UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 27 d’octubre de 2014

SORTIM AL PUNT AVUI!

 
Societat

Teatre i música al cor de Sarrià

El Centre Parroquial de Sant Vicenç ha superat els cent anys en plena activitat i moltes seccions

Des de l'any 1907, s'interpreta ‘L'estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, amb l'únic parèntesi de la Guerra Civil

26/10/14 02:00 - Barcelona -

El Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià té els seus orígens en l'Acadèmia Josefina, fundada pel rector Arseni Sacases l'any 1896 i oficialitzada el 1897, amb l'aprovació dels estatuts, com a centre de formació i esbarjo dels laics de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. 
Segons recull el responsable de documentació i arxiu del centre parroquial, Llorenç Codern, en un primer moment va tenir la seu al carrer Cuyàs, actualment Salvador Mundi. El local tenia un gran jardí i un petit bar, però com que no tenia condicions per organitzar-hi teatre, activitat que durant més de cent anys ha resultat ser el nucli de l'ADN de l'entitat sarrianenca, es va traslladar als baixos de la casa Aymà, situada al carrer dels Caputxins, actualment carrer Major de Sarrià. Al nou local, es van fer les primeres representacions teatrals, que van tenir tant d'èxit que els directius de l'entitat van decidir buscar un nou emplaçament amb millors condicions.

L'any 1905, essent ecònom de la parròquia Ignasi Mercader, l'Acadèmia Josefina es va traslladar al local cedit per la família Mumbrú, al carrer Catalunya, 19 (actualment Major de Sarrià, 117), on encara segueix. La casa tenia un pati amb un corral que es va reformar i es va convertir en teatre per continuar les representacions. L'any 1907, l'acadèmia es va transformar en l'Institut de Sant Josep i amb aquest nom tingué lloc l'estrena de L'estel de Natzaret a Sarrià.

El primer teatre, entre 1907-1927
Aquell teatre, que ara acaba de ser remodelat, i que encara presenta la bellesa dels locals d'inici del segle XX, va iniciar les seves activitats com a seu de l'Institut de Sant Josep i també de l'Orfeó Sarrianenc. Segons Codern, el 1891, s'havia fundat l'Orfeó Català i el seu exemple es va projectar per tot Catalunya fins despertar l'interès dels sarrianencs per crear-ne un. Probablement, el primer acte públic de l'Orfeó Sarrianenc fou la benedicció i lliurament de la bandera catalana a l'Ajuntament de Sarrià per part del poble de Sarrià, el dia del Roser del 1917. En aquell acte, l'Orfeó interpretà El cant de la senyera de Lluís Millet i, ja des d'aquell moment, el director fou Mossèn Àngel Obiols. La volada que va aconseguir el cor va fer que, el 1919, l'Institut de Sant Josep es convertís formalment en l'Orfeó Sarrianenc per decisió dels mateixos socis. Com a mostra d'aquesta importància, el butlletí d'abril del 1921 informa que hi havia 139 socis numeraris, 68 socis coristes i 68 socis protectors, a què caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 del club de futbol, cosa que fa una important massa social de 485 persones. La creixent activitat va fer petit el teatre i, per això, l'any 1927 es va enderrocar i se'n va construir un de nou amb un escenari a la italiana, còpia del Teatre Romea de Barcelona. El mestre d'obres fou Jacint Torner i a la façana es col·locà l'emblema de l'Orfeó, on encara llueix.

En començar la Guerra Civil, l'any 1936, els locals van ser decomissat, es va cremar l'arxiu de l'Institut de Sant Josep i de l'Orfeó Sarrianenc i les seves activitats cessaren. L'any 1939, finalitzat el conflicte, el nou règim va intentar apoderar-se del local i el patrimoni de l'orfeó, però la mobilització dels sarrianencs i de la parròquia davant el governador civil de Barcelona va evitar-ne l'espoli.

El 20 de novembre del 1943, es constitueix el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Des d'aquell moment, l'Orfeó Sarrianenc va passar a ser una secció més del centre parroquial juntament amb el grup de teatre Quadre Escènic, que amb els anys esdevingué l'Elenc Teatral J.V. Foix.

Amb el curs del temps. es van reprendre antigues activitats, com ara la secció d'escacs (el 1951), el club de futbol (el 1952) i el Ballet Folklòric de Sarrià o Esbart Sarrià (el 1957). Des del 1963, va funcionar també el moviment infantil i juvenil Esplai Sant Vicenç de Sarrià i, el 1987, es va fundar el nou grup teatral La Bambolina Negra.

El funcionament de tants grups va fer evident la necessitat de nous espais per acollir les seves activitats. Gràcies a disposar d'un terreny adjunt i de bescanviar alguna propietat, es van poder realitzar obres d'ampliació del centre i dotar-lo d'una nova entrada al carrer Pare Miquel de Sarrià. Les noves instal·lacions es van inaugurar el 19 de setembre del 1991.

L'any 2007, l'entitat va celebrar una fita emblemàtica en la seva llarga existència: es van complir els cent anys de representacions de L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, només interrompudes per la Guerra Civil. La història d'aquests Pastorets queda lligada a l'entitat, ja que, segons fonts de l'entitat, el Nadal del 1905 uns socis de l'Institut de Sant Josep (actual Centre Parroquial de Sarrià des del 1943), Josep Gallés, Ramon Martí i Josep Recasens, van veure l'obra L'estel de Natzaret al Centre Instructiu i Moral de Gràcia. Els va agradar i van engrescar els socis a adaptar el teatre de l'Institut de Sant Josep per poder-lo representar a Sarrià. Josep Gallés va comprar la partitura musical per 25 pessetes (0'15 euros). Així doncs, l'1 de gener del 1907 es va fer la primera representació a Sarrià. Tots els actors eren homes, fins i tot la verge Maria, representada per un noi que encara no havia canviat la veu i cantava com a veu blanca. En aquella estrena, entre els actors hi havia Josep Vicenç Foix.

Una altra anècdota que demostra la resistència centenària d'aquests pastorets va tenir lloc més recentment, concretament el desembre de l'any 2001, quan un jutge de Barcelona va dictar una resolució que permetia a la parròquia la reobertura del seu teatre. Al març, el jutge havia ordenar el precinte de la sala responent la denúncia d'una veïna, que es queixava de sorolls. Després d'unes adaptacions, el teatre va reobrir i va seguir fent la representació.

L'entitat ha seguit en els darrers anys la seva activitat i el 2008 va rebre la medalla d'honor de Barcelona. Segons l'actual presidenta de l'entitat, Montserrat Morera, aquesta celebració i aquest reconeixement marquen l'inici de l'actual etapa de renovació del centre. Segons Morera, amb la renovació de la junta es redefineix l'entitat i es forma l'associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià per a la gestió del teatre, es creen noves activitats i s'entra a formar part de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

El projecte emblemàtic d'aquesta nova etapa és la reforma del teatre, definida l'any 2010. L'any 2011, es va executar la primera fase, amb la remodelació integral de la caixa escènica. Entre el 2013 i el 2014, s'ha dut a terme la renovació de la caixa pública, amb l'adequació de la platea i l'amfiteatre a les normatives actuals.



Paral·lelament, l'entitat ha consolidat un gran nombre de seccions, entre les que hi ha el club de futbol, el casal Pere Tarrés, la catequesi, el ballet folklòric o esbart, l'esplai, l'Orfeó Sarrianenc, l'ONG Clam per la Dignitat i els grups de teatre La Bambolina Negra, La Fresca i Guió en Blanc. A més, al centre s'organitzen tertúlies i exposicions, les excursions Sarrià camina! i les sortides culturals Sarrià veu món, així com diversos tallers.

Montserrat Morera mostra orgullosa tríptics i fulls informatius de totes les activitats que es fan al centre. El teatre segueix sent el cor del centre i d'ell es nodreixen la resta d'activitats. Ara, toca preparar la gala de reobertura de la sala, en què participaran actors i personatges coneguts de Sarrià per commemorar que aquell petit corral és, ara, un gran teatre ple de vida.

dijous, 23 d’octubre de 2014

EL CENTRE I EL TEATRE DE SARRIÀ COL·LABORADORS DEL CALENDARI BOMBERS AMB CAUSA 2015


Ahir dimecres 22  d'octubre, va tenir lloc la presentació del calendari solidari Bombers amb Causa 2015, a la seu del Departament d'Interior, presidida per l'Hble conseller senyor Antoni Espadaler. Es tracta d'una iniciativa de Bombers de Catalunya i l'Obra Social de l'Hospital de Sant Joan de Déu a favor de la investigació del càncer infantil.


El Centre ha col·laborat en l'elaboració del calendari cedint gratuïtament el Teatre de Sarrià per a una sessió fotogràfica de Pep Bou, el conegut artista de les bombolles, que també col·labora desinteressadament en el projecte. El resultat ha estat la fotografia que il·lustra el mes de juny del calendari, obra de Laura Guerrero, de gran bellesa. La sessió va ser el darrer acte al teatre abans de l'inici de l'actual període d'obres. Perquè encara que least, but not last, la solidaritat també entra al nostre escenari per a tots els ho necessiten.


Us animem a comprar aquest calendari i a contribuir a la lluita contra el càncer infantil, com han fet els bombers. El seu petit bomber solidari, present a l'acte, us ho demana. I és que encara que petit, el seu cor és més gran que els bombers gegants de La Llacuna, que també van venir.


















Però no només ells van venir a l'acte de presentació del calendari. Tots els que hi han col·laborat hi van ser presents. A tots, moltes gràcies.



dimecres, 15 d’octubre de 2014

LLUM AL TEATRE!

El nou sostre del teatre ja està acabat. I, pintat de blanc, reflecteix nova llum. La llum de la seva làmpada central que s'ha tornat a encendre després de molts anys.


 I la llum es reflecteix sobre els nous colors de la decoració del capdamunt de la boca de l'escenari.

 


UNA OBRA DE TEATRE CÒMICA: EL SOPAR DELS IDIOTES

Així anunciava el programa de Festa Major la representació d'aquesta obra per part de La Bambolina Negra. Però el so deficient va dificultar que fes gràcia.


Sort n'hi va haver del magnífic treball dels actors. 


Del actors i les actrius. I al final, aplaudiments per a tota la companyia.





divendres, 10 d’octubre de 2014

LA DOLÇA PETXINA PER FI ACTUA A CASA SEVA

Portaven dos anys demanant actuar a la Festa Major i finalment ho han aconseguit. Dolça ha estat l'experiència d'aquests sarrianencs -que per això llueixen la  Petxina- de terra endins.




JUGUEM I BALLEM EN CATALÀ

La delegació de Gràcia - Sarrià- Sant Gervasi del Consorci de Normalització Lingüística ha ofert, un any més, el seu taller de joc en català.

 

I mentre uns jugaven en català, altres ballaven en català. Així va definir l'activitat dels esbarts el mestre Manuel Cubeles, quan la llengua era prohibida.

 
 

Gran expectació per l'evolució dels petits i no tan petits de l'Esbart Sarrià. Expectació i admiració.

 
 


dimecres, 8 d’octubre de 2014

PLATAFORMA DEFENSEM EL PARC DE L'ORENETA: REIVINDIQUEM CANTANT


Les orenetes ja han marxat o estan a punt de fer-ho. Amb el temps que fa costa saber si encara emigren a la tardor o si es queden entre nosaltres a passar l'hivern, com sembla que ja fan les cigonyes. Però la Plataforma Defensem el Parc de l'Oreneta segueix entre nosaltres i és ben present a la Festa Major. El dia d'inici, el pregoner i poeta Frederic Bou va fer esment de la causa que defensa:

I en el Parc de l'Oreneta,
fins i tot al seu entorn,
que cap obra sigui feta
i que mai tallin cap tronc.

Però no feia falta la menció del poeta per a que els membres de la Plataforma plantessin la taula de recollida de firmes en contra del projecte d'urbanitzar una part del Parc. Ni, en finalitzar el pregó, per intentar fer sentir la seva veu de protesta. En aquest cas, però, el gran nombre de decibelis ambientals ho va posar difícil.

 

La veu de la protesta va ser cantada, una gran idea. Es tractava d'interpretar una versió en català de la coneguda cançó de Pete Seeger, Preservemos el Parque Elysian. Per tal que la cantada fos ben participativa, la Plataforma va distribuir papers amb la “versió sarrianenca Festa Major 2014” de la lletra. A més, havia penjat del seu bloc l'enllaç a l'àudio original, de 1966.

 
Malgrat que des de 1967 la cançó es cantà a casa nostra en la seva versió original en castellà, que sapiguem no es va traduir al català fins que Josep M Espinàs la va adaptar per al disc Xepi, xepi, xip, xip, del grup de cançó infantil Els Xipis, l'any 1971, amb el títol “El parc del meu barri”. Potser ningú recordi aquest grup. Va ser una de les moltes iniciatives de promoció del català en aquells anys de nul·la presència de la nostra llengua a les escoles. Cantava en actes i festes populars, als mitjans de comunicació i va enregistrar quatre discs. I es dóna la circumstància que va néixer a Sarrià, estava format per nens i nenes sarrianencs i va actuar per primer cop davant el públic al Teatre de Sarrià.


Aneu al minut 6:40

Com a entitat adherida a la Plataforma, animem a utilitzar la versió de Josep M Espinàs en les futures protestes cantades, amb els canvis necessaris per fer referència al Parc de l'Oreneta, i/o a utilitzar l'àudio del disc de Els Xipis com a banda sonora dels seus actes. D'aquesta manera la reivindicació actual permetrà recuperar aquest petit episodi de la història del barri.

El proper acte previst és una taula informativa i de recollida de signatures el dissabte 11, a les 12h, a la plaça de la Vila, moment i lloc de la diada castellera. Potser serà massa just....
 

dimarts, 7 d’octubre de 2014

NOU SOSTRE PER AL TEATRE DE SARRIÀ

Mentre tothom sarrianeja a la Festa Major, al teatre es col·loca el nou sostre i es completa l'estructura del sobre amfiteatre.



dilluns, 6 d’octubre de 2014

Va MILLA DE SARRIÀ

La Milla que organitzem el Centre Parroquial de Sarrià i el Centre Excursionista Els Blaus arriba a la seva cinquena edició amb una setantena de participants. Els guanyadors han estat:

Benjamí (dones)
1a - Aina Sauret
2a - Joana  Pascua
3a - Marina Olivé

Benjamí (homes)
1r - Pau Pagès
2n - Lucas Arias
3r - Vicenç González

  
 Infantil / aleví (dones)
1a - Gemma Freixas
2a - Carla Gutiérrez
3a - Violeta González
 Infantil / aleví (homes)
1r - Jan Freixas
2n - Ignasi Sánchez
3r - Pol Guasch


Júnior / Cadets (homes)
 1r - Pau  Escudé

 
General (dones)
1a - Roser Garrofé
2a - Cristina Hospital
3a - Marta Fornés

General (homes)
1r - Josep Manel Yañez
2n - Jordi Rosés
3r - Jordi Villalba



Vegeu el reportatge fotogràfic sencer

EL GALOP DE PANDERETES

Ha estat l'apoteosi del Recital de Danses de l'Esbart Sarrià.


RECITAL DE DANSES DE L'ESBART SARRIÀ

La ballada de Festa Major del cos de dansa de l'Esbart Sarrià i l'Esbart Infantil.