UN CENTRE SOLIDARI

dissabte, 11 de juny del 2016

DEFINICIÓ I PROJECTE D'ACTIVITATS DE L'ENTITAT ORFEÓ SARRIANENC SEGONS ELS ESTATUTS DE 1919





Enguany es compleixen 120 anys del naixement del Centre. Va ser creat l'any 1896 com a associació promoguda per la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, sota el nom d'Acadèmia Josefina i amb l'objectiu d'ensenyar la doctrina cristiana, el perfeccionament religiós de les persones i l'organització d'activitats d'esbarjo adients a la naturalesa catòlica de la institució. Amb aquesta finalitat va construir el teatre antecedent de l'actual Teatre de Sarrià, que va inaugurar el 1907 amb la primera representació de l'Estel de Natzaret. En el mateix moment de la inauguració del teatre, l'entitat canviava el seu nom pel de Institut de Sant Josep.

L'any 1917 es creava l'Orfeó Sarrianenc i s'integrava al Centre com a nova secció. El centenar llarg de nous socis que això va suposar van canviar la naturalesa de l'entitat i la va impregnar d'un dinamisme ple d'iniciatives en sintonia amb el que vivia Catalunya arran de la constitució de la Mancomunitat. El seu president, Enric Prat de la Riba, havia declarat "Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera". I el seu orfeó, podríem afegir. Un anhel de modernització i canvi ho recorria tot i la societat catalana es llençava a crear les institucions necessàries per fer-lo possible.


1.- Naturalesa i objectius de l'Orfeó Sarrianenc

A Sarrià la gent de l'Orfeó encapçalava aquest esperit i l'encarnà transformant el vell Institut de Sant Josep. El canvi es materialitzà en uns nous estatuts per a l'entitat, aprovats el 8 de febrer de 1919, que començaven amb la següent declaració:


Es definia, doncs, un triple objectiu:
  • la instrucció, especialment artística, de les persones
  • el foment de les arts, especialment de la música
  • la millora moral i intel·lectual
Els tres objectius dibuixaven un triple camp d'actuació:
  • el de la formació personal, tant artística com intel·lectual
  • el del conreu de l'art, aquí centrat en la música però més endavant estès al conjunt de disciplines escèniques
  • el de la millora moral. Amb aquest terme es definia en el segle XIX la preocupació per formar individus amb consciència dels seus valors com a persones i de les seves obligacions vers les societats on vivien. Per això generalment es parlava de formació moral i cívica, i d'aquesta manera es donava entrada al interès per les qüestions socials
Els estatuts intenten concretar les accions que cal dur a terme per complir els objectius, suggerint línies d'actuació i fent propostes d'activitats. Respecte els dos primers objectius plantejava:


Respecte el tercer objectiu feia les següents consideracions:

 
Malgrat el que hem comentat sobre el caràcter cívic i social de la millora moral de les persones, no sembla que les propostes recollides incideixin gaire en aquests aspectes. Caldrà esperar que es presenti la proposta d'organització per a que aquesta qüestió s'abordi directament i ocupi un lloc destacat en la vida de l'Orfeó.


2.- Les seccions de l'Orfeó Sarrianenc

Donat que la música passava a ser l'activitat principal de la nova entitat i el cantaires esdevenien el principal grup de socis de la casa, és lògic que el "cos coral" fos la primera secció que regulava els estatuts:


A partir d'aquí definia cinc seccions més:


La definició d'aquestes sis seccions suposava la creació de les eines que havien de donar compliment als objectius fixats als estatuts, recollint les línies d'actuació i propostes d'activitats tot just apuntades. 

Fent un esforç d'interpretació, podem establir les següents relacions entre tots els elements:

Primer objectiu: instrucció, especialment artística, de les persones
  • Secció Cos coral:
    • maneniment del cor
    • manteniment dels ensenyaments musicals
  •  Secció de cultura:
    • creació i manteniment d'una biblioteca i un museu
    • publicació d'una revista
    • organització de cursets d'extensió escolar i escoles dominicals
  • Secció d'esports:
    • foment de les discilines esportives de tennis, futbol, joc de pilota, esgrima i gimnàstica d'aparells
    • organització d'excursions
    • organitzacions de competicions  (cóssos i carreres) 
  • Secció de nois (educació en el lleure):
    •  creació i manteniment d'organitzacions infantils i juvenils: agrupament escolta i batalló infantil
    • implantació de la pràctica de la gimnasia sueca i l'arenentatge de cançons amb gestos

Segon objectiu: foment de les arts
  • Secció Cos coral:
    • organització de concerts, excursions artístiques, conferències, vetllades literario-musicals
    • organització de concursos de composició musical
    • establiment de relacions amb altres orfeons i societats corals que tinguin objectius similar.
  • Secció dramàtica:
    •  gestió del teatre. Selecció de les obrers que s`hi representa
    • implantació de les projeccions de cinema
    • organització de concursos dobres de teatre
  • Secció de cultura
    • organització de certàmens, concursos, conferències i vetllades literàries
Tercer objectiu: millora moral i cívica de les persones
  •  Secció d'acció social:
    • creació duna caixa de préstecs 
    • creació d`una cooerativa de consums
    • creacció d'un Secretariat del poble
    • creació duna borsa de treball

3 (final).- Els estatuts de 1919, un debat sobre qui som i què fem

Mancats de informació històrica sobre l'evolució anterior a 1919 -molt especialment sobre com es va fer i què va significar el canvi de nom del Centre de 1907, quan va passar de dir-se Acadèmia Josefina a Institut de Sant Josep- hem de considerar l'any 1919 com el del primer gran debat intern per definir la naturalesa i activitats de l'entitat. 

En el primer cas es va modificar el caràcter de la relació amb la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. No s'esplicita una dependència orgànica de l'un vers l'altra però tampoc es buscà el trencament amb l'església. Per això es va mantenir el patronantge de Sant Josep i, donada la imortancia que renia la música, es va afegir el de Santa Cecília (art 2). Així mateix en tot moment es declarava que l'acció formativa de l´entitat es realitzaria segons els principis i doctina de l'Església Catòlica. per donar-ne seguretat, el rector de la parròquia esdevenia consiliari i membre nat de la Junta. 

Només el nom de l'entitat va perdre tota referència religiosa per posar l'accent en l'activitat principal de l'entitat: cantar. El nou emblema, present en el penó que es beneí l'any 1918, en la portada de l'edició dels estatuts i més tard a la façana del remodelat teatre, incidia en la mateixa línia: una cantaire que sosté una partitura. 

El què fem passava al davant del què som i esdevingué el tret definitori més important de l'entitat. D'aquesta manera s'establia que la identitat del Centre quedava a mans dels seus membres i que variava segons la trajectòria i activitats que desenvolupessin. 

Des de 1919 moltes coses han canviat i han aparegut noves activitats. El futbol i la dansa folklòrica en són un bon exemple. I els grups que desenvolupen una mateixa activitat també han sofert grans canvis. Serveixi com exemple la gran quantitat de grups de teatre. 

El debat sobre què és i què volem que sigui el Centre, quines activitats realitza i quines volem que faci es planteja periòdicament. Ara es planteja de nou i en aquesta ocasió el debat s'estructura a l'entorn de sis eixos:
  • el cultural
  • l'esportiu
  • l’educació i el lleure
  • els Joves
  • les arts escèniques
  • l’acció social
En aquesta ocasió no es tracta de fer uns nous estatuts. Es tracta de reiventar-se i obrir nous camins, tal i com van fer la gent de 1919. Ells van plantejar el debat. A nosaltres ens toca continuar-lo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada