UN CENTRE SOLIDARI

dissabte, 31 de maig del 2014

JESUCRISTO SUPERSTAR

El nostre benvolgut amic i poeta Frederic Bou ha dedicat una de les seves composicions al Jesucristo Superstar de la Bambolina Negra. Encara que ja fa temps de les seva representació, publiquem el poema pel seu valor i l'afecte que mostra.
 

  La Passió es fa a Esparreguera,
a Olesa de Montserrat,
a la vila de Cervera
i al nostre poble estimat.

Aquí es fa en Setmana Santa
Jesucrist Superstar,
l’obra que gravada canta
ja s’ha fet ben popular.

Té alt nivell La Bambolina
pel que fa als seus comediants,
tot el grup molt bé combina
els seus gestos amb els cants.

El conjunt que hi participa
recull totes les edats, 
l’escenari omplen de vida 
xics i grans ben preparats.

És aquesta obra mostra
d'un terrible experiment,
el qual fàcilment demostra
de Jesús, el patiment.

El concert ens acompanya
durant tota la funció,
és en llengua castellana
i en perfecta entonació.

L’espectacle a tots agrada,
és fantàstic el guió,
i com cada temporada
ha causat gran impressió. 

Dóna goig La Bambolina,
el grup és de l’art fidel,
a tots ells els felicita
l’Antiga Casa Rafel.

Any 2014  ----  POBLE DE SARRIÀ  ----  Frederic Bou

dimecres, 28 de maig del 2014

SORTIDA AL SANTUARI DEL PINÓS



El passat dissabte 24 de maig va tenir lloc la Sortida Parroquial al Santuari de Pinós. El poble de Pinós està situat al cor de Catalunya, entre Calaf, Manresa i Cardona.
 
La sortida va ser encapçalada per una visita guiada del Santuari de Pinós, a càrrec del rector del poble, Mn. Xavie Poch. Aprofitant l'avinentesa, Mn Manel Valls va celebrar l'eucaristia i un cop acabada, va tenir lloc una petita excursió pels voltants del Santuari. Les vistes del paratge eren espectaculars..!

A l'hora de dinar, el restaurant de Pinós va obrir les seves portes per deleitar a la comitiva amb els productes de l'indret i per tal de fer baixar el menjar, el dia va prosseguir amb una visita als Caputxins d'Igualada, guiada pel Pare Mateu.
Tot plegat va resultar una jornada encantadora, on totes les seccions de la parròquia van poder compartir anècdotes, vivències i experiències.

divendres, 23 de maig del 2014

PURI ROMERO. DIRECTIVA DEL CP SARRIÀ SECCIÓ FUTBOL

Es prou conegut que la presència femenina en el món del futbol consisteix en una gran i apassionada participació com a públic, en un creixent però encara petit nombre de jugadores, i en una minsa integració de dones en els equips directius. Al C.P. Sarrià, la secció de futbol del Centre, ja fa un cert temps que tenim "directives", a més de directius. La seva presència, però, encara és un fet noticiable i així ho ha entès la revista La Fada en publicar, en el seu darrer número, una entrevista a una d'elles.

Entrevista a Puri Romero, 
directiva del C.P. Sarrià 
Per Evarist Giner

Per què la Puri al C.P. de Sarrià?

La meva vinculació al club va començar pel meu pare i el meu germà. Ells sempre van estar al club pràcticament tota la seva vida. Sobretot el meu pare, des de jugador, passant per delegat, sent entrenador i finalment directiu del club. Un cop el meu fill va decidir practicar aquest esport, ni ell ni jo vàrem dubtar que era el millor equip per jugar una tercera generació “Romero”. Per a mi el CP. de Sarrià ha estat la meva segona casa i espero que ho sigui durant molt temps. Sobretot en aquests últims anys tant difícils per a mi, ja que el meu pare i el meu germà malauradament ja no estan entre nosaltres. En el club he trobat un gran suport i recolzament de totes lespersones que el formen, des de la directiva, equip de delegació, cos tècnic, pares,mares i nens.

Quina és la teva tasca a realitzar dins el club?

La meva primera tasca en el club va ser com delegada. Un any més tard em varen proposar ser coordinadora de futbol set, per fer d’enllaç entre les família i el club des de l’escola, passant per pre-benjamins, benjamins i alevins. I des del passat mes de setembre formo part de la Junta Directiva.

Quines funcions de les que estàs realitzant és la més complicada?

El fet de ser membre de la junta directiva significa que tens que assumir molta més responsabilitat, ja que s’han de prendre decisions que a vegades no agraden a tothom, però sempre pensant en el bé del club. En aquest context treballar per la millora del club és una tasca, més complicada del que sembla, ja que hi ha molta feina a fer per tirar endavant 25 equips, amb les respectives problemàtiques quecadascun d’ells poden tenir.

T’agradaria que hi hagués més presència femenina en el club?

Clar que m’agradaria tenir més presència femenina!!! La visió d’una dona és moltimportant en tots els aspectes i més en aquest món que no deixa de ser encara molt masclista. Vaig als camps, i per sort cada vegada menys, però encara s’estranyen de trobar una dona delegada o directiva d’un club de futbol. El nostre President ho té molt clar, les dones també som una part important pel club.

Com concilies la vida del club (reunions, partits, celebracions...) amb la vida personal?

Bé aquesta pregunta per a mi és complicada de respondre. Jo parteixo de la base que sóc una apassionada del futbol i la meva parella no. A casa tenim els papers intercanviats. Encara que tinc tot el recolzament per part de la meva família no deixa de ser un xic complicat el compaginar les tasques professionals, familiars i esportives, el que cal és molta organització i sobre tot com abans he esmentat passió i il·lusió per fer-ho. 
 

Quin futur vols pel C.P. de Sarrià?

Primer de tot m’agradaria que el “Pitu”, el nostre President, estigues molts anys entre nosaltres, ja que per a tots ha estat i estarà el nostre referent. També m’agradaria poder estar sempre il·lusionada com ara per seguir. Hi ha molta feina a fer, hem crescut amb el CP i molts nens i joves depenen de la nostra empenta per poder practicar el futbol en el nostre barri. La meva experiència adquirida durant aquestes temporades, em permetrà treballar per corregir errors i per realitzar millorares en tots els sentits. Espero que tot l’equip de delegació i els membres de la directiva, és a dir els meus companys i companyes. seguirem treballant per a tenir un club cohesionat, treballant fort com fins ara i fent una tasca desinteressada.

Deixeu-me dir per acabar que encoratjo a tots els nens i joves a seguir creixent plegats, això vol dir per aquells que ja són del nostre Club i per aquells que volen ser-ho. I puguem seguir fent barri.

diumenge, 18 de maig del 2014

DE SARRIÀ A MONTSERRAT A PEU


4 entitats i un objectiu comú. 50 quilòmetres i un camí per fer plegats. 208 inscrits i una infinitud de vivències. 8 cotxes d'avituallament i suport, un equip de col·laboradors amb el mateix esperit de servei.

Els agrupaments escoltes Sant Ignasi i Damian de Veuster, el Centre Excursionista els Blaus i el Centre Parroquial de Sarrià han assolit una nova fita en l'edició d'enguany de la Pujada de Sarrià a Montserrat a peu, amb més participació i gent implicada. Això diuen els números.

Però els que hi han participat parlen d'altres coses. Parlen d'una gran experiència personal i col·lectiva, de reptes personals i històries compartides, d'itineraris individuals i relacions amb persones conegudes i acabades de conèixer.

La Sarrià a Montserrat a peu, un esdeveniment que es consolida com una de les fites anuals de la vida sarrianenca.

dimarts, 13 de maig del 2014

ELS MIQUELETS AL TEATRE DE SARRIÀ




Dins dels actes de commemoració del Tricentenari de l'Onze de Setembre de 1714, la Comissió 1714 de Sarrià – Sant Gervasi va programar la representació l'adaptació teatral de Lliure o morts, novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat sobre aquell fet i les seves conseqüències a partir dels records d'Ermengol Amill, coronel de Miquelets, un dels soldats de l'època. Vet aquí que tot un coronel vindria al Teatre de Sarrià a fer memòria de la seva trajectòria i vivències.


El coronel, però, no va venir sol. Un escamot de miquelets i un fuseller de muntanya es van presentar al teatre per guardar la seva seguretat i acompanyar-lo com a guàrdia d'honor. Bé, això és el que semblava de bon principi però a la pràctica miquelets, fuseller i acompanyants van servir al públic que va assistir a l'obra fent lliurament dels corresponents programes a l'entrada i rendint honors a la sortida. En aquell moment, el coronel, abandonat de tothom, es va fer esmunyedís, fet que va permetre l'aparició de l'actor David Planas. A la representació també va assistir un dels autors, David de Montserrat, que va signar exemplars del llibre i la seva versió en còmic.


Agraïm a l'Arrate Urdapilleta el seu entusiasme i empenta que han fet possible la visita dels Miquelets al Teatre de Sarrià.


UNA ALTRA CRÍTICA A L'OCCASIONE FA IL LADRO


 http://www.nuvol.com/wp-content/themes/nuvol/images/nuvol-petit.jpg
 http://www.nuvol.com/wp-content/themes/nuvol/images/sections/logo_5.jpg

Òpera en ruta a Sarrià

/ 6.05.2014

El proper dimarts 5 de maig i fins al dia 18, el districte de Sarrià-Sant Gervasi ofereix diverses activitats al voltant del món de l’òpera. Se sumen a la iniciativa la Biblioteca Clarà, Biblioteca Collserola-Josep Miracle, diversos centres cívics i el Teatre de Sarrià, que diumenge ens va oferir un prolegòmen amb L’occasione fa il ladro de Rossini, produïda per l’Academia Concertante de Raúl Giménez.

El districte de Sarrià-Sant Gervasi impulsa, per tercer any, una quinzena dedicada al món de l’òpera, en motiu del Dia Internacional de l’Òpera que té lloc el 8 de maig. El barri es proposa de divulgar i aprofundir en aquest gènere artístic, en col·laboració amb diferents entitats culturals, com el Teatre de Sarrià, la Biblioteca Clarà, la Biblioteca Collserola-Josep Miracle i diversos centres cívics i casals, com el Centre Cívic Pere Pruna, el Centre Cívic L’Elèctric, el Centre Cívic Casa Orlandai, el Centre Cívic Vil·la Florida, Centre Cívic Vallvidrera-Vàzquez Montalban, el Centre Cívic Can Castelló, el Casal Gent Gran Can Fàbregas, el Casal del Barri Espai Putxet i, fins i tot, la joieria Marsans Maluquer Joiers, que exposa dissenys d’Ester Martin  inspirats en el món operístic. ”Òpera en Ruta” també surt al carrer dissabte 10, amb el “Passeig amb els personatges de l’òpera La cambiale de matrimonio”, a càrrec del tenor Marc Sala, dimarts 13 i dissabte 17 en una audició-passejada que permetrà descobrir insòlits lligams reals o imaginaris entre els carrers del barri i el món de l’òpera (activitat a càrrec de Xavier Chavarría) i el dimecres 14, amb l’activitat infantil “El joc de l’òpera” a la Plaça del Consell de la Vila.

DiLluns 5, Àlex Gorina obrirà les jornades amb la conferència “Òpera i cinema: un matrimoni perfecte”, així com Marcel Gorgori ens parlarà dels tipus de veus en l’òpera, Edgar Villanueva se centrarà en la figura de Gluck i Marc Sala en la propera òpera que programa el Liceu, Die Walküre i en la rossiniana La cambiale di matrimonio. El districte estarà fornit de concerts, com L’occasione fa il ladro (Rossini), Orfeo ed Euridice (Gluck), La serva padrona (Pergolesi), Dido and Aeneas (Purcell), fragments de Les noces de Fígaro (Mozart) i La cambiale di matrimonio (Rossini), que tancarà la quinzena operística.

També podrem sentir el concert “Romanticisme i Lieder”, “L’òpera en clau d’ària”, “Princeses i reines del Barroc”, “De Gluck a la Renaixença (1714), i activitats al voltant del 1714, com “La música a la Cort de l’Arxiduc”, “Música i sentiments a l’entorn de 1714” o la proposta del mestre Roger Alier, “Òperes nacionalistes i revolucionàries (1714)”. “L’òpera en imatges”, a càrrec d’Albert Vilardell, oferirà, també, comentaris i la visualització de Fidelio, de Beethoven. “Òpera en Ruta” no s’oblida dels més petits i programa tallers de contes operístics i activitats com “Em contes una òpera?”, “El joc de l’òpera”, o “La petitíssima flauta màgica”. Podreu seguir els quinze dies d’òpera a través de twitter i Facebook, i clicant en aquest link hi trobareu tota la programació detallada.Programa Òpera en Ruta 2014

Diumenge va ser el torn de L’occasione fa il Ladro, òpera buffa de Rossini que, a mans de Raúl Giménez, es va convertir en un exemple d’economia de mitjans i màxima efectivitat. Abans de començar, Roger Alier va donar-nos indicacions sobre el compositor, l’argument de l’obra i aspectes musicals, amb la ironia i els dots comunicatius que el caracteritzen.

Enginy i austeritat foren els recursos d’una producció en què tots els aspectes escènics van quedar satisfactòriament explicats. El motiu de la maleta que crea confusió entre els protagonistes de l’òpera va servir per congregar a l’escenari els instrumentistes i els cantants.

A més, el director ha sabut seleccionar cantants més que notables, entre els quals destaca el timbre endolcit de la soprano Ayelé Mose, que va oferir una Berenice fresca i jovial. El baríton Donato Di Gioia va ser un contundent Parmenione i la veu rugosa de Raul Baglietto va dibuixar un Martino que va trobar fàcilment la complicitat del públic. El Conte Alberto, interpretat per un solvent Carlos Cardoso, va emocionar a la seva primera ària i Ernestina, interpretada per la mezzosoprano Elsa Giannoulidou, va oferir un vibrat que féu de contrapunt a la línia melòdica de Mose.

La proposta de reduir la instrumentació a piano i quartet de corda va ser suficient per suplir amb solvència la necessitat dels efectes purament orquestrals. En aquest sentit cal reconèixer la tasca de Josep Buforn, que va esdevenir un veritable director musical al piano.

El producte de Raúl Giménez és un bombó que es podrà tornar a assaborir dimarts 6 al Teatre de Sarrià.

dissabte, 10 de maig del 2014

L'ÒPERA L'OCCASIONE FA IL LADRO, DE ROSSINI


Post del bloc IN FERNEM LAND (IFL) publicat el 5 de maig per Joaquim (ximowb@gmail.com)

L’OCCASIONE FA IL LADRO A SARRIÀ


8 ja heu valorat


Ahir al migdia escoltant Catalunya Música em vaig assabentar que al Teatre de Sarrià es representaria aquella mateixa tarda l’òpera còmica, o millor dir la farsa, encara que en realitat “L’ocassione fa il ladro” de Gioacchino Rossini és una “Burletta per musica in un atto” , a càrrec de Concertante Barcelona, l’acadèmia internacional de música dirigida pel tenor argentí establert  a Barcelona, Raúl Giménez, per tant una garantia de rigor rossinià.


Curiosament tot aquest catàleg d’òperes còmiques de petit format del cigne pesarès més la tetralogia formada per Barniere, Italiana, Turco i Cenerentola, van penjar-li una etiqueta injusta de compositor d’òperes còmiques que ha amagat al gran públic durant masses anys un immens, impressionant i valuossíssim catàleg d’òperes series que el situa com un dels més grans compositors d’òpera de tots els temps.

Aquestes farses de música deliciosa, però quasi sempre intranscendent no tenen cabuda en un teatre de les dimensions del Liceu, i per tant si no és amb propostes arriscades, valentes i sobretot honestes, com la que ahir va congregar a un nombrós públic al Teatre de Sarrià, abans de la remodelació i restauració de la centenària sala, són impossibles de veure a casa nostra.

Deixeu-me dir abans d’entrar en matèria, que ja cal que els encarregats de portar a terme aquesta “remodelació restauradora” de la sala, ja cal que la facin amb cura i no perjudiquin l’extraordinària acústica  d’aquest teatre de dimensions ideals per interpretar aquestes obres de petit format i de les quals Barcelona no en va gaire sobrat, ja que el Teatre de Sarrià és una veritable sala teatral a la italiana, amb un escenari, un fossat, un primer pis amb un  amfiteatre i una platea envoltada per una galeria antigament ocupada per unes llotges que ara ocupen unes fileres de butaques orientades de cara a l’escenari. Per tant res a veure amb magatzems o garatges de sostres baixos graderies de mecano tub i incomodes cadires de plàstic o seients de instal·lació esportiva. Són detalls que cal esmentar, ja que cada vegada queden menys teatres amb les condicions acústiques ideals per poder cantar sense micròfons i en els que la veu no topi amb murs de ciment. Dit això és obvi que el Teatre necessita un retoc en profunditat, però conserva l’encant de les sales de tants centres parroquials desapareguts per l’especulació devastadora i dels que temps tants bons records conservo.
















Després d’una breu presentació de Raúl Giménez va ser Roger Alier qui va fer una petita glosa de l’òpera, amb la seva habitual simpatia i senzillesa, res a dir.

Després del grandiós succés de “La pietra del paragone” i abans de la més reeixida “Il signor Bruschino” i la monumental “Tancredi”, Rossini va escriure aquesta obreta, plena de música deliciosa que no passarà a la història i ja en la seva estrena va succeir el mateix no superant les cinc representacions, si bé les causes van ser diverses.  Potser els onze dies que va invertir en la seva composició hi tenen molt a veure, però el cas és que l’obra s’escolta amb simpatia i deixa entreveure els trets del genial compositor, sense que malauradament ens deixi cap pàgina d’aquelles que ens faci aixecar-nos de les butaques. Tot i així necessita de cantants virtuosos i belcantistes que superin els paranys tècnics que la farsa conté, especialment en els personatges de Conte Alberto, el primo tenore amb una cavatina i una ària, a part dels números concertants, i Berenice, la soprano, també amb una cavatina i la gran ària, a part dels números de conjunt. Per el personatge de Don Parmenione, Rossini va pensar en un baix (Luigi Pacini a l’estrena), així com la mateixa vocalitat està destinada al típic criat, aquí Martino, mentre que la seconda donna, la criada Ernestina va ser estrenat per una soprano i l’episòdic rol de l’oncle de Berenice (Don Eusebi) està destinat a un tenor que ha de recitar més que pròpiament cantar.

La jove companyia que va representar l’obra a Sarrià estava formada per cantants preparats per Raúl Giménez, i dels que cal destacar la veu més que prometedora del jove tenor portuguès Carlos Cardoso, que si corregeix una tendència nasal en l’emissió, que per sort no és constant, i perfecciona una mica més les agilitats, té un lloc garantit en els repartiments de teatres del circuit, ja que la veu és bonica i consistent, amb cos i presència en l’emissió, canta amb seguretat i aparent facilitat. Pel que fa al  baríton italià Donato di Gioia, és posseïdor  d’una bis còmica i naturalitat teatral ideals per interpretar els rols buffos del repertori belcantista, si bé la veu no posseeix un timbre especialment distingit, ni s’apropa a la vocalitat del basso buffo rossinià, penseu que  el baix Luigi Pacini que el va estrenar, també cantava el Gernio de Il Turco in Italia, el Taddeo i el Mustafà de l’Italiana in Algeri, el Figaro de Il Barbiere o el Giorgio de Torvaldo e Dorliska, a Di Gioia no el sabria situar en una vocalitat determinada, a vegades sembla un baritenor sense aguts, però no hi ha dubte que les taules escèniques que va demostrar ahir, li garanteixen una carrera, ja que sobre l’escenari roba escenes sense cantar i quan ho fa desborda simpatia.

La resta de la companyia va complir bé, començant per Raul Baglietto (el criat Martino) amb una veu no gaire grata però d’adequada teatralitat, mentre que la mezzosoprano grega Elsa Giannnulidou com a Ernestina, va lluir una veu rodona, dúctil i amb una bona projecció, si bé alguna nota de la zona més aguda mostrava una certa tibantor, possiblement perquè ella no és una soprano i la partitura tot i ser la seconda donna, la fa cantar en una tessitura massa alta.

Pel que fa a la soprano protagonista Ayelé Mose posseïdora d’una veu molt incisiva de timbre penetrant, potser massa, va fer ostentació de facultats i coloratures, però no sempre la vaig trobar afinada i si s’hagués estalviat algun agut conclusiu innecessari, per no estar escrits en la partitura, segurament m’hagués fet més el pes. Tot i així va ser molt aplaudida, potser jo no la vaig saber apreciar justament.

L’episòdic rol de Don Eusebio em va fer impossible apreciar la “tenoritat” de Juan Carlos Blanco.

Un dels punts àlgids de l’agradable vetllada va ser la vessant musical, gràcies al pianista Josep Buforn,  habitual col·laborador dels concerts del Cor Vivaldi acompanyant obres de màxima exigència i estètiques completament diverses a la d’avui, que ahir en front de la reducció orquestral per a piano i quartet de corda, integrat per Assunto Nese (primer violí) Katia (lamento no recordar el seu cognom i que substituïa al segon violista anunciat en el programa), Soledad Vicente (viola) i Gabrielle Deakin (violoncel), va demostrar una vegada més la seva extraordinària capacitat com a pianista alhora que com a concertador. Veritablement van ser el coixí i fonament musical que va fer que l’òpera llisqués amb fluïdesa i vitalitat rossiniana. Pel que fa al quartet de corda van fer una excel·lent tasca de conjunt, tenint cura de l’equilibri i la sonoritat. No varem poder gaudir de les genialitats orquestrals de Rossini, però va ser molt d’agrair que la proposta enriquís l’habitual soledat del piano en propostes similars, amb la incorporació d’aquest quartet de corda.

La part escènica no tenia gaires pretensions i comptant amb la precarietat del pressupost, diguem que era la part menys destacable, si bé la trama embolicada i quasi ingènuament vodevilesca es seguia perfectament, gràcies també a que  Roger Alier prèviament ens havia fet un divertit resum que va ajudar molt a entendre-ho tot. Una escenografia entranyable, fonamentada en un decorat pintat, que segurament havia servit prèviament per a mil i un interiors d’obres de tota mena i condició, va posar la cirereta a un pastís lleuger que va ajudà de manera molt agradable a passar una tarda de diumenge primaveral.

Cal felicitar a tots els que ho van fer possible.

Al final i quan ja sortia del teatre una amiga liceista que no es perd res del que es fa arreu, em va presentar a Carlos Chausson, espectador excepcional d’aquesta representació i com tothom sap rossinià referencial i reclinatoriable,  i a la seva senyora, tot un luxe. Em vaig enrojolar quan em van fer saber que llegien IFL. Glups!

Bona setmana amics.

dilluns, 5 de maig del 2014

EL SOPAR DELS IDIOTES SURT DE GIRA

La Bambolina Negra reprèn la vella tradició de sortir de "bolo" portant El sopar dels idiotes a  Sant Cristòfor. En teoria ha de ser la primera de diverses "sortides alimentícies" -si les propostes que tenen sobre la taula es concreten- dites així perquè la paga acostuma a ser el sopar o alguna ofrena culinària més o menys frugal. Compartiran el "menú de l'espectador" que s'ofereix amb el preu de l'entrada? I, per cert, el "menú" es degusta dins o fora del teatre?

Tothom que es va quedar sense veure El sopar dels idiotes al Teatre de Sarrià ara té una nova oportunitat de gaudir de l'obra. Només els caldrà descobrir on és Sant Cristòfor. Algú ho sap?


divendres, 2 de maig del 2014

L'AGENDA DEL MES DE MAIG


Programació maig 2014

Aquesta programació pot patir canvis
Comproveu les actualitzacions a

 
Diumenge 4 de maig a les 18'30h al Teatre de Sarrià
Òpera: L'occasione fa il ladro, de Rossini
Versió íntegra per a piano i quartet de corda
Companyia d'Òpera Concertante. Direcció artística: Raul Giménez

Dimarts 6 de maig, a les 18,30h, a la sala Tramuntana
Tertúlia: Objecció fiscal a la despesa militar
Per membres de l'Assemblea 15M de Sarrià-Sant Gervasi

Dimarts 6 de maig, a les 21h, al Teatre de Sarrià
Òpera en ruta: L'occasione fa il ladro, de Rossini
Versió per a piano i quartet de corda
Companyia d'Òpera Concertante. Direcció artística: Raul Giménez

Dimecres 7 de maig, a les 19h, al Teatre de Sarrià
Òpera en ruta. 1714-2014: Òperes nacionalistes i revolucionàries
Conferència – audició a càrrec de Roger Alier, crític i historiador de l'òpera

Dijous 8 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Òpera en ruta: Orfeu i Eurídice, de Gluck (1714-1787)
Direcció: Edgar Villanueva

Divendres 9 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Gala a benefici de les obres del Teatre de Sarrià: Taula Rodona
Una divertida sàtira sobre els catalans que Pere Calders va deixar inacabada i que el dramaturg Víctor Alexandre ha completat. Pel Grup de Teatre Espiral, de Valldoreix.
A la mitja part, sorteig de dos quadres oferts per dos artistes sarriamnencs
I al final, tast de productes oferts per

Dissabte 10 de maig, a les 20h, al Teatre de Sarrià
Teatre: Lliures o Morts
Versió teatral de la novel·la de David Montserrat i Jaume Clotet
Activitat commemorativa del Tricentenari de l'11 de setembre de 1714

Diumenge 11 de maig a les 12h. a la plaça de Sarrià
Sardanes amb la Cobla del Baix Llobregat
Organitza: Taula d’Entitats de Sarrià

Diumenge 11 de maig, a les 18 h, al Teatre de Sarrià
Concert: Música per als Reials Focs Artificials i Música Aquàtica, de Händel
Orquestra L'Inquietudine. Direcció: Àngel Villagrasa

Dimarts 13 de maig, a les 20h, al Teatre de Sarrià
Òpera en ruta: Dido and Aeneas, de Henry Purcell
Versió íntegra amb orquestra i el Cor de Cambra Dyapason.
Direcció: Teodor Roura

Divendres 16, a partir de les 19h, des de la plaça de Sarrià
Pujada de Sarrià a Montserrat a peu
Caminada nocturna de 50 km amb possibilitat de sortida a mig itinerari. Tornada en autocar.
Organitzada per AE Sant Ignasi, AE Damian de Veuster, CE Els Blaus i Centre de Sarrià. Cal inscripció prèvia.

Divendres 16 de maig, a les 19,30h, al Teatre de Sarrià
Cinema-fòrum: Davant de la classe, de Peter Werner.
Una història de superació personal per part d'un malalt de la Síndrome de Tourette. En benefici de la Fundació Tourette

Dissabte 17 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Teatre: Antígona a Nova York, de Janusz Glowacki
Una jove que viu en la indigència lluita per donar un enterrament digne a la seva parella, lluny de les foses comunes.
Per la Companyia Tquatre

Diumenge 18 de maig a les 18h, al Teatre de Sarrià
Màgia! Espectacle presentat per Tito's Màgic

Diumeng 18 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Òpera en ruta: La cambiale di matrimonio, de Rossini
Versió reduïda per a piano

Dilluns 19 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
El Documental del Mes: OMG Organisme modificat genèticament
Sabem què mengem? Versió original subtitulada en català

Dimecres 21 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Teatre: Quasi Maine, de John Cariani
Nou històries de caire realista i màgic alhora, sobre els misteris del cor humà que emocionen amb el seu riure, dolor, amor i esperança.
Grup de Teatre Apoteòsic

Divendres 23 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
Concert del Sarrià Gospel Choir
Direcció: Manel Palencia-Lefler

Dissabte 24, a les 8,30h, des de la plaça de Sarrià
Sortida Pasqual al monestir del Pinós i Manresa
Cal inscripció prèvia

Dissabte 24 de maig, a les 18h, al Teatre de Sarrià
Concert benèfic a favor d'ASPASIM
Amics de la Música de Vallvidrera

Diumenge 25 de maig, a les 18h, al Teatre de Sarrià
Concert del Quartert Barcelona Concertante
Programa a determinar

Diumenge 25 de maig, a les 20,30h, al Teatre de Sarrià
El Documental del Mes: OMG Organisme modificat genèticament
Sabem què mengem? (versió original subtitulada en català)

Dissabte 31 de maig, a les 21h, i diumenge 1 de juny, a les 18h, al Teatre de Sarrià
Teatre: Boeing Boeing, de Marc Camoletti
Una comèdia d'embolics per La Bambolina Negra