La cambiale di matrimonio
Autor: Gioacchino Rossini, sobre llibret de Gaetano Rossi
Intèrprets: Sara Blanch (Fanny); Gustavo De Gennaro (Edoardo); Raúl Baglietto (Sir Tobia); Mercedes Gancedo (Clarina); Néstor Pindado (Norton); Pedro Quiralte (Slook). Director d’escena: Joan Anton Sànchez. Assistent i productor: Oriol Estefanell. Escenografia: Roger Cusidó (Besart). Llums: Ramon Pasqual. Producció: Amics de l’Òpera de Sarrià. Director artístic: Raúl Giménez.
Lloc i data: Teatre de Sarrià (30/I/2016)
Aquesta és la primera òpera que va escriure (Teatro San Mosè, Venècia) el jove de 18 anys Gioacchino Rossini, que aviat seria famós a Itàlia i poc després a tot el món, sobretot arran del seu famós Barbiere di Siviglia, els 200 anys de l’estrena del qual commemora d’aquí tres setmanes el Cercle del Liceu, en col·laboració amb el Conservatori del Liceu amb un equip de cantants joves dels que ara sembla que abunden cada cop més entre nosaltres.
Només sis anys separen aquesta Cambiale de l’òpera fonamental, i en la partitura ja es noten molts detalls i “maneres” típiques de Rossini: els crescendi d’orquestra, la complexitat instrumental, la coloratura reiterada en el cant dels personatges i fins i tot alguns moments que després es farien famosos en altres òperes del mateix compositor.
La Cambiale (lletra de canvi que un comerciant –Tobia– envia al seu corresponsal del Canadà i que es pagarà amb la mà de la seva filla Fanny) va tenir força èxit ja en el seu temps, i el 1816 ja va arribar a Barcelona (al Teatre de la Santa Creu) i després s’ha anat fent de tant en tant (Òpera de Cambra de Catalunya, Òpera de la Universitat de Barcelona i altres llocs) i en la direcció escènica de Joan Anton Sànchez resulta divertida i moguda i té paper per als sis personatges.
Entre aquests, la figura central és, naturalment, Fanny, i Sara Blanch n’ha fet una interpretació brillantíssima amb l’afegit d’alguns sobreaguts de collita pròpia que el públic ha aplaudit amb entusiasme. Molt notable també, amb una veu força més lírica, Mercedes Gancedo en el paper de la minyona Clarina, que té també una ària menor però molt ben resolta per la cantant. El tenor Gustavo De Gennaro, que ja hem vist algun cop per aquí, ha fet una bonica interpretació del paper d’Edoardo. Rossini, que no era gens sentimental, va escriure pocs duos d’amor, però el de la Cambiale ell i Sara Blanch l’han resolt molt bé.
Tres baixos bufs completen el repartiment: Raúl Baglietto ha fet un Sir Tobia autoritari i fantasiós, amb bastant bona línia de cant, com també Néstor Pindado en el paper del criat Norton; curiosament el personatge principal de Slook (el canadenc) Pedro Quiralte l’ha cantat amb una veu suficient però sense gaire adequació al tipus de vocalitat bufa pròpia de Rossini, cosa que en alguns moments es feia notar una mica.
El plaer de sentir la música rossiniana realçada per l’Orquestra Barcelona Concertante, dirigida per Assunto Nesse, ha arrodonit la sessió, que ha estat presenciada per un públic força nombrós que ha rigut i ha aplaudit amb força entusiasme. No lloarem mai prou la iniciativa de posar en escena aquest repertori –que no té res de fàcil– i que completa el menú operístic d’una ciutat que no havia tingut mai fins ara un teatre que faci conèixer els títols importants de la historia del gènere, sobretot ara que des de fa anys el Liceu ha anat reduint el nombre de títols anuals.
Roger Alier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada