UN CENTRE SOLIDARI

dijous, 29 de setembre del 2016

EL CENTRE A LA CELEBRACIÓ DEL 20è ANIVERSARI DEL CORRELLENGUA

El Correllengua és una gran mobilització de persones i entitats agrupades en la CAL que des de 1996 recorre tot Catalunya agermanant llengua, cultura i llibertat. Enguany ha arribat a la seva 20a edició i ho va celebrar el passat  cap setmana amb unes jornades lúdiques i reivindicatives a la plaça de Catalunya de Barcelona.

L’acte central de la celebració va ser l’arribada de la Flama de la Llengua des dels quatre extrems del territori de parla catalana, dibuixat en un mapa gegantí al terra de la plaça, i la lectura del manifest del Correllengua 2016 el seu autor, l'escriptor Vicenç Villatoro.

Donat que aquest any no ha estat possible fer un acte del Correllengua al Teatre de Sarrià -tal i com estava inicialment revist- publiquem aquest manifest com a acte de participació al Correllengua 2016.



La llengua importa

En qualsevol debat sobre el futur de Catalunya, sobre el futur de cadascun dels Països Catalans o del seu conjunt, no es pot deixar de banda la qüestió de la llengua. No es pot considerar que el posicionament sobre el futur del català i sobre els mecanismes que han de fer-lo possible és una qüestió menor, sense importància, irrellevant. I tant que importa la llengua. Sobretot per als qui no ens resignem a imaginar cap futur per a la nostra comunitat en què el català no sigui una llengua socialment i culturalment viva, respectada i de prestigi. Podem discutir quan cal fer aquest debat, per raons estratègiques. Podem buscar-li els marcs més útils i els moments més propicis. Però no podem negar-ne la importància i, encara menys, donar-lo per resolt i per decidit a través de fórmules en què preocupa més la rendibilitat política que la garantia eficaç de la vitalitat de la llengua. Els especialistes ens han de dir les fórmules que poden oferir millor aquesta garantia. El conjunt dels ciutadans compromesos amb la llengua hem de poder dir que el debat ens importa i que per a molts de nosaltres és central.

En el cas català el vincle entre llengua i nació ha estat sempre visible. D’una banda, la llengua i la cultura són l’eix vertebrador de la comunitat nacional, el seu principal tret distintiu. La comunitat, en el cas català, no s’ha definit per la religió, per l’origen, per la sang, pel color de la pell, sinó pel paper de la llengua i la cultura. Això ha construït una comunitat inclusiva, oberta: la religió o l’origen són trets difícils de canviar, les llengües es poden aprendre, sense necessitat a més d’oblidar les que ja saps. La llengua ha vertebrat la nació, però la nació ha preservat la llengua. Com diu Pierre Vilar, és la forta consciència de comunitat, de nació, la que fa mantenir en circumstàncies enormement adverses la llengua pròpia. Això és tan visible, en les dues direccions, que els adversaris de la llengua i de la nació han sabut sempre, i han actuat en conseqüència, que afeblir una cosa servia per atacar l’altra. Dificultar la transmissió viva del
català era diluir la nació; desnacionalitzar el país o intentar canviar-ne la consciència nacional acabaria amb la llengua o la reduiria a un ús marginal.

Per tot això, és evident que la voluntat de preservar la llengua, amb els instruments que calguin, no pot quedar al marge del debat polític, de l’agenda del procés cap a una República Catalana, però tampoc de l’agenda del dia a dia. En alguns moments, ha semblat que la llengua no importava. Que l’agenda del procés parlava només d’infraestructures, d’impostos, de dèficit fiscal. I és obvi que ha de parlar de totes aquestes coses. Però ha de parlar també de llengua i de cultura. Entre altres coses, perquè molts de nosaltres som aquí, participem activament en l’espai públic, precisament per preservar la llengua viva i la cultura que s’hi expressa. Si la llengua no importa, si el debat polític no parla de llengua, si parlant de llengua només és possible fer un discurs de manteniment de l’statu quo, si les altres posicions legítimes són proscrites i negades, ens podem trobar que quan les circumstàncies polítiques semblin més favorables al futur del català, la seva situació real sigui molt fràgil. Ja sabem que l’estatus jurídic i polític d’una llengua no és l’únic factor de pervivència. Sabem que cal prestigi, creació cultural, ús social. Però tampoc en tot això el marc jurídic no és una dada irrellevant, contribueix també al prestigi, a una presència justa a l’escola i als mitjans de comunicació, a la millor projecció de la cultura. Les lleis no ho són tot. Però calen, també, les lleis.

En el cas català, la necessitat de preservar viva la llengua pròpia i la cultura que s’hi expressa té una altra urgència bàsica. En un país de forta immigració històrica, on molts dels ciutadans han vingut de fora, el català ha estat la llengua de la cohesió social. En una societat del present i del futur necessàriament multilingüe, on és imprescindible que els ciutadans siguin poliglotes i on conviuen ciutadans que canten, resen, escriuen i parlen en llengües diverses, el català ha de ser llengua de la plaça pública, llengua compartida, llengua que tothom sap i que permet la relació de tots amb tots a la plaça. El futur, no tan sols a Catalunya, no és en cap cas una societat monolingüe. Anem a societats multilingües i poliglotes. En aquest marc, el català només té futur com a llengua viva socialment i culturalment si és llengua de la plaça. I això necessita compromís per part dels seus parlants, utilitat social, generalització del coneixement, i lleis que hi vagin a favor. Les hem de tenir perquè la llengua importa. Perquè la llengua no és un ornament, sinó una prioritat. Perquè amb la llengua ens juguem la nació, però també la cohesió social.

Vicenç Villatoro
Correllengua 2016

dilluns, 26 de setembre del 2016

COMENCEN LES PRESENTACIONS DEL PROJECTE JOVE EMPRÈN 2016


Han començat les presentacions del programa Jovemprèn 2016 a diversos centres educatius!

El Programa Jovemprèn Sarrià fomenta els valors de l’emprenedoria entesa en la seva més àmplia concepció de creació de noves activitats o millora de les existents en un context de nous models d’economia social, ambiental, tecnològica, cultural, esportiva i col·laborativa. L'objectiu final és obrir una finestra a la realitat laboral i emprenedora i generar reflexions personals per a definir el propi camí professional.




Joves estudiants de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius dels centres educatius juntament amb joves membres d’entitats juvenils poden presentar els seus projectes al concurs d’emprenedoria, que premiarà les millors propostes de cada categoria!
El programa culminarà amb la Gala Final de Lliurament de Premis al Teatre de Sarrià, acte públic que tindrà lloc el dimarts 20 de desembre 2016 a les 18h.



El disseny i organització del programa el realitzem conjuntament i amb l'assessorament dels responsables del CoworkinGràcia. Contem també amb la col·laboració dels serveis de l'Ajuntament de Barcelona, tant a nivell dels Districte de Sarrià-Sant Gervasi, com de la seva agència Barcelona Activa, així com amb la col.laboració del Departament d'Ensenyament gràcies al treball dels seus tècnics per la valoració dels projectes presentats al concurs Jovempren i participant en el jurat del premi, participació que també demanem a la Direcció General de Joventut.


dimarts, 20 de setembre del 2016

RELLEU A LA PARRÒQUIA DE SANT VICENÇ DE SARRIÀ




Després de dinou any com a rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, Mn. Manel Valls ha vist atesa la seva petició, de fa alguns mesos, de ser rellevat de les seves responsabilitats per part de l'Arquebisbe de Barcelona. El passat divendres fou nomenat Mn. Salvador Bacardit com a nou rector de la parròquia.

Volem des d’aquest espai agrair a Mn Manel la seva aposta materialitzada farà ja deu anys de renovar profundament el Centre Parroquial i el seu Teatre i fer-ne un referent de la vida sarrianenca. Fruit d’aquesta voluntat fou, precisament, la creació de l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, i l’aprovació del conveni encarregant a l’associació la gestió del Centre i el Teatre. Al llarg d’aquests anys la Junta del Centre ha pogut comptar sempre amb el seu suport.

Volem destacar de manera especial el seu suport explícit a les obres de renovació del Teatre i les aportacions econòmiques fetes que han estat determinants per poder realitzar aquest projecte de reforma.


Mn. Manel, continuarà com a sacerdot a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià donant el seu suport a Mn. Bacardit en el que convingui.

La Junta del Centre, li agraeix el seu suport i el seu acompanyament com a consiliari i esperem poder-lo continuar tenint encara molts anys com a soci actiu.

Volem igualment saludar al nou rector, Mn. Salvador Bacardit, amb qui ens uneix una bona amistat des de fa anys, i que te tot el nostre suport en el desenvolupament de les noves tasques a la parròquia. La seva llarga experiència pastoral, a la parròquia de Santa Cecilia, a Xile, i en els darrers anys com rector a Santa Coloma de Gramenet, vicari episcopal al Barcelonès Nord i delegat episcopal de Caritas a Barcelona, avalen sobradament la seva trajectòria a l’església catalana. Des de d’aquí, la nostra felicitació.


La Junta del Centre