UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 21 de desembre de 2015

LA PRIMERA REPRESENTACIÓ DE L'ESTEL

El primer Estel de la temporada. Seguiran el 27 de desembre, el 2 i 3 de gener i el 9 i 10. Ja sabeu a quin anireu?






diumenge, 13 de desembre de 2015

MÉS CRÍTIQUES DE EL MÀGIC ELIX

Aquest cap de setmana es fan les darreres representacions de El Màgic Elixir. Un bon moment per repassar les crítiques publicades per la premsa.

Revista Musical Catalana











‘El màgic elixir’, la nova proposta operística de Demestres


© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
EL MÀGIC ELIXIR, òpera en català de nova creació per a tots els públics, amb llibret i música d’Alberto García Demestres. Idea i direcció escènica: de Joan Font (Comediants). Intèrprets: Diana/Adina: Neus Roig, Anna/Giannetta: Jessica Luis González. Romeo/Nemorino: Marc Sala, Roc/Belcore: Jorge Tello, Marc/Dulcamara: Joan Sebastià Colomer. Piano: Viviana Salisi, Percussió: Borja Manzano. Producció: Amics de l’Òpera de Sarrià. TEATRE DE SARRIÀ. 29 DE NOVEMBRE DE 2015.
Per Roberto Benito. Barcelona, 3 de desembres de 2015
Si hi ha alguna cosa que uneix el compositor Alberto García Demestres i el director d’escena Joan Font és l’alegria, l’humor, la bonhomia i alhora el seu amor a l’òpera i el treball ben fet, ergo… res de dolent pot sorgir de la unió d’aquests dos artistes.

La idea d’integrar el teatre dins del teatre, o més concretament l’assaig d’una obra musicada dins d’una altra no és estrany ni en el gènere teatral ni en el musical; així, tenim Viva la Mamma! o Le convenienze ed inconvenienze teatrali de Donizetti,Pagliacci de Leoncavallo, El dúo de la Africana de Fernández Caballero, El barbero de Sevilla de Jerónimo Jiménez, etc., però tal vegada el que sí resulta nou és la intenció pedagògica de la proposta i que la fa tremendament interessant.

Tenint com a fons argumental i melòdic l’òpera donizettiana, Demestres i Font desenvolupen una obra nova amb cinc cantants en els seus dobles personatges i amb un acompanyament instrumental tan elaborat com a minimalista i tímbricament ric, amb un piano i instruments de percussió en quantitat, tant melòdics com de simples efectes teatrals.

A la història d’amor i gelosia, de desesperació i bondat, de barra i generositat que ja posseeix l’òpera del compositor de Bèrgam, Demestres hi afegeix temes molt actuals per a la joventut, com són les relacions no desitjades, la violència de gènere o l’homosexualitat encoberta…, tot això amb el desig de fer pensar i educar en valors des d’una òpera per a tots els públics i en la qual cadascun, segons l’edat, fa la seva lectura.
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Però que ningú no s’enganyi, encara que hi ha paràfrasis de bel canto, música que Demestres estima, la partitura és del compositor barceloní. Amb la seva estètica pròpia, amb els instruments ajuda la veu, que cuida i acarona amb el seu propi llenguatge, tot gaudint de recitats amb un accent natural i no gens forçat del català, amb uns registres brillants però sense forçar les tessitures d’aquests cinc professionals que presten la seva veu a aquests joves il·lusionats a representar l’òpera de L’elisir sense deixar de costat les seves passions confuses, els seus intents de conquesta i el seu divisme. Tot això provoca escenes veritablement delirants, com la dels capgrossos o l’escena de la barberia, mentre que, musicalment el número de la furtiva llàgrima es va desconstruir (en termes culinaris), ja que començat per la soprano, després d’un pont en concertant in crescendo va acabar en la magnífica versió per a tenor de Marc Sala.

Tots els intèrprets tenen un gran nivell, des de la poderosa veu de Neus Roig, la gràcia escènica de Jessica González, la línia de cant de Jorge Tello i la incombustible energia de Tato Colomer, que com a factòtum anima tota l’acció. El tenor Marc Sala posseeix aquest encant natural per saber estar en escena i il·luminar-la sense abassegar amb el seu protagonisme, que en aquesta ocasió és el centre de l’obra en el seu doble paper de Romeo/Nemorino, per oferir amb la seva veu segura i vellutada aquesta nova partitura.

Seria injust no destacar el paper rellevant de Viviana Salisi al piano i del multiinstrumentista Borja Manzano, que en perfecta sincronització mútua i amb els cantants reforcen i donen sentit al discurs dramàtic.
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Un discurs que escènicament és molt ric gràcies al material reciclat d’altres produccions de Joan Font, però que està tan ben pensat que tot funciona a la perfecció: maniquís, perrucots, capgrossos, màscares, i que provoquen una contínua varietat en un espai escènic relativament petit però adequat al títol, que s’ha concebut específicament per a aquest espai.

Solament queda desitjar que aquesta obra que s’ha estrenat a les portes del Nadal sigui un reclam per a moltes persones de totes les edats, ja que el treball realitzat és de molt bona qualitat: la partitura, moderna però accessible; la proposta escènica, senzilla però efectiva i divertida, i uns cantants joves, però de qualitat i lliurats.

Únicament resta felicitar per aquesta bona iniciativa l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sarrià, pel risc comès amb aquest encàrrec d’estrenar una òpera contemporània sense caure en experiments que més aviat allunyen el públic en comptes d’animar-lo a tornar-hi.

LA PANCARTA DE L'ESTEL DE NATZARET, A LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA

El passat dia 6, els amics del Centre Excursionista Els Blaus van penjar la pancarta de l'Estel a la façana de l'església. És l'anunci de que les representacions dels nostres pastorets són a tocar:
dissabte 19 de desembre, a les 17,30h
diumenge  27 de desembre, a les 17,30h
dissabte 2 i diumenge 3 de gener, a les 17,30h
dissabte 9 i diumenge 10 de gener, a les 17,30h




Moltes gràcies a tot l'equip que ho ha fet possible: Laura Ballescà, Oriol Alcalà, Albert Gomes, Mònica Espin i Carles Montoliu. Sou uns cracks!





COMIAT DE JOAN MONTULL i ARNAU

El passat 22 de novembre ens va deixar en Joan Montull. Feia temps que vivia lluny de Sarrià i ja no feia vida al Centre. Però els més grans el recorden. I la seva família, és clar, que ens n'ha deixat aquest record.


L’estiu del 1930, concretament el 10 d’agost, va néixer al poble de Sarrià el noi petit de Cal Montull. Fill de en Josep Maria i la Mercè, eren vuit germans que vivien al 129 del carrer Major de Sarrià, al bell mig del poble 
La família es va trencar al 1936 quan qui fos es va endur el pare per no tornar-lo a veure mai mes i deixar la mare i la tieta Pepeta a càrrec dels vuit fills al mig de l’estúpida guerra civil. Era el càstig que van aplicar al seu pare per tenir guardat a casa el calze de la parròquia de Sarrià i expressar lliurement les seves conviccions religioses.
Educat al col·legi de la República i sota el paraigua de la família amb la seva germana gran -la Pilar- fent de segona mare, va passar la guerra i el drama familiar però sense perdre l’esperit optimista i l’energia que el va acompanyar tota la vida. Ell deia que quan ell va néixer van trencar el motllo. I és ben ve veritat.
Dotat de grans condicions físiques i mentals i acompanyat d’una bona dosi d’humor i ganes de treballar, es va casar amb la Pilar amb qui va compartir la resta de la seva vida i van tenir els seus tres fills -la Maria Mercè, en Joan i l’Anna-, que juntament amb els pares de la Pilar van conviure al pis del carrer Anglí, formant una família de veritat que amb el temps va créixer amb sis nets i dos besnéts.
Treballador incansable des dels catorze anys, a l’estanc del Passeig de Gràcia, la botiga de queviures de Major de Sarrià, La Caixa, Contribucions, Can Prades, en Benet de la Plaça, la parròquia, la Schola Cantorum, l’Orfeó Laudate, el Centre Parroquial, els pastorets, el Teatre de Sarrià, els portants del Sant Crist, l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes... i el Barça.... Amic dels seus amics, no va deixar mai indiferent a ningú. Cristià sense fisures amb una fe viscuda intensament i amb convenciment propi.
Fa quatre anys la Pilar va marxar primer. Ara ell ha decidit no deixar-la sola i ha marxat cap on són la majoria dels seus amics i de la seva família. Ha marxat satisfet i content, havent viscut una vida plena i amb molta alegria i amb el total convenciment de que ens retrobarem tots algun dia. De fet, si hi pensem, el record dels que estimem i han marxat és la demostració pràctica de la presència de l’esperit de les persones entre nosaltres.
Així que.... fins aviat Joan!


dimecres, 2 de desembre de 2015

EL QUARTET MÈLT AL CENTRE


Ahir la Magalí. l'Ariadna, l'Oriol i l'Eloi van venir al Centre a donar-nos les gràcies. Gràcies de què? Doncs d'haver pogut aprofitar les instal·lacions del Centre per assajar durant la seva participació al concurs Oh happy day. Durant tot el temps que ha durat el concurs, els Mèlt han fet part de la seva preparació al Centre. I, en una ocasió, van trepitjar l'escenari del Teatre juntament amb en Gerard -el seu coach en el concurs i un vell amic del Centre- per fer-hi la presentació del treball d'una de les setmanes de la competició (aneu a 1:11:05)






Han estat discrets, però ara volen fer-se presents agraint el suport rebut i compartint l'alegria d'aconseguir el trofeu que els acredita com a guanyadors del concurs. I sobretot, volen compartir la seva música! Per això preparen un concert al Teatre de Sarrià del que aviat us informarem.

Gràcies Mèlts! Per venir al Centre i per compartir el vostre triomf. Heu estat els millors. Enhorabona!