El Teatre de Sarrià busca mecenes per a la platea
El Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià inicia una campanya per personalitzar les 350 butaques del recinte
Cada seient costa 300 euros i els diners serviran per acabar la reforma de l'espai
LUIS BENAVIDES
BARCELONA
BARCELONA
Dimecres, 5 de març del 2014
Personalitzar una de les 350 noves butaques del Teatre de Sarrià (Pare Miquel de Sarrià, 8) amb una inscripció al respatller costa 300 euros. Amb aquesta aportació, el Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià espera recaptar els diners necessaris per completar la reforma integral del seu teatre, que es va iniciar el 2011 amb la construcció d'un nou escenari.
La donació
es pot pagar en 15 còmodes quotes, a raó de 20 euros mensuals. Els
mecenes rebran un carnet de soci durant un any i dues entrades per
assistir a algun dels espectacles organitzats pel centre. «Ja tenim
més de 60 padrins, i la majoria demanen que aparegui el seu nom o el
cognom de la família. Creiem que personalitzar les noves butaques és
una bona manera de col·laborar i deixar empremta», explica
Montserrat Morera, presidenta del Centre Parroquial Sant Vicenç.
Els últims a
fer una aportació molt generosa (sense butaques pel mig) han estat
els membres del Sarrià Gospel Choir, que no van dubtar ni un moment
a donar tota la recaptació dels seus dos últims espectacles per
col·laborar amb les obres a la platea.
RICARD CUGAT
RICARD CUGAT
DESPRÉS DEL
CENTENARI / La idea de reformar el teatre, respectant-ne l'estructura
i aspecte originals, va sorgir el 2007 arran de l'èxit del centenari
de L'estel de Natzaret, la seva obra més emblemàtica.
«Aquell any vam recuperar la fossa de l'orquestra, tapada uns 30
anys abans, perquè amb música enllaunada no era el mateix. Va tenir
tant d'èxit que va significar un punt d'inflexió. Volíem un teatre
en condicions, recorda Morera.
La relació
de l'actual presidenta amb l'entitat comença el 2002. «Hi venien
els meus fills a fer teatre i quan la resta de socis es van
assabentar que jo era catedràtica de Música em van encarregar
l'apartat musical», recorda l'actual presidenta. Com els seus fills,
milers de nens i joves del districte han passat pel seu antic
escenari. «És un teatre molt estimat. Nosaltres no tenim ni
auditori ni res semblant, i poder disposar d'un espai així és un
luxe», explica Miquel Ferrés, professor del Col·legi Stel·la, que
porta més d'una dècada preparant musicals al Teatre de Sarrià.
El Centre
Parroquial Sant Vicenç ha vist néixer i també acull nombroses
iniciatives artístiques i culturals, avui compromeses al màxim amb
el futur teatre. «L'any que ve farem 60 anys, i estem vinculats al Centre des del primer dia», emfatitza Lluís Fabregat, president de
l'Esbart Sarrià. Una altra entitat, el grup de teatre La Bambolina
Negra, també deu la seva existència al Centre Parroquial: «Vam
entrar en contacte amb el món del teatre com tants altres joves amb
L'estel de Natzaret, i fa 27 anys vam decidir muntar la nostra
pròpia companyia amateur per fer un altre tipus d'obres»,
explica el seu director, Jordi Joan Recasens.
RICARD CUGAT
RICARD CUGAT
CALEFACCIÓ /
Després de set mesos de tancament per arreglar l'anomenada «caixa
escènica» i introduir-hi altres millores, el teatre va reobrir a
començaments del 2012 en una espècie d'estat d'eufòria que encara
perdura. «Des d'aleshores tenim molt de públic i una programació
plena d'espectacles cada cap de setmana», explica Morera, que
subratlla la calefacció com a factor determinant: «Abans la gent no
venia pel fred que hi passava. Els pocs assistents portaven estoreta,
mantes i fins i tot petits brasers. ¡Això és amor a l'art!»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada