1864, data d'inici del quart Festival Euterpe organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé. En recordança d'aquell moment, el Dia de l'Associacionisme Cultural vol presentar la vitalitat de les entitats i destacar la seva aportació a la cultura popular. Per això, el conseller de Cultura va lliurar el diploma acreditatiu d'entitat d'interès cultural a vint-i-una d'elles. 

 
A l’acte també s’han presentat les conclusions de les Jornades sobre cultura popular i associacionisme que s’han realitzat aquests dies. Els temes que s’hi han tractat han estat: L’associacionisme cultural: la construcció d’una societat solidària i lliure; l’Organització d’espectacles: llei d’espectacles públics i plans d’autoprotecció i Un nou marc fiscal per a les entitats culturals. 

Les paraules del conseller de Cultura van tancar l'acte agraint la tasca realitzada per les entitats, que va qualificar d'autèntiques estructures de societat sobre les que es poden bastir estructures d'estat. Res d'estrany que el cant de Els Segadors, iniciat per la Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès, poses el punt final a l'esdeveniment.

Tot l'acte va tenir una introducció i un final de música popular. A l'inici i en un entremig la cobla Jove de la Bisbal que va interpretar tres sardanes d'Enric Morera amb motiu dels 150 anys del seu naixement. 

Al final, la ja esmentada Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès va interpretar diverses cançons tradicionals mentre el públic prenia un refrigeri a la terrassa del Centre.

 

LA VII PUJADA DE SARRIÀ A MONTSERRAT A PEU

El mes de maig Sarrià camina! ha fet la clàssica pujada de Sarrià a Montserrat a peu. Enguany hi ha hagut cinquanta-dos caminaires i quatre cotxes de control d'avituallament. Entre els caminaires hi havia molt de jovent que hi pujava per primer cop. Es van integrar al grup i junts, esperant-se als punts més conflictius i els punts de control, van assolir el repte d'arribar a Sant Miquel a prendre la coca de Montserrat tan esperada.

Van sortir a 1/4 de 9 del vespre de divendres, des de la plaça de Sarrià disposats a passar tota una nit de caminada. De Sarrià van pujar a Vallvidrera, encara amb claror de dia. 

Al primer control, a Can Busquets (2/4 d'11) ja era ben fosc. El segon control, a Rubí (a 1/4 de 2 de la matinada), moment de prendre el sopar. A Ullastrell (2/4 de 4) tocava cafè calentó amb galetes i a Olesa de Montserrat (6 de la matinada), el punt més fred de la nit, esperava un caldo en calent. El cansament i els cruiximents ja eren ben presents, però ningú volgué fer ús dels cotxes per continuar. 

Sortint d'Olesa ja clarejava. Baixada fins el pas del riu Llobregat i camí cap a la colònia Sedó. Després, arribada al Pont de l'Astruc (8 del matí) amb un sol esplèndid. Només quedava la pujada de gran desnivell fins a l'ermita de Sant Miquel. 

Aquí el grup es trencà i l'arribada dels caminaires a l'ermita es va allargar des de les 10 del matí fins a quarts de 12.

 

 

Encara faltava la baixada fins el monestir, que es feu en petits grups, fi i culminació de la caminada viscuda des de les més diverses perspectives: un repte personal, acompliment d'una tradició, assoliment d'un pelegrinatge....   

 

La tornada, en autocar, es va fer el silenci: tothom dormia! I en arribar a Sarrià, la foto dels herois.

L'any vinent hi haurà canvi de ruta i la pujada es realitzarà per un altre itinerari. Esperem que sigui tan reeixit com aquest!