CARME
ESCALES
BARCELONA
BARCELONA
DIMECRES,
23 DE JULIOL DEL 2014
GENT
DE SARRIÀ-SANT GERVASI
Josep
calderó. PENSIONISTA. PRESIDENT DEL CLUB DE FUTBOL C.P. SARRIÀ
«Al
sortir el gegantó, no vaig parar de plorar»
Té
78 anys i en fa 60 que presideix el club de futbol Centre Perroquial
de Sarrià, que va fundar el 1952 amb mossèn Armengou. Sense que ell
ho sabés, la seva família esportiva i el Districte li van dedicar
un gegant.
Homenatjat.
Calderó i el seu gegantó.
Els
pares i oncles de Josep Calderó eren masovers en una finca que
Canals i Nubiola tenia a Pedralbes, «que llavors es considerava
Sarrià i avui, les Corts» -apunta
Calderó-. Allà va néixer ell, el 1935. Entre arbres i animals de
granja va viure fins als 13 anys. Encara recorda com la família es
va protegir dels bombardejos de la guerra civil en un soterrani de la
masia. «Allà teníem uns grans matalassos. Vam salvar la vida, però
s'ho van emportar tot», diu.
-¿Va
poder estudiar?
-El
més just i bàsic. Als 15 anys vaig entrar a treballar a la
ferreteria de la família Burrull, al carrer Major 83 de Sarrià, que
avui encara existeix, encara que ja no la porten els propietaris.
Vaig ser dependent allà fins que em vaig jubilar.
-Tota
una vida darrere el taulell... ¿Què era el que més despatxava?
-¡Oh!
Hi havia de tot: vaixelles, olles... Venien molts fusters, manyans i
lampistes. Sarrià era un poble d'oficis. De fusters n'hi devia haver
uns 30 i avui en queda un. De manyans , uns 15 i ara, també, a penes
n'hi queda un.
-¿I
al futbol com va arribar?
-Bé,
jo mai hi he jugat. Però quan ens vam instal·lar a Sarrià, vaig
començar a anar al Centre d'Acció Catòlica, on feien excursions. I
va arribar un vicari molt jove, mossèn Ignasi Armengou, i amb ell
vam muntar el primer equip de futbol.
-I
del primer, l'any 1952, avui el Centre Parroquial té 25 equips.
-Sí,
d'aquell Centre d'Acció Catòlica, vam traslladar-ho tot al Centre
Parroquial de Sarrià, i vam anar creant fins als 25 equips actuals.
Tenim escola de futbol -de 4 a 6 anys- prebenjamins, benjamins,
alevins, infantils, cadets, juvenils, dos d'amateurs i
un equip de veterans. Els cadets han pujat a Preferent aquest any i
el nostre primer equip ha ascendit aquesta temporada a Segona
Catalana. Ha estat un excel·lent any per al C.P. Sarrià.
-Amb
homenatge inclòs a vostè amb la creació d'un gegant amb la seva
mateixa cara.
-És
una mica més baix que els altres set gegants que té l'Ajuntament de
Sarrià, i per això en diem gegantó. Els altres representen
personatges de la història de l'antic municipi de Sarrià, l'últim
que es va unir a Barcelona. El meu el van anar preparant durant tot
un any i tothom, fins i tot els nens del futbol, van guardar el
secret fins al dia que em van convocar a la plaça de l'ajuntament.
Era l'1 d'octubre, el dia de la festa major. Jo em disposava a anar,
com sempre, a veure algun partit de futbol, però em van insistir que
havia d'estar a la plaça, com a representant del club de futbol de
Sarrià.
-¿I
no sospitava res?
-En
l'últim moment, allà a la plaça, em va sorprendre que tots els
nens portaven el polo del CP Sarrià. Allò em va cridar l'atenció,
però ja no vaig tenir gaire temps per pensar. Quan vaig veure sortir
de l'ajuntament el gegantó cap a la plaça, m'hi vaig reconèixer i
vaig començar a plorar sense parar. No podia pensar res, només
plorava i plorava d'emoció. Sento molta satisfacció. Entre això i
la bona temporada dels nostres equips, ha sigut un any magnífic.
-El
futbol li ha donat vida a vostè i, a Sarrià, un altre personatge
per lluir.
-Exacte,
el que ens fa falta ara és gent per portar-lo, que no hi ha garies
persones que ho facin. El gegantó va venir al sopar de final de
temporada a la Salle Bonanova.
-Vostè
viu des de fa dos anys a l'asil Institut Desert de Sarrià, una masia
com la de la seva infantesa.
-
Sí. Tinc el camp de Can Caralleu i el local del CP Sarrià ben a
prop. Visc envoltat de jardins amb esquirols i veig passar els
senglars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada