UN CENTRE SOLIDARI

dimarts, 24 de febrer de 2009

RESUM DE LA SORTIDA A SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA



Rècord d'assistència! Cinquanta-tres caminaires ens vàrem trobar per anar a una de les valls més desconegudes de la serra de Collserola: Valldonzella. Després d'arribar al coll de Vallvidrera en tren i funicular vam encaminar les nostres passes cap al coll de Can Cuiàs i el coll de les Torres, on vam parar a esmorzar. El dia era ventós, net i clar, però el bon humor, les ganes de conèixer els llocs a visitar i tota la colla de gent que ens havíem aplegat feia que no notéssim el fred inicial.

Avançàvem per corriols plens de romaní, en plena eclosió de belles flors blavoses i d'argelaga que, com sabem, si t'hi acostes, punxa.

Després de la petita parada d'esmorzar vam començar el descens cap a la vall fins arribar al pla de les Torres. El nom li ve per la presència dels dos poders que a l'edat mitjana es disputaran el domini d'aquest territoriori: el monestir de Santa Maria de Valldonzella i el bisbat de Barcelona. Actualment el lloc es coneix com a Santa Margarida de Valldonzella.

L'antic monestir avui enrunat i la seva església tancada ens mostrarem l'abandó i el canvi que ha sofert aquesta vall. Només la Torre del Bisbe segueix dempeus com a centre d'una petita explatació agrícola.

Un cop feta la visita, vam reprendre la marxa passant per l'antic històric en què els carros que passaren durant anys i anys van gravar les seves roderes a la roca. Passada la masia de Can Parellada vam arribar al Santuari de la Salut i d'allí a Sant Feliu de Llobregat. Allí ens vam acomiadar i vam tornar a Barcelona en tramvia o tren.

Però ens retrobarem a la propera sortida. Us esperem!

UN ANY MÉS, SANT JOSEP AL CENTRE



dimarts, 17 de febrer de 2009

HOMENATGE A ESTER NEBOT

L'Esther Nebot va formar part d'aquest Centre durant molt de temps. L'Esther era la maquilladora per excel·lència i la secció de teatre no la oblida. Des de l'Elenc teatral JV Foix han volgut reordar-la un cop més. El passat 15 de febrer en acabar la representació de l'Illa del Tresor van llegir dos sentits textos per retre-li homenatge. El seu marit Joan Benavent i les seves filles Sara, Ruth i Míriam, van rebre una placa conmemorativa de l'acte i el suport de tots els assistens:

"Nosaltres, els personatges als quals ella va donar forma, no volem restar en l'anonimat i per això estem avui aquí, per manifestar-li la nostra gratitud i el nostre adéu.

Molts de vosaltres els heu interpretat però gràcies a ella -l'Esther-, presonatges com el Sr. Cocarel, el Sr. Chamurcy, el Ricardo Jordan, el Coladan, la Bella Porcia, el Mataties, el Satanàs, el Sherlock, la Geltruda, la Sra. Càndida, el Sr. Bauli, la Lluna, el Naïm, el Manelic, el Sr. Pepin, el Follet, la Marta i tants d'altres (que estan avui aquí o no, però hi estan representats d'alguna manera) van cobrar vida.

Esther, volem agrair-te la senzillesa, la humilitat, el teu treball des de darrere, en silenci, la teva disponibilitat a qualsevol hora per posar-nos de tot: barbes, bigotis, claves, pintures, tatuatges i tantes filigranes... I sempre sense demanar mai res a ningú i a vegades sense rebre ni tan sols la felicitació de tots plegats. Potser avui reps la millor felicitació!

Ara nosaltres et volem demanar que, des d'allà on siguis, a cadascú de nosaltres i, sobretot, a la teva família, ens pintis una rialla i un cor alegre perquè puguem seguir el camí amb la mateixa il·lusió, servei i afecte que sempre ens vas donar.

Gràcies Esther."


LA CRÒNICA DE'N PITU

En Pitu és un històric del Centre. Vinculat amb la secció de futbol, ens ajudarà a fer periòdicament una crònica dels progressos del C.P. Futbol.

Entrevistadora: com ens ha anat la setmana?
Pitu: aquesta setmana passada van jugar els 14 equips que tenim. Vam tenir molt bons resultats, una setmana d'aquestes que jo dic que és bona. També vam tenir problemes. Vam estar per Badalona i un àrbitre ens va fastiguejar molt. El partit havia de ser nostre i ens va anular un gol molt tontament. L'equip contrari va rodejar l'àrbitre, van intentar agredir-lo i llavors ens va anular el gol. Clar, aquestes coses saben molt greu perquè els nanos estan treballant i estan amb una fe gran per guanyar el partit perquè van segons classificats. Són el Cadet B. Encara vam tenir sort de treure l'empat.
Els juvenils, que estan a primera divisió, van fer un molt bon partit, van guanyat 5 a 1! El Cadet, que també està a primera divisió, va jugar a Ca'n Caralleu i va guanyar 5 a 2. L'aleví, també a primera divisió, va guanyar 4 a 0 a l'Arabic. La resta d'equips van treure tots bons resultats. Va ser una setmana bona. Cada setmana m'agradaria tenir-la com aquesta passada!

