UN CENTRE SOLIDARI

dilluns, 28 de juliol de 2014

EL PERIÓDICO RECORDA L'HOMENATGE AL PITU

Dimecres passat, El Periódico publicava un nou article sobre el Pitu, el president del club de futbol CP Sarrià.










CARME ESCALES
BARCELONA
DIMECRES, 23 DE JULIOL DEL 2014
GENT DE SARRIÀ-SANT GERVASI
Josep calderó. PENSIONISTA. PRESIDENT DEL CLUB DE FUTBOL C.P. SARRIÀ
«Al sortir el gegantó, no vaig parar de plorar»
Té 78 anys i en fa 60 que presideix el club de futbol Centre Perroquial de Sarrià, que va fundar el 1952 amb mossèn Armengou. Sense que ell ho sabés, la seva família esportiva i el Districte li van dedicar un gegant.

                                          Homenatjat. Calderó i el seu gegantó.

Els pares i oncles de Josep Calderó eren masovers en una finca que Canals i Nubiola tenia a Pedralbes, «que llavors es considerava Sarrià i avui, les Corts» -apunta Calderó-. Allà va néixer ell, el 1935. Entre arbres i animals de granja va viure fins als 13 anys. Encara recorda com la família es va protegir dels bombardejos de la guerra civil en un soterrani de la masia. «Allà teníem uns grans matalassos. Vam salvar la vida, però s'ho van emportar tot», diu.
-¿Va poder estudiar?
-El més just i bàsic. Als 15 anys vaig entrar a treballar a la ferreteria de la família Burrull, al carrer Major 83 de Sarrià, que avui encara existeix, encara que ja no la porten els propietaris. Vaig ser dependent allà fins que em vaig jubilar.
-Tota una vida darrere el taulell... ¿Què era el que més despatxava?
-¡Oh! Hi havia de tot: vaixelles, olles... Venien molts fusters, manyans i lampistes. Sarrià era un poble d'oficis. De fusters n'hi devia haver uns 30 i avui en queda un. De manyans , uns 15 i ara, també, a penes n'hi queda un.
-¿I al futbol com va arribar?
-Bé, jo mai hi he jugat. Però quan ens vam instal·lar a Sarrià, vaig començar a anar al Centre d'Acció Catòlica, on feien excursions. I va arribar un vicari molt jove, mossèn Ignasi Armengou, i amb ell vam muntar el primer equip de futbol.
-I del primer, l'any 1952, avui el Centre Parroquial té 25 equips.
-Sí, d'aquell Centre d'Acció Catòlica, vam traslladar-ho tot al Centre Parroquial de Sarrià, i vam anar creant fins als 25 equips actuals. Tenim escola de futbol -de 4 a 6 anys- prebenjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils, dos d'amateurs i un equip de veterans. Els cadets han pujat a Preferent aquest any i el nostre primer equip ha ascendit aquesta temporada a Segona Catalana. Ha estat un excel·lent any per al C.P. Sarrià.
-Amb homenatge inclòs a vostè amb la creació d'un gegant amb la seva mateixa cara.
-És una mica més baix que els altres set gegants que té l'Ajuntament de Sarrià, i per això en diem gegantó. Els altres representen personatges de la història de l'antic municipi de Sarrià, l'últim que es va unir a Barcelona. El meu el van anar preparant durant tot un any i tothom, fins i tot els nens del futbol, van guardar el secret fins al dia que em van convocar a la plaça de l'ajuntament. Era l'1 d'octubre, el dia de la festa major. Jo em disposava a anar, com sempre, a veure algun partit de futbol, però em van insistir que havia d'estar a la plaça, com a representant del club de futbol de Sarrià.
-¿I no sospitava res?
-En l'últim moment, allà a la plaça, em va sorprendre que tots els nens portaven el polo del CP Sarrià. Allò em va cridar l'atenció, però ja no vaig tenir gaire temps per pensar. Quan vaig veure sortir de l'ajuntament el gegantó cap a la plaça, m'hi vaig reconèixer i vaig començar a plorar sense parar. No podia pensar res, només plorava i plorava d'emoció. Sento molta satisfacció. Entre això i la bona temporada dels nostres equips, ha sigut un any magnífic.
-El futbol li ha donat vida a vostè i, a Sarrià, un altre personatge per lluir.
-Exacte, el que ens fa falta ara és gent per portar-lo, que no hi ha garies persones que ho facin. El gegantó va venir al sopar de final de temporada a la Salle Bonanova.
-Vostè viu des de fa dos anys a l'asil Institut Desert de Sarrià, una masia com la de la seva infantesa.
- Sí. Tinc el camp de Can Caralleu i el local del CP Sarrià ben a prop. Visc envoltat de jardins amb esquirols i veig passar els senglars.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada