Després del temporal de vent del dissabte dubtàvem si podríem sortir. Funcionarien el tren i el funi? En quin estat trobaríem els camins? Els treballadors de Ferrocarrils ens van tranquil·litzar: després de cremar quatre moto-serres durant la nit, ens havien deixar la via lliure. Així doncs, els trenta-tres caminaires ens posem en marxa cap a Vallvidrera. Però tot just comencem a caminar ja trobem arbres caiguts.
Fem la primera parada a la font de la Budellera. Allí esmorzem tot prenent l'aigua "sense garantia de potabilitat", però que ens senta rebé. El sentiment de trobada és general i el bon humor impera per tot. Després anem cap a la font del Canet on trobem un grup d'excursionistes del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Les dues fonts, envoltades de pins i alzines, són mostra d'una de les riqueses de la serra de Collserola.
La caminada troba diversos entrebancs: arbres caiguts o escapçats que ens barren el camí i que hem de travessar com si fóssim en mig de la selva. Passem per una altra font, la de la Salamandra, on ens fixem en l'immens plàtan que l'acompanya.
Arribem a la carretera des d'on veiem Barcelona retallada sobre el mar: és l'indret del coll s'Erola, que dóna nom a la serra. Finalment arribem al viver de Can Borni, que trobem tancat. Els serveis d'informació ens comuniquen que tot el personal de Parcs i Jardins està mobilitzat a causa del temporal. Malgrat aquest contratemps sentim que l'excursió és un èxit i ens acomiadem tot tornant cap a la ciutat que ens espera. Però abans de dir adéu us volem encoratjar a venir amb nosaltres a la propera. Fins aviat!
Fem la primera parada a la font de la Budellera. Allí esmorzem tot prenent l'aigua "sense garantia de potabilitat", però que ens senta rebé. El sentiment de trobada és general i el bon humor impera per tot. Després anem cap a la font del Canet on trobem un grup d'excursionistes del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Les dues fonts, envoltades de pins i alzines, són mostra d'una de les riqueses de la serra de Collserola.
La caminada troba diversos entrebancs: arbres caiguts o escapçats que ens barren el camí i que hem de travessar com si fóssim en mig de la selva. Passem per una altra font, la de la Salamandra, on ens fixem en l'immens plàtan que l'acompanya.
Arribem a la carretera des d'on veiem Barcelona retallada sobre el mar: és l'indret del coll s'Erola, que dóna nom a la serra. Finalment arribem al viver de Can Borni, que trobem tancat. Els serveis d'informació ens comuniquen que tot el personal de Parcs i Jardins està mobilitzat a causa del temporal. Malgrat aquest contratemps sentim que l'excursió és un èxit i ens acomiadem tot tornant cap a la ciutat que ens espera. Però abans de dir adéu us volem encoratjar a venir amb nosaltres a la propera. Fins aviat!
Malgrat el mal temporal del dia anterior, la sortida va èsser prou productiva, esquivant arbres i trobant-nos algun test pel camí.
ResponEliminaVarem tenir molt bon temps, i unes vistes tan a Montserrat com de la ciutat comtal sensacionals, inmillorables.
Quina pena no poder veure els Jardins de Can Borni! Estava tancat, pels forts vents del dissabte.
Desitjant fer la propera sortida.
A reveure.
Àngels i Miguel
L'excursió va ser magnífica! Ja espero la propera amn ganes
ResponElimina