E: així que els jugadors tenien bona actitud?
P: Sí, sí! Els jugadors molt bé! Treballen molt, aquesta és la veritat. Els entrenadors els fan treballar molt. Ahir al vespre precisament vaig estar a Ca'n Caralleu. No hi pujo mai perquè fa molt fred, per a mi ja no són hores per pujar a Ca'n Caralleu a passar fred. Però ahir vaig pujar-hi a veure entrenar al juvenil i vaig disfrutar. Hi posen una gran fe i una gran moral per no perdre la categoria uns i per pujar els altres, si podem.

E: destacaries algun equip en especial aquesta setmana?
P: jo destacaria aquesta setmana el juvenil A, de primera divisió, que va jugar fora però va treure un resultat molt bo. No ens l'esperàvem pas! Perquè portava uns dies no gaire bonets i vam guanyar 2 a 7. Jo crec que s'ha de destacar aquest resultat i aquest equip que va fer un gran partit segons el seu entrenador. M'ho han explicat, jo no vaig poder-hi anar. Que a tots els partits tampoc hi arribo!

E: destacaries algun jugador?
P: jo no en destacaria cap. Per a mi tots són iguals. Tots molt be!

E: quins són els objectius de la temporada?
P: la idea és mentenir-nos a les categories que estem a primera divisió. La il·lusió nostra seria que l'infantil pugés i així tindríem tots els equips a la categoria superior. Està complicat però encara tenim molta esperança.

L'entrevista fa referència als partits que va jugar el C.P. Futbol el cap de setmana del 7 i 8 de febrer. Properament sabrem més sobre l'evolució del nostre club.

divendres, 13 de febrer de 2009

EXCURSIÓ EL 22 DE FEBRER


Com cada mes, podeu venir amb nosaltres d'excursió. Caminarem unes 3h aproximadament i passarem pel Santurari de la Salut de Sant Feliu del Llobregat. Tornarem en Trambaix.
NO US HO PERDEU! Hi esteu tots convidats.
Inscriviu-vos a la secretaria del Centre o del grup excursionista Els Blaus.

dijous, 12 de febrer de 2009

LA SECCIÓ D'ESCACS


Rafael Florià viu a Sarrià des de fa molts anys tot i que és de Saragossa. Està vinculat al Centre com a voluntari i amic però sobretot, com a integrant de l'antiga Secció d'Escacs, que volem recuperar. Hem parlat amb ell per saber què en pensa dels escacs en general i del Centre en concret.

Entrevistadora: com vas començar a jugar als escacs?
Rafael: vaig començar a jugar als escacs als sis anys, quan el meu pare em va ensenyar. Ell era molt aficionat i li feia molta il·lusió que el seu nen comencés des de petitó a jugar.

E:
així que ve de família.
R: sí, exacte. El meu pare treballava a una Caixa d'estalvis. Havien fet campionats i ell era el campió entre els seus companys. De sempre m'agradaven molt els escacs.

E: com recordes les teves primeres experiències amb els escacs?
R: com que jo era molt petitó tampoc me'n recordo massa. Sí que m'agradava jugar amb gent gran i que les partides fossin disputades tot i la diferència d'edat. Sempre era una mica curiós que un nano petitó jugués i pogués fer partides interessants.

E: les victòries, les derrotes... en recordes alguna en especial?
R: de les derrotes no me'n recordo massa. Jejeje. Sí que me'n recordo d'una, jugant els campionats d'Aragó. Jo era federat de la ONCE i jugava contra un contrincant molt bo. Vam jugar una partida i fins a la meitat la cosa estava molt renyida. Tothom estava molt sorprès i al final doncs em va guanyar. Per l'experiència, es va imposar.
I de victòries, la que més me'n recordo és una amb quinze anys, jugant els campionats d'ensenyança mitjana a Saragossa. Aquesta victòria em va permetre ser el campió absolut a Saragossa. Això suposava anar a Madrid a jugar la fase final del campionat.

E: per què jugar a escacs?
R: és una activitat que té molts atractius. Cada partida és diferent de l'altra i constantment és un exercici de creativitat, imaginació... Tot un estímul des d'un punt de vista intel·lectual.

E: sempre he pensat que guanyar als escacs és un estímul per què estàs guanyant psicològicament a l'altre. Però perdre... què passa amb perdre als escacs? Perquè també és perdre intel·lectualment!
R: home, però perdre també és assumir que tu no ets superman! Hi ha gent que juga pitjor que tu i hi ha molta gent que juga millor que tu. Això s'ha d'assumir com una cosa totalment natural. No pots prendre-t'ho com una mena de... challenge, desafiament. T'ho has de prendre com un joc, com el que és.

E: què no t'agrada dels escacs?
R: quan les partides s'allarguen massa. Quan una partida dura sis, set hores...

E: i canviant una mica de tema... com vas conèixer el Centre?
R: el centre el vaig conèixer perquè fa molts anys que visc aquí i aleshores ja sabia de les activitats que feu... Vaig venir alguna vegada a alguna representació teatral. Així que ja fa molts anys que conec el Centre.

E: i què en penses? Quina és la teva experiència aquí? Com veus el Centre?
R: veig que el Centre és dinàmic, fa moltes activitats. I a part de les representacaions teatrals, la meva experiència va ser més en concret l'any passat, quan es va organitzar un campionat d'escacs. Abans es feia un curset i jo, com que feia molts anys que no jugava, em vaig apuntar primer al curset. Que per cert, el profe molt bé, era el Dani Lozano. I després dels cursets es va organitzar un campionat. Va ser molt interessant jugar en grups.

E: què creus que hauríem de fer per fomentar els escacs aquí, al Centre?
R: la idea inicial de que un dia a la setmana es pogués venir aquí a jugar a escacs estava molt bé. Que un dia a la setmana tinguis una sala reservada per poder jugar. I difondre aquesta iniciativa entre tothom que hagi tingut alguna relació amb els escacs aquí, a la casa. Que tothom sàpiga això i llavors muntar-ho.

E: una última pregunta; si fossis una peça d'escacs, quina series?
R: la dama. Perquè és la més potent.

El Centre intenta tirar endavant de nou la secció d'escacs. Tots aquells que hi estigueu interessats podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del mail del bloc (empremtadelcentre@gmail.com) o del mail del Centre (cpsarria@gmail.com). Esperem que entre tots puguem tornar a engegar aquesta Secció.

dijous, 5 de febrer de 2009

VISITA A LA SAGRADA FAMÍLIA


Arrel de la xerrada del Sr. Jordi Bonet a la Casa Orlandai, el passat 17 de gener uns quants sarrianencs vam gaudir d’una visita privilegiada del temple de Gaudí, organitzada per l’Associació de Veïns de Sarrià i amb la participació del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Privilegiada en molts aspectes: pels guies, per les zones a les quals vam tenir accés, les vistes de Barcelona i naturalment, la companyia.
Amb el casc de seguretat ben col·locat, vam escoltar la primera explicació històrica de la Sagrada Família del senyor Jordi Bonet, arquitecte director actual del projecte. Tot i que l’any 1936 els plànols de Gaudí es van perdre degut a un incendi, el Sr. Bonet remarca que la construcció ha continuat respectant la voluntat del mestre gràcies a les pautes de la Geometria, una ciència tan exacta que permet seguir construint el que Gaudí volia, sense la seva presència.
Ja abans d’entrar, a la façana de la Passió, podem observar els primers símbols matemàtics: les formes parabòliques de les columnes de l’entrada i, a l’esquerra, una taula quadrada de nombres que dóna sempre el mateix resultat (33, l’edat de Crist en morir a la creu) tant si sumes fileres, columnes o diagonals.
Un cop dins ens deixem impressionar per la dansa de llum que creen els vitralls, i les característiques geomètriques són encara més evidents. Les columnes comencen amb una base poligonal (un quadrat, per exemple) i a mesura que guanyen alçada, els vèrtexs es van duplicant per aconseguir una superfície cada vegada més suau fins convertir-se en un final circular. De fet, tot el temple és una dedicació a la Natura (columnes amb forma d’arbre, formes d’onades, ...), i com bé sabem, la Natura i la Geometria acostumen a passejar agafades de la mà.
Ha sigut una aventura poder pujar amb la companyia de l’arquitecte Jordi Faulí usant els ascensors dels paletes i les bastides fins el sostre del temple, a més de 70 metres d’altura. Les vistes de la ciutat (i del nostre barri en la llunyania) eren espectaculars, i la nostra situació en l’espai, única: quan es desmuntin les bastides, per poder fer el mateix recorregut que hem fet nosaltres, hauríem d’aprendre a volar!
La Sagrada Família, a més de ser una obra d’art que pot deixar mut a més d’un, és un fàcil i recomanable apropament al món de les matemàtiques, i a les seves infinites aplicacions. Ara sols falta esperar que no es compleixin les conseqüències terribles que pronostiquen els arquitectes degut al pas de l’AVE per no perdre aquest emblema barceloní. I que puguem retrobar-nos de nou en moltes altres sortides sarrianenques.

Maria Cusó i Bruna Julià

Esplai Sant Vicenç del Centre Parroquial de Sarrià.

dimecres, 4 de febrer de 2009

L'ILLA DEL TRESOR


Aquesta és la nova obra que aquest dissabte estrena l'elenc teatral JV Foix al Centre. És un espectacle solidari amb la ONG Nicas. Podeu reservar les vostres entrades al 699 325 568 o bé a través de Teleentrada de Caixa Catalunya. L'obra es representarà els dies 7, 8, 14, 15 i 22 de febrer. Els dissabtes les representacions seran a les 22.00 h. i els diumenges a les 18.00 h.

ATENCIÓ! Aquest dissabte 21 queda suspesa la representació.