UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 29 de desembre del 2014

ACOMIADEM EL 2014 AMB LES PRIMES REPRESENTACIONS DE L'ESTEL

El 28 de desembre vam estrenar una nova edició de L'Estel de Natzaret a Sarrià, amb canvis de paper, i actors i cantaires nous.


 Satanàs queda abatut amb la visió de Maria, de qui naixerà l'Estel.


 Però aviat recupera forces i concentra tots els poders foscos per a escampar el mal per la terra.


 Mentrestant els pastors es troben per anar a Jerusalem, amb l'esperança de ser els escollits per a casar-se amb Maria.


L'escollit és Josep, a qui floreix la vara. Tots celebren les noces amb alegria.


Però Naïm no hi ha anat. És el fill pròdig. Ara es debat entre l'egoisme i la bondat. Quins consells triarà finalment?


Sant Gabriel anuncia a Maria que serà Mare de Déu. Ella ho accepta.


Jonàs i Mataties es consolen de la mort de l'ase fent una selfie on apareix...el Blauet! Els cantaires de Els Blaus també participen en els cors de L'Estel.


 I els menuts de l'esbart infantil dansen per celebrar que Naïm, finalment, ha tornat a casa on Jehú i Abdaró el reben amb els braços oberts. La reconciliació.


Josep i Maria busquen posada a Betlem, però tot està ple. Hauran d'allotjar-se a un pessebre.


La neu no espanta als pastors, que encara tenen ganes de sentir rondalles.


Però els diables Sumiel i Asvherus intenten complir la seva missió fins i tot entre el públic. Ara els pastors ja coneixen el mal, i no els enganyaran.


Vora la fogaina l'àngel anuncia als pastors el naixement de Jesús. L'Estel els guia cap al portal on tot és alegria i estimació.


divendres, 26 de desembre del 2014

ELS PASTORETS: PER QUÈ ENCARA PERVIU LA TRADICIÓ?

Una interessant reflexió a un dia de l'inici de les representacions de L'Estel de Natzaret al Teatre de Sarrià

Professionals i amateurs reivindiquen una representació que es manté, malgrat la pèrdua de religiositat, com un fenomen massiu de cohesió social

LAURA SERRA Barcelona, 20 de desembre 2014

Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres es van estrenar al Coliseu Pompeia del barri de Gràcia fa gairebé un segle, l’any 1916. Va ser un encàrrec del Patronat de Nostra Senyora de Pompeia, l’entitat religiosa que gestionava la sala, que volia renovar l’obra que representaven fins llavors, de Frederic Soler, Pitarra. L’estrena d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, no cal dir-ho, va ser un èxit, però li va costar el càrrec al frare Rupert Maria de Manresa: la nunciatura el va destituir acusant-lo de “fomentar les associacions mixtes i les representacions teatrals poc pietoses”, segons revela el llibre Barcelona, ciutat de teatres.

Avui, gràcies a les companyies d’aficionats, aquella obra renovadora i les versions precedents -a Catalunya els Pastorets es representen des del segle XVII- continuen ben vives, per a alguns convertides en un clàssic, per a d’altres, en una relíquia de museu i, per a la majoria del públic, en una tradició nadalenca irrenunciable. Però què té la història del naixement de Jesús perquè encara es representi i, a més, atregui tant públic?

Una afició poc religiosa
“Les tradicions ho són per alguna cosa -respon el dramaturg Jordi Galceran, autor d’una adaptació dels Pastorets per a una cantata amb música d’Albert Guinovart que es pot veure al Liceu aquest cap de setmana-. Els Pastorets i els pessebres vivents, com altres activitats tradicionals, lliguen les comunitats amb un objectiu comú, que té a veure amb la història i les creences però també, i especialment, amb la voluntat de fer una cosa plegats. Jo sóc més ateu que un metge forense, però a casa cada any fem pessebre i portem la carta als Reis, he fet de dimoni als Pastorets i em vaig divertir molt fent-ne l’adaptació per al Cor Vivaldi. Una cosa no impedeix l’altra”.

Els Pastorets potser han perdut l’essència religiosa però s’han adaptat... i han sobreviscut. Fins i tot el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Lleonard del Río, admet que es tracta “d’un fenomen social i tradicional més que no un fet teatral o religiós”. Per entendre’n la dimensió cal veure les xifres. La coordinadora, que agrupa la majoria de companyies (54), ha comptabilitzat que pels volts de les festes de Nadal es faran 222 representacions i es mobilitzaran 6.000 persones per a les funcions i més de 60.000 espectadors. Els grups grans (Mataró, Sabadell, Girona o Calaf) poden arribar a reunir un total de 4.000 espectadors, tot i els seus pressupostos reduïts. Gestionen de 1.000 a 10.000 euros, que serveixen per pagar els drets d’autor, la música en directe i la renovació del vestuari i l’escenografia.

“És un gran engranatge, una feina d’equip -diu l’actor Ivan Benet-. I és una arma de cohesió social brutal, de gent de procedències diferents i sense jerarquies”. L’única queixa és que, molt sovint, els papers protagonistes són sempre per a les patums de la companyia i hi ha poca rotació. “Jo vaig fer de fúria de l’infern molts anys i, igual que m’agradaria fer Hamlet, també m’hauria agradat fer de Lluquet i Rovelló”, diu rient. David Selvas també va descobrir la seva vocació gràcies als Pastorets de Santa Perpètua de Mogoda i al fet que feia bàsquet: “Poder comparar em va ajudar a veure què m’agradava”. “Els Pastorets són un festival de final de curs de tot el poble”, resumeix, ara que hi va de públic en el paper de pare.

L’humor, l’esquer de la renovació
En el rànquing dels Pastorets més representats hi ha com a líder indiscutible el text de Folch i Torres, amb el 70% de les sales. En segon lloc, Ramon Pàmies. “I després hi ha una gran fragmentació de textos, n’hi ha 30 o 40”, diu Del Río, siguin obra d’autors clàssics com Pitarra i el seu dramàtic El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga (que, segons Toni Albà, es representa només a tres pobles: Berga, Sant Quirze de Besora i Molins de Rei) o bé feina de dramaturgs vius. El mateix Albà va fer l’adaptació alternativa dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú, eliminant-ne les escenes religioses, seleccionant les còmiques, buscant els dobles sentits i pensant en actors com tot un Sergi López fent de dimoni. “Ho fem perquè ens ho passem bé, i perquè forma part de la nostra cultura teatral. Era l’únic teatre que vèiem i és com vam començar a actuar -explica-. És cert que amb els anys esculls quins Pastorets vols veure, perquè molts guarden arrels profundes en els dogmes de fe”. La tradició pesa tant que fins i tot després que es fes un programa a TV3 el 2008 anomenat Objectiu Pastorets, amb un text de Bru de Sala, cap grup no es va agafar a aquella nova versió.

Qui es mira els Pastorets des d’una perspectiva moderna o bé aliena sentimentalment a aquesta tradició -si no hi ha parents o amics a escena, vaja-, sovint els troba antiquats i avorrits. “Necessiten una ventilada. Per mi, cursilegen i s’haurien d’agamberrar”, defensa Benet. Hi ha pocs casos com el de Sergi López i Toni Albà: la majoria de professionals no els toquen mai més. “No crec que els Pastorets siguin menyspreats pels professionals. Són un espectacle popular, fet per gent aficionada al teatre, i això els fa entranyables. Però seria fantàstic que, de tant en tant, els actors professionals hi participessin”, opina Galceran.

“Per connectar amb el públic d’avui i comunicar la història, es necessiten formes diferents que les de fa un segle -diu Selvas-. Perquè al final és un conte en què hi ha grans valors: l’amistat, la puresa, la maldat... Si sintetitzessin la nostra ànima, seríem sis o set ampolletes que són les fúries que, juntes, fan una persona”. El membre del Tricicle Paco Mir també n’ha creat una versió lliure familiar: “El text original és molt antic i crec que no té recorregut. Es fa perquè s’agermanen les famílies i els pobles, i és una tradició maca per als que hi són a dins, tot i que potser no per als de fora”, avisa. Per això ell ha optat per una paròdia que recorda més aviat Gru, el meu dolent preferit. Les versions poden arribar a ser molt lliures, i molt àcides. Els Pastorets de Girona i els de Navarcles han aixecat polseguera política. I cada any se sumen a la tradició noves versions, diu Del Río: “Tirem cap a la paròdia, que per a tragèdia ja hi ha la Passió”.

dimarts, 23 de desembre del 2014

EL PRIMER ESTEL JA ENS PORTA EL NADAL

El primer Estel no ha estat al teatre remodelat que acabem d'estrenar. El primer Estel de la temporada ha estat una versió reduïda per a les àvies de la residència Casa de Família. Algunes d'aquestes àvies són antigues actrius de l'Estel, la majoria coneix l'obra i la reviu cantant i aplaudint amb entusiasme.

 
 
 
 

Que serveixi aquest primer Estel per desitjar-vos un Bon Nadal!

SARRIÀ CAMINA PER COLLSEROLA: SANT CEBRIÂ D'HORTA

El districte d'Horta Guinardó connecta amb la serra de Collserola pels barris d'Horta i de Sant Genís dels Agudells, barris que tenen el seu origen històric en les respectives parròquies, punts de referència clau de la població dispersa de l'alta edat mitja. Entre Sant Genís i Horta, un tercer barri -Montbau- també connecta el districte amb Collserola a través d'una església històrica: Sant Cebrià d'Horta. La diferència és que no consta que Sant Cebrià assolís la categoria de parròquia que, en aquella època, també era una demarcació civil. Sant Cebrià fou, doncs, un intent fallit de repoblació dels peus de Collserolla en els inicis de la reconquesta als segles IX i X.

 
Diumenge passat 48 caminaires van endinsar-se a la serra de Collserola per Sant Cebrià d'Horta. Sense un nucli històric, les construccions de la zona són modernes -el barri de Montbau- i els elements que denoten presència humana modestos: a part dels camins, algunes cases disperses, pedreres i fonts. No hi ha masies i, per  tant, tampoc vestigis de camps de conreu.


Passem per les fonts de la Cabra, la Meca i la Serp abans no emprenem una forta pujada que ens portarà als turons de Sant Cebrià i Santa Maria, dalt de la carena. Ens hi passegem una estona i agafem una forta baixada fins a la font de la Llet.

 
 
 
 


Seguim baixant i, finalment, arribem a Sant Cebrià d'Horta. L'església ha estat molt modificada i denota que, malgrat no haver sofert els estralls de les guerres del segle XIX i la Guerra Civil, ha perdut gran part de la seva antiga presència. Forma part d'un petit conjunt d'edificacions habitades per una família de masovers. Fins fa pocs anys havia estat un lloc de trobada i berenador popular, però avui tot just segueix celebrant un aplec anual, pel setembre.



Continuarem baixant fins retornar al barri de Montbau. La tranquilitat del matí hivernal amb pro feines ens fa recordar que estem a les portes de Nadal. Això no treu que ara Sarrià camina! Les excursions del Centre Parroquial de Sarrià i el Centre Excursionista Els Blaus us desitgi unes Bones Festes i un nou any ple de camins i indrets nous per descobrir.




PROGRAMA EMPRENEDORS LAB


Una quarantena de joves, amb els seus professors, han participat a la jornada Empenedors lab que forma part del concurs d'emprenedoria del projecte JoveEmprèn, de Sarrià.


Maria Ramos ha presentat la jornada que tenia com a finalitat donar a conèixer els projectes d'emprenedoria que es presenten al concurs a través del mètode Canvas, basat en exposicions de tres minuts que contenen tots els elements importants.

Després d'una pausa per a esmorzar, els emprenedors han presentat els seus projectes individualment. Després han fet reunió de grup, per mirar de fer sinèrgies tot comentant els projectes dels altres.



BTV ha vingut a enregistrar la jornada i ha entrevistat alguns participants.



La feina continua. El termini per lliurar els projectes definitius d'empresa finalitza el 8 de gener. Els treballs premiats es donaran a conèixer el 16 de gener, en el curs d'un acte al Teatre de Sarrià.

dilluns, 22 de desembre del 2014

PRESENTACIÓ DELS AMICS DE L'ÒPERA DE SARRIÀ





Neix els “Amics de l’Òpera de Sarrià”
/ 21.12.2014

Neix Amics de l’Òpera de Sarrià, una associació sense afany de lucre que vol difondre l’òpera i altres aspectes de la cultura amb l’epicentre al rehabilitat Teatre de Sarrià. L’AOS dotarà el teatre d’una temporada d’òpera de cambra, que s’inaugurarà el 31 de gener i es complementarà amb conferències.

El teatre del barri de Sarrià es vesteix d’una programació estable gràcies a la creació de l’associació Amics de l’Òpera de Sarrià, un òrgan sense ànim de lucre que té com a missió la difusió de l’òpera i d’altres aspectes de la cultura. El Teatre, que reobre les portes després de la seva rehabilitació, estarà dotat d’una temporada estable anomneada “Òpera de Cambra de Barcelona”, amb la voluntat de sumar una oferta nova i complementària en el panorama musical català. 

Els artífexs del projecte són els tenors Raúl Giménez, director artístic, i Marc Sala, director executiu, Assunto Nese, director de Concertante Barcelona i Montserrat Morera, presidenta del Teatre de Sarrià. Els òrgans col·laboradors són el Teatre de Sarrià, el Festival Rossini in Wildbad, la Casa Orlandai, la Biblioteca Clarà i Amics del Liceu. Amb aquesta col·laboració, l’òpera de petit format prendrà vida de forma professional. “Volem fer òpera de proximitat i trencar prejudicis com que l’òpera és avorrida, per a gent gran i cara”, comenta Marc Sala. I continua: “l’AOSarrià neix amb la voluntat de ser una plataforma que faci créixer els joves talents, el planter del nostre país”.

La gala inaugural tindrà lloc dissabte 31 de gener a les vuit del vespre al Teatre de Sarrià i hi intervindran les sopranos Montserrat Martí i Ekaterina Sadovnikova, la mezzo Marisa Martins, els tenors Raúl Giménez, Antonio Corianò, Francisco Gatell i Marc Sala, el baríton Joan Pons i els baixos Carlos Chausson, Stefano Palatchi i Maurizio Lopiccolo, acompanyats dels pianistes Joana Pons, Josep Buforn i Davide Delisanti. L’entrada serà lliure, amb taquilla inversa.

La temporada compta amb L’occasione fa il ladro, de Rossini (dissabte 21 de febrer a les 20h i diumenge 22 a les 18h, amb una conferència prèvia el 16 de febrer a las 20h, l’espectacle didàctic “El màgic elixir” (representacions escolars: divendres 20 de març, 10h i 12h; representacions familiars: diumenge 22 de març, 10h i 12h), dirigit a nens i nenes de 6 a 14 anys i inclou una guia didàctica que estarà disponible online al web. En col·laboració amb el Festival Rossini in Wildbad (Alemanya), es representarà Le cinesi, de de M. García, que es representa per primera vegada a l’Estat, amb funcions dissabte 11 d’abril a las 20h i diumenge 12 a les 18h, amb la conferència prèvia dimecres 8 d’abril a las 20h. I, finalment, comptarem amb La serva padrona, de G. B. Pergolesi, que es representarà dissabte 16 de maig a les 20h i diumenge 17 a las 18h, amb conferència prèvia dilluns 11 de maig a les 20h. 

Totes les conferències seran en col·laboració amb la Casa Orlandai (C/ Jaume Piquet 23) que, a més, proposa el cicle “Òpera entre bambolines”, que vol ser un punt de trobada entre artistes i el públic i, per tant, els intèrprets de les òperes seran els invitats especials. El cicle està coordinat i presentat per Marc Sala. El preu de les xerrades és de 4,14 euros i serà gratuït per als socis de l’AOSarrià. 

Per fer-te amic de l’AOSarrià pots escollir entre diferents opcions: Soci ordinari, 50€, Soci jove (menors de 30 anys), 40€, Soci benefactor, 200€, i Soci Premium, 500€, Soci Mecenes, a partir de 1000€, que inclouen abonaments en les zones respectives, accés gratuït a les conferències, un descompte del 40% en la compra d’entrades extra i altres avantatges segons l’opció escollida. Poden optar a l’entrada anticipada amb una reducció del 40% els Socis del Centre i Teatre de Sarrià, universitaris, jubilats, estudiants de conservatoris, estudiantes de Concertante, socis d’Amics del Liceu i socis de l’AOSarrià que vulguin entrades extres. Els abonaments a la Zona A tenen un cost de 42 € i els de la Zona B: 35 €. Els punts de venda són el Teatre de Sarrià, l’Acadèmia Concertante i el web www.amicsoperasarria.com

Aplaudim aquesta nova iniciativa que ajuda a regenerar el teixit associatiu i cultural del barri de Sarrià, però que pot arribar a tenir una implicació a nivell de ciutat i de territori.

-----o0o-----

L'acte va finalitzar amb una petita audició a càrrec de la soprano Sara Blanch i el baríton Carlos Daza, acompanyats per la pianista Anna Crexells.

 
 
 

CONCERT DE NADAL DE LA CORAL SAGNIER