UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 28 de juliol de 2014

NO ESTEM SOLS REFORMANT EL TEATRE

Xarxanet, el portal de l'associacionisme i el voluntariat de Catalunya,ha publicat:







En construcció!

El Centre de Sant Vicenç de Sarrià, Lluïsos d’Horta i Lluïsos de Gràcia, han iniciat les obres de rehabilitació dels seus teatres gràcies a la subvenció de l’ICUB.

L’any 2013 l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) va impulsar per segon any consecutiu el programa de rehabilitació d’auditoris i teatres d’entitats culturals sense afany de lucre. Aquest programa té com a objectiu ajudar a entitats culturals i ateneus de la ciutat de Barcelona a millorar i adaptar el seus espais a les normatives. En total es van concedir 1.716.473 euros a Lluïsos de Gràcia (1.283.864 €), el Foment Hortenc (101.238 €), Lluïsos d’Horta (324.595 €), el Centre Moral i Instructiu de Gràcia (3.990 €) i el Centre Catòlic de Sants (2.786 €).

A Lluïsos d’Horta les obres són un fet habitual durant els estius i aquest any no en serà l’excepció. Es duran a terme diferents actuacions però per la millora del teatre hi ha previst l’arranjament complet del pati de butaques un nou entapissat amb material ignífug i reparant les malmeses, els accessos tallafoc i el revestiment de la caixa escènica entre altres. L’objectiu de les obres és adaptar l’espai a totes les normatives a la vegada que es distribueix d’una manera més eficient i pràctica.

«Tenim molts més projectes per millorar els espais de casa nostra» explica la presidenta de Lluïsos Núria Font, que s’aniran fent a mesura que l’entitat trobi els fons econòmics per dur-los a terme. L’objectiu és poder tenir l’entitat enllestida per la celebració del 150è aniversari de l’entitat que es celebrarà el 2016.

El de Lluïsos de Gràcia és un projecte molt ambiciós: rehabilitar-se de cap a peus. Aquest estiu ha començat l’enderroc de l’edifici per tal de remodelar aquest equipament històric del barri de Gràcia. Durant el mes de juliol es duran a terme els treballs d’enderroc de l’edifici. A l’agost i al setembre s’iniciaran i es realitzaran els treballs de fonamentació i a l’octubre està previst col·locar la grua d’obra dins dels Lluïsos i es procedirà a instal·lar el paviment soterrani. L’estructura del nou edifici es farà durant els mesos de novembre i desembre.
Des de l’entitat valoren aquesta subvenció molt positivament: «Creiem que l'ICUB ha demostrat, amb aquesta subvenció, que aposta pels ateneus, per Lluïsos en particular i per la feina que tots fem. Que cal invertir en posar al dia entitats centenàries que ofereixen serveis a la societat».


 
 
En la primera convocatòria de la subvenció de l'ICUB una de les entitats que va rebre l'ajuda va ser El Centre de Sant Vicenç de Sarrià. Les actuacions per rehabilitar el seu teatre s’havien completat en dues de les seves tres fases. I amb l'ajut de l'ICUB finalment es preveu que el 2015 el seu teatre reobri les portes completament reestructurat.

La presidenta de l’entitat, Montserrat Morera explica que «aquesta subvenció ha fet possible la continuïtat del teatre, que estava abocat al seu tancament. Al desembre del 2014 el teatre complirà totes les normatives vigents d'accessibilitat, aïllament acústic i tèrmic i seguretat. Un teatre a la italiana, renovat, acollidor, que mantindrà el seu encant modernista».
«Aquesta subvenció ha fet possible la continuïtat del teatre, que estava abocat al seu tancament». Montserrat Morera
El record del teatre que durant 108 anys ha acompanyat a l’entitat és història, però sempre recordaran les anècdotes dels veïns comentant «Què bé des de casa escolto Mozart»,el públic que portava mantes, abrics, bufandes, gorres i guants per suportar el fred o la dificultat de trobar bombetes a 125V. «Esperem que aquesta reforma duri el mateix».
“La ciutat té un deute amb les entitats” va dir el 2012 Jaume Ciurana, regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona durant la presentació de la primera subvenció que va concedir 1.150.000 euros per rehabilitar quatre ateneus de la ciutat.

El compromís del consistori és continuar fins el 2016 ajudant a rehabilitar auditoris i teatres d’ateneus i entitats culturals

EL PERIÓDICO RECORDA L'HOMENATGE AL PITU

Dimecres passat, El Periódico publicava un nou article sobre el Pitu, el president del club de futbol CP Sarrià.










CARME ESCALES
BARCELONA
DIMECRES, 23 DE JULIOL DEL 2014
GENT DE SARRIÀ-SANT GERVASI
Josep calderó. PENSIONISTA. PRESIDENT DEL CLUB DE FUTBOL C.P. SARRIÀ
«Al sortir el gegantó, no vaig parar de plorar»
Té 78 anys i en fa 60 que presideix el club de futbol Centre Perroquial de Sarrià, que va fundar el 1952 amb mossèn Armengou. Sense que ell ho sabés, la seva família esportiva i el Districte li van dedicar un gegant.

                                          Homenatjat. Calderó i el seu gegantó.

Els pares i oncles de Josep Calderó eren masovers en una finca que Canals i Nubiola tenia a Pedralbes, «que llavors es considerava Sarrià i avui, les Corts» -apunta Calderó-. Allà va néixer ell, el 1935. Entre arbres i animals de granja va viure fins als 13 anys. Encara recorda com la família es va protegir dels bombardejos de la guerra civil en un soterrani de la masia. «Allà teníem uns grans matalassos. Vam salvar la vida, però s'ho van emportar tot», diu.
-¿Va poder estudiar?
-El més just i bàsic. Als 15 anys vaig entrar a treballar a la ferreteria de la família Burrull, al carrer Major 83 de Sarrià, que avui encara existeix, encara que ja no la porten els propietaris. Vaig ser dependent allà fins que em vaig jubilar.
-Tota una vida darrere el taulell... ¿Què era el que més despatxava?
-¡Oh! Hi havia de tot: vaixelles, olles... Venien molts fusters, manyans i lampistes. Sarrià era un poble d'oficis. De fusters n'hi devia haver uns 30 i avui en queda un. De manyans , uns 15 i ara, també, a penes n'hi queda un.
-¿I al futbol com va arribar?
-Bé, jo mai hi he jugat. Però quan ens vam instal·lar a Sarrià, vaig començar a anar al Centre d'Acció Catòlica, on feien excursions. I va arribar un vicari molt jove, mossèn Ignasi Armengou, i amb ell vam muntar el primer equip de futbol.
-I del primer, l'any 1952, avui el Centre Parroquial té 25 equips.
-Sí, d'aquell Centre d'Acció Catòlica, vam traslladar-ho tot al Centre Parroquial de Sarrià, i vam anar creant fins als 25 equips actuals. Tenim escola de futbol -de 4 a 6 anys- prebenjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils, dos d'amateurs i un equip de veterans. Els cadets han pujat a Preferent aquest any i el nostre primer equip ha ascendit aquesta temporada a Segona Catalana. Ha estat un excel·lent any per al C.P. Sarrià.
-Amb homenatge inclòs a vostè amb la creació d'un gegant amb la seva mateixa cara.
-És una mica més baix que els altres set gegants que té l'Ajuntament de Sarrià, i per això en diem gegantó. Els altres representen personatges de la història de l'antic municipi de Sarrià, l'últim que es va unir a Barcelona. El meu el van anar preparant durant tot un any i tothom, fins i tot els nens del futbol, van guardar el secret fins al dia que em van convocar a la plaça de l'ajuntament. Era l'1 d'octubre, el dia de la festa major. Jo em disposava a anar, com sempre, a veure algun partit de futbol, però em van insistir que havia d'estar a la plaça, com a representant del club de futbol de Sarrià.
-¿I no sospitava res?
-En l'últim moment, allà a la plaça, em va sorprendre que tots els nens portaven el polo del CP Sarrià. Allò em va cridar l'atenció, però ja no vaig tenir gaire temps per pensar. Quan vaig veure sortir de l'ajuntament el gegantó cap a la plaça, m'hi vaig reconèixer i vaig començar a plorar sense parar. No podia pensar res, només plorava i plorava d'emoció. Sento molta satisfacció. Entre això i la bona temporada dels nostres equips, ha sigut un any magnífic.
-El futbol li ha donat vida a vostè i, a Sarrià, un altre personatge per lluir.
-Exacte, el que ens fa falta ara és gent per portar-lo, que no hi ha garies persones que ho facin. El gegantó va venir al sopar de final de temporada a la Salle Bonanova.
-Vostè viu des de fa dos anys a l'asil Institut Desert de Sarrià, una masia com la de la seva infantesa.
- Sí. Tinc el camp de Can Caralleu i el local del CP Sarrià ben a prop. Visc envoltat de jardins amb esquirols i veig passar els senglars.


diumenge, 20 de juliol de 2014

PROJECTE DE VOLUNTARIAT A XILE


Un petit grup de monitores i monitors de l’Esplai Sant Vicenç de Sarrià anirem aquest mes d’agost a Calama, una ciutat obrera de Xile a realitzar un voluntariat. L’objectiu principal del projecte és crear un esplai amb els nens i nenes que ho necessitin i procurar que l’esplai tingui autonomia un cop marxem de Xile.

Hem cregut oportú endegar aquest projecte perquè creiem que un esplai és una gran oportunitat per qualsevol nen d’arreu del món per desenvolupar-se i créixer en un ambient sa i saludable, donant-li una alternativa sòlida i ferma vers altres entorns. L’esplai té un ideari i un projecte educatiu basats en forts valors ètics i, en el cas del nostre esplai, religiosos. Els jocs, activitats, tallers i dinàmiques són un conjunt d’eines ideals i fonamentals que els monitors utilitzem per transmetre els diferents valors i educar als infants, siguin quines siguin les seves realitats.

Per a finançar-nos el viatge, al llarg del curs hem realitzat diferents activitats com animacions infantils a festes d’aniversari, venda de pastissos, parada a la Fira de Comerç Just de Sarrià, venda de punts de llibre i roses per Sant Jordi, però tot i així encara necessitem ajuda per poder dur a terme el nostre projecte. Ens podeu ajudar? Qualsevol aportació serà benvinguda! Podeu realitzar-la a la Secretaria del Centre, per les tardes, fins abans del 30 de juliol, dia de la nostra marxa. Gràcies per endavant!
 



dimarts, 15 de juliol de 2014

JA HEM TORNAT DE CAMPAMENTS!!


Finalment, els campaments ja han acabat. Han estat tretze dies carregats d’emocions i vivències de tot tipus, entre els paratges del poble de Planoles (Ribes de Freser). Començant per excursions conjuntes de tot el campament, rutes per tandes, milers de jocs, formacions, tallers i manualitats, reflexions i debats, activitats de tota mena, esports, gimcanes, eucaristies, teatre, músiques i danses, piscina i riu,.. tot això, envoltats del millor paisatge que es podria demanar: el Pirineu Català. Ha estat una escapada idíl·lica, un parèntesis del ritme frenètic de la ciutat que hem pogut gaudir, junt amb la nostra gran família, que és l’ESPLAI. 






diumenge, 13 de juliol de 2014

LA TERCERA FASE DE REMODELACIÓ DEL TEATRE

 

La tercera fase de la remodelació del Teatre de Sarrià incideix sobre quatre àrees amb les següents actuacions:

a) sostre i teulada
  • substitució del sostre tot preservant el llum central i la seva decoració
  • reforçament de les encavallades que aguanten la teulada en els punts on se n'ha detectat la necessitat
  • cobriment interior de l'actual teulada. Exteriorment restarà com a ara
b) amfiteatre
  • construcció de lavabos i serveis
  • construcció d'un nou punt de control de llum i so
  • substitució del terra per un de nou anti - lliscant 
  • condicionament de l'escala d'accés
  • instal·lació de les noves butaques ignífugues en un doble nivell d'amfiteatre i sobre - amfiteatre

c) platea
  • substitució del terra per un de nou anti - lliscant 
  • instal·lació de les noves butaques ignífugues. La distribució serà distinta a l'existent fins ara ja que s'engrandiran els passadissos d'accés. Això fara perdre aforament que es compensarà amb el que es guanyi habilitamt l'amfiteatre
 d) accés general
  • construcció d'un ascensor exterior per accedir a l'amfiteatre. Es localitzarà entre els edificis del teatre i del Centre i tindrà porta a banda i banda. Iniciarà el seu recorregut al soterrrani del Centre, tindrà parada a la planta baixa i mitjançant passarel·les donarà acccés al primer pis del Centre i al teatre

La reforma culminarà amb la restauració de certs elements patrimonials de la façana. Un cop finalitzada, tindrem un teatre renovat, amb millors accesos, major aforament i comfort. Un teatre per a tothom que podrà afrontar el futur amb garanties i en el que es pugui realitzar una encertada programació artística, cívica i solidària, i una acurada gestió sostenible. Vet aquí el gran repte.









LES VELLES BUTAQUES DEL TEATRE


 


L'operació d'acollida de les velles butaques del teatre ha estat un èxit i totes les que s'han pogut salvar han trobat una destinació com a element decoratiu d'un nou entorn i record d'una època. A més d'un se li trencava el cor en veure les butaques fora del teatre i com han anat desapareixent. Nosaltres, però, estem contents de l'acollida que ha tingut la iniciativa i de l'interès que han mostrat amics, veïns i vells coneguts dels teatres o, simplement, persones sensibles. Hem dit adéu a les velles butaques però altres els han donat la benvinguda.

Vegeu un exemple publicat al bloc Diario de un ocioso, de Xavi:


Diario de un ocioso

Cuentos alegres de un ocioso amateur
Viernes, 11 de julio de 2014

Algún día a principios de los ochenta: El cine se ha convertido en una de mis aficiones y uno de los principales motivos para moverme por la ciudad. En uno de mis viajes aterrizo en el Cinestudio Spring, en esos años un cine de repertorio con un siempre atractivo doble programa. No recuerdo que vi ni quien me acompañaba.

Mayo de 1984: El Spring cierra sus puertas tras 73 años de historia. El edificio será derribado un año después para edificar viviendas, pero sus butacas han viajado hasta la platea del  Teatre de Sarrià.

Julio de 2014: Han pasado 30 años. El Teatre de Sarrià se reforma y regala sus butacas. Gracias a la generosidad del teatro, a Llorenç i a Montserrat que me lo pusieron muy fácil, a Jordi R. que puso el coche y toda la ayuda para el traslado y al Diógenes que María José me ha contagiado después de tantos años, cuatro de ellas acaban en Graceland (quizá, entre ellas, la misma en la que me senté hace más de 30 años).

Diario de un Ocioso cumple hoy años… y van 11.


dilluns, 7 de juliol de 2014

SARRIÀ CAMINA PELS PORTS DE TORTOSA-BESEIT

Amb aquesta sortida, Sarrià camina ha consolidat la modalitat d'excursió de dos dies. L'objectiu: diversos pics dels Ports de Tortosa Beseit a l'entorn del refugi de la Font Ferrera, a la Sènia.


Catorze dels dinou expedicionaris inscrits es van trobar a primera hora del matí del dissabte 5 de juliol per iniciar el viatge cap al sud de Catalunya. Quatre feien el viatge apart: punt de trobada, el poble de Fredes. El darrer ja es trobava a la zona: punt de trobada, el refugi de la Font Ferrera.

Un llarg viatge en cotxe per l'autopista AP-7, farcida de peatges, ens va portar a la comarca del Montsià i a recórrer el seu límit sud, passant per Sant Rafael del Riu i la Sènia. Remuntant la vall del riu del mateix nom i endinsant-nos en terres valencianes, vam arribar al pantà d'Ulldecona, al monestir de Benifassà i, enfilant les estribacions dels Ports, al terme del viatge: el poble de Fredes, a 1090 metres d'altitud.


Ja amb divuit membres, l'expedició es va posar en marxa per resseguir el GR7, de pujada constant, per retornar a terres catalanes, al refugi de la Font Ferrera on vam trobar el dinovè expedicionari. Vam arribar-hi al migdia i, per tant, hora de dinar i becaina, però sense exagerar. Després una nova excursió a un cim proper: el Negrell.




Al vespre, retorn, sopar i dormir al refugi. Cansats però feliços de tot el que hem fet. Només un però: no hem aconseguit veure un trist exemplar de les famoses cabres hispàniques dels Ports.



L'endemà, un nou cim: el Tossal dels Tres Reis. Muntanya més alta de la comarca del Montsià i nou sostre comarcal per inscriure al registre del CE els Blaus.



divendres, 4 de juliol de 2014

SOPAR-CONCERT COTTON CLUB NIGHT



El conjunt Aband, de l'Escola de Música l'Antàrtida, ha inaugurat la temporada de sopars-concert d'estiu a la terrassa del Centre. Aquesta banda d'instruments de vent, teclat i bateria ha interpretat peces de jazz i swing que evocaven el mític club de Harlem, amb alguna incursió a d'altres indrets musicals. Tot acompanyat pel sopar servit pel Bar CP d'en Cèsar i la seva troup. Resultat: satisfacció general del públic i ganes de més música a la fresca a l'hora de sopar.



dijous, 3 de juliol de 2014

COMENÇA LA TERCERA FASE DE REMODELACIÓ DEL TEATRE DE SARRIÀ: ADÉU A LES BUTAQUES



Ha començat la tercera i darrera fase de remodelació del Teatre de Sarrià amb el desmuntatge de les butaques de la platea. Alliberat de seients, el teatre recupera una imatge que només els més grans recordaven, la del gran espai que antigament era lloc d'actes i assaigs de teatre i de l'Esbart Sarrià.

Aquesta nova visió permet apreciar la naturalesa del terra del teatre, que a tanta gent enamora. Mireu-lo bé perquè està destinat a desaparèixer per les imposicions de l'actual normativa de seguretat que exigeix que sigui anti-lliscant. I a més, avui mateix el cobrirà la bastida que ha de permetre treballar en el canvi del sostre. Que poc haurà durant la visió de la platea neta de tot objecte que en limiti la visió!


Ha arribat l'hora de la jubilació de les velles butaques. Provinents de l'enderrocat cinema Spring, portaven molts anys de servei i ja els hi tocava. Però, què serà d'elles? Víctimes, també, de l'actual normativa de seguretat que exigeix materials ignífugs, estan destinades a desaparèixer a no ser que algú les vulgui acollir. Van unides en blocs de tres i quatre seients i tothom qui en vulgui en pot recollir un bloc. Poseu-vos en contacte amb nosaltres a centreiteatredesarria@gmail.com o al telèfon 93 203 97 72. Us esperen!



dimecres, 2 de juliol de 2014

OM SHANTI!!!




Ja ha arribat l'estiu......i el taller de ioga d'aquest curs 2013-2014 ha finalitzat. La última sessió es va realitzar a la platja, aprofitant el bon temps. Després per acomiadar-nos, vàrem anar a sopar.

El proper mes d'octubre tornaran les classes. Unes sessions en les que es practiquen les tècniques fonamentals (asanes, pranaiama, relaxacio i meditació) d'aquesta disciplina mil·lenària que ens ajuden a millorar tant físicament, com mentalment i espiritual.

Bon estiu a tothom i us esperem el proper curs.

Om Shanti !!!
(invocació dels mestres ioga a la pau de cos i ment)