Entrevista a Puri Romero,
directiva del C.P. Sarrià
Per Evarist Giner
Per què la Puri al C.P. de Sarrià?
La
meva vinculació al club va començar pel meu pare i el meu germà.
Ells sempre van estar al club pràcticament tota la seva vida.
Sobretot el meu pare, des de jugador, passant per delegat, sent
entrenador i finalment directiu del club. Un cop el meu fill va
decidir practicar aquest esport, ni ell ni jo vàrem dubtar que era
el millor equip per jugar una tercera generació “Romero”. Per a
mi el CP. de Sarrià ha estat la meva segona casa i espero que ho
sigui durant molt temps. Sobretot en aquests últims anys
tant difícils per a mi, ja que el meu pare i el meu germà
malauradament ja no estan entre nosaltres. En el club he trobat un
gran suport i recolzament de totes lespersones
que el formen, des de la directiva, equip de delegació, cos tècnic,
pares,mares
i nens.
Quina
és la teva tasca a realitzar dins el club?
La
meva primera tasca en el club va ser com delegada. Un any més tard
em varen proposar
ser coordinadora de futbol set, per fer d’enllaç entre les família
i el club des de l’escola, passant per pre-benjamins, benjamins i
alevins. I des del passat mes de setembre formo part de la Junta
Directiva.
Quines
funcions de les que estàs realitzant és la més complicada?
El
fet de ser membre de la junta directiva significa que tens que
assumir molta més responsabilitat,
ja que s’han de prendre decisions que a vegades no agraden a
tothom, però sempre pensant en el bé del club. En aquest context
treballar per la millora
del club és una tasca, més complicada del que sembla, ja que hi ha
molta feina
a fer per tirar endavant 25 equips, amb les respectives
problemàtiques quecadascun
d’ells poden tenir.
T’agradaria
que hi hagués més presència femenina en el club?
Clar
que m’agradaria tenir més presència femenina!!! La visió d’una
dona és moltimportant
en tots els aspectes i més en aquest món que no deixa de ser encara
molt masclista. Vaig als camps, i per sort cada vegada menys, però
encara s’estranyen de trobar una dona delegada o directiva d’un
club de futbol. El nostre President ho té molt clar, les dones també
som una part important pel club.
Com
concilies la vida del club (reunions, partits, celebracions...) amb
la vida personal?
Bé
aquesta pregunta per a mi és complicada de respondre. Jo parteixo de
la base que sóc una apassionada del futbol i la meva parella no. A
casa tenim els papers intercanviats. Encara que tinc tot el
recolzament per part de la meva família no deixa de ser un xic
complicat el compaginar les tasques professionals, familiars i
esportives, el que cal és molta organització i sobre tot com abans
he esmentat passió i il·lusió per fer-ho.
Primer
de tot m’agradaria que el “Pitu”, el nostre President, estigues
molts anys entre nosaltres, ja que per a tots ha estat i estarà el
nostre referent. També m’agradaria
poder estar sempre il·lusionada com ara per seguir. Hi ha molta
feina a fer, hem crescut
amb el CP i molts nens i joves depenen de la nostra empenta per poder
practicar el futbol en el nostre barri. La meva experiència
adquirida durant aquestes temporades, em permetrà treballar per
corregir errors i per realitzar millorares en tots els sentits.
Espero que tot l’equip de delegació i els membres de la directiva,
és a dir els meus companys i companyes. seguirem treballant per a
tenir un club cohesionat, treballant fort com fins ara i fent una
tasca desinteressada.
Deixeu-me
dir per acabar que encoratjo a tots els nens i joves a seguir
creixent plegats, això vol dir per aquells que ja són del nostre
Club i per aquells que volen ser-ho. I puguem seguir fent barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada