El dissabte 17 es va inaugurar la remodelació profunda del teatre que l’Ateneu de Sarrià te vinculat a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, iniciat fa 118 anys a la llavors Vila encara independent de Barcelona, com a casal parroquial. Pels voltants d’aquella data s’inicià la línia de ferrocarril de Barcelona/Sarrià, era la primera línia suburbana de l’Europa Continental, un tren de superfície propulsat per una màquina de vapor. El lligam entre Sarrià i Barcelona va quedar eficaçment consolidat fins als nostres dies. Moltes famílies de l’eixample hi anaven a estiuejar.
La vida del Centre ha estat una història d’èxit en moltes dimensions, i que deu ser molt profunda per a cadascun dels actuals habitants com per la vida i la nostàlgia dels allunyats. Sense oblidar tots aquells que el pas per Sarrià i el seu Centre social els va ajudar a estructurar-se per sempre en diferents decisions personals derivades de la pertinença a una comunitat. L’Associació té ara una vida social i cultural intensa com es va mostrar en l’acte inaugural del dissabte 17 de gener al vespre amb actuacions artístiques plenes d’art i rigor i que mostraren als socis i convidats les renovades instal·lacions de la sala on fan teatre o qualsevol acte públic amb un dinamisme encomanadís. Vàrem intuir la gestió eficient d’una junta presidida en aquests moments per una excepcional Montserrat Morera. La sessió de dissabte 17 de gener al vespre va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i Martínez Sistach, cardenal i arquebisbe de Barcelona.
Hom es pot preguntar que hi fan aquestes associacions enmig d’una ciutadania que contempla la florida nacional del seu País en aquests moments de la seva història. La resposta és important: canalitzar les aportacions il·lusionades de tanta gent que ha fet possible la costosa renovació del seu teatre on, professionals o no, desenvolupen el seu art i el seu diàleg públic amb els sarrianencs i molts amics de més enllà, i mostrar com els Ateneus, i aquest en particular, són l’embrió del món associatiu que esdevé teixit sòlid en la societat catalana i, sense necessitat de proclamar-ho, crea lligams personals i col·lectius que fan possible que les ventades positives o negatives de la política, cultura o religió, siguin absorbides pel tarannà vivencial d’un grup solvent que assegura la permanència d’uns valors que vénen de lluny i es projecten vers un futur indeterminat, il·lusionat i expectant. Sigui quina sigui la vida cultural i social possible, l’avenir vindrà determinat per aquesta espectacular vida associativa de Sarrià i altres indrets on neix el sentit de pertinença, renovació, lliurament al treball pels col·lectius socials a canvi de res, gust per la feina ben feta amb somnis de superació, il·lusions i delits personals i col·lectius que viuran per sempre en el més profund de les seves persones.
La vida de les associacions és la cooperació en totes les facetes de la vida humana i en totes les necessitats horitzontals i verticals dels seus socis. Ho abraça tot, és per molts la família gran, el poble, el que vertebra tot un País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada