Vegeu el reportatge.
"No coneixem mai ningú del tot. Ens pensem que ho sabem, però només som capaços de veure els aspectes més evidents. I n’hi ha molts més (...) l’amor, la por, les il·lusions, les frustracions i la impossibilitat de conèixer ningú plenament." Així presentàvem l'obra d'Éric-Emmanuel Schmitt, que el Grup de Teatre el Centre, de Llorenç del Penedès, va representar el passat 30 de juny com a finalista del 2n Premi Teatre de Sarrià. Certament no coneixem els personatges que pugen a l'escenari i estableixen un diàleg tumultuós. Però la magnífica interpretació dels dos actors -Joan Mitjans i Josep M. Figuera- va desvetllar-ne els racons amagats al llarg d'una hora i mitja d'intens diàleg.
Una molt encertada escenografia ressaltava el trànsit que es produeix en l'obra: un espai tancat en el que al llarg de la representació s'obre la pared del fons, com si es corregués la cortina del Temple. Però la realitat que es revela no és ampla, neta i lluminosa, sinó que unes cintes en ziga-zaga ens remeten al tortuós camí que cal recórrer per tal de conèixer l'altre.... si és que això és possible.
"No coneixem mai ningú del tot. Ens pensem que ho sabem, però només som capaços de veure els aspectes més evidents. I n’hi ha molts més (...) l’amor, la por, les il·lusions, les frustracions i la impossibilitat de conèixer ningú plenament." Així presentàvem l'obra d'Éric-Emmanuel Schmitt, que el Grup de Teatre el Centre, de Llorenç del Penedès, va representar el passat 30 de juny com a finalista del 2n Premi Teatre de Sarrià. Certament no coneixem els personatges que pugen a l'escenari i estableixen un diàleg tumultuós. Però la magnífica interpretació dels dos actors -Joan Mitjans i Josep M. Figuera- va desvetllar-ne els racons amagats al llarg d'una hora i mitja d'intens diàleg.
Una molt encertada escenografia ressaltava el trànsit que es produeix en l'obra: un espai tancat en el que al llarg de la representació s'obre la pared del fons, com si es corregués la cortina del Temple. Però la realitat que es revela no és ampla, neta i lluminosa, sinó que unes cintes en ziga-zaga ens remeten al tortuós camí que cal recórrer per tal de conèixer l'altre.... si és que això és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